Continua la imparable contaminació en la Terra

Contaminació

Les 20 principals economies del planeta són responsables d’un 80% de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle  | PixaBay

 

La contaminació continua imparable en la Terra per culpa de la inacció dels principals governs del món en este àmbit i l’any 2018 es va batre un nou rècord de concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Concretament, es va aplegar a les 407,8 parts per milió (ppm) de CO2, una xifra mai vista en l’era moderna i que supera les obtingudes l’any passat, que ja van ser de rècord.

 

Així ho afirma el recent Butlletí de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que explica que la Terra no vivia uns nivells de gasos d’efecte hivernacle tan elevats des de feia tres o cinc milions d’anys. En eixe moment, la temperatura era molt més càlida que l’actual, d’uns 2 o 3 graus per damunt, mentres que el nivell del mar es trobava també entre 10 i 20 metres pel damunt del que tenim ara.

 

 

Una tendència creixent any rere any

Segons informa l’OMM en el seu butlletí, l’increment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle és constant any rere any. De fet, l’ascens de rècord viscut el 2018 va ser molt paregut als que hi va haver entre el 2016 i 2017, tots ells per damunt de la mitjana de l’últim decenni. A més, des de l’any 2015 que se superen les 400 ppm. El més preocupant és que el CO2 es manté a l’atmosfera durant segles i a on més tarda en desaparéixer és en les zones oceàniques.

 

Segons informa la xarxa de Vigilància de l’Atmosfera Global, que compta amb observacions en zones remotes del planeta, com ara l’Àrtic, cims de muntanya o illes tropicals, en els últims 10 anys també s’han disparat les xifres d’altres gasos d’efecte hivernacle, com ara el metà o l’òxid nitrós.

 

«No hi ha indicis de què puga haver una desacceleració i molt menys una disminució de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, tot i els compromisos assumits en virtut de l’Acord de París sobre el canvi climàtic» , alerta el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas. A més, ha fetuna crida a les autoritats mundials per dur a terme més esforços per revertir la situació.

 

contaminació

Els països han d’impulsar més accions exigents contra l’escalfament | PixaBay

 

Futur negre per a la humanitat i el medi ambient

Estes dades de l’OMM demostren que el futur de la humanitat i del medi ambient es veurà clarament perjudicat per la contaminació. En este sentit, les noves generacions patiran noves malalties, especialment pels fenòmens cada volta més extrems per culpa del canvi climàtic. A més, el nivell del mar pujarà molt i tots els ecosistemes del planeta es voran alterats.

 

Es calcula que, des de l’any 1990, el forçament radioactiu total, que escalfa el clima, ha augmentat un 43% a causa de l’increment dels gasos d’efecte hivernacle. Pareix que el CO2 és el responsable del 80% d’este ascens, segons dades de l’Administració Nacional de l’Oceà i de l’Atmosfera (NOAA) dels Estats Units.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.