Mor per Coronavirus Colin Powell, primer secretari d’estat negre dels EUA

 

Colin Powell, el primer secretari d’Estat negre dels Estats Units i el lideratge del qual en diverses administracions republicanes va ajudar a donar forma a la política exterior estatunidenca en els últims anys del segle XX i els primers anys del XXI, va morir per complicacions del covid-19, va dir la seua família en un comunicat a través de Facebook.

El general, de 84 anys, havia rebut les dos dosis de la vacuna, segons ha informat la família.

 

El comunicat

 

«El general Colin L. Powell, exsecretari d’Estat dels Estats Units i president de l’Estat Major Conjunt, va morir este matí a causa de complicacions de Covid 19″, va escriure la família Powell en Facebook.

«Volem agrair al personal mèdic del Walter Reed National Medical Center pel seu tractament acurat. Hem perdut a un espòs, pare, avi i un gran estatunidenc extraordinari i amorós», van afegir.

 

 

Membre del partit Republicà

 

Powell va ser membre del Partit Republicà, en els seus últims anys es va oposar a Donal Trump i, de fet, va fer costat a Joe Biden en les eleccions presidencials de 2020.

Powell, que va ser cap de l’Estat Major Conjunt de les Forces Armades estatunidenques durant la presidència de George Bush pare (1989-1993), es va convertir en el primer negre encarregat de la diplomàcia dels EUA en 2001 de la mà de George W. Bush.

 

La seua postura política

 

Colin Powell, es va definir sempre com a votant republicà. Fins que va arribar Barack Obama. Llavors, Powell va optar per Obama per damunt del candidat republicà John McCain.

“Crec que és una figura transformadora”, va dir Powell quan va anunciar la seua decisió de votar pel senador d’Illinois.

Powell va repetir opció en 2012 sobre el llavors candidat Mitt Romney.

En les últimes eleccions el general va votar per Joe Biden i va demanar el suport per al candidat demòcrata. Les seues raons van ser moltes, ja que Powell considerava que Trump «mentia» contínuament i vivia d’esquena a la Constitució dels Estats Units.
 

Últimes notícies

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.

Educació situa en el 15% el seguiment de la vaga docent en la Comunitat Valenciana

La Conselleria d'Educació calcula que al voltant del 15% del professorat recolza la vaga indefinida en el seu setzé dia, amb diferències de seguiment entre províncies.

Sumar aplaudix l’expedient al policia que va colpejar per l’esquena a una manifestant a València

Sumar celebra l'obertura d'un expedient disciplinari al policia nacional que va colpejar per l'esquena a una docent durant una protesta a València, mentres Podemos exigix responsabilitats polítiques i advertix sobre la brutalitat policial.

La Casa de la Concòrdia d’Alacant obri com a espai per a la memòria i els valors democràtics

La Casa de la Concòrdia d'Alacant s'inaugura com un espai ciutadà de trobada, memòria democràtica i convivència, acompanyat per l'exposició 'Alacant, Transició i Concòrdia'.