Municipis afectats demanen mitjans per a alliberar el clavegueram: ‘La nostra casa ara és el fang’

VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)

Els municipis de la ‘zona zero’ de la DANA del 29 d’octubre que va arrasar part de la província de Valencia reclamen més mitjans per a treballar en un dels fronts clau en estos moments, l’extracció del llot per a salvar el sistema de clavegueram. «La nostra casa és ara mateix el fang».

Així ho explica, en declaracions a Europa Press Televisió, el responsable de Comunicació de l’Ajuntament de Picanya, Roberto Amoraga, qui assenyala que, «evidentment, salvar el clavegueram és absolutament clau i més quan tornen a anunciar pluges».

I és que un nou episodi de pluges torrencials que afecta des de hui a la Comunitat Valenciana i també a l’àrea desvastada per la DANA es percep com un «nou revés».

«Ací és un continu de desgràcia sobre desgràcia. Tenim un poc la sensació de que per a la resta del món la vida seguix sent perfectament normal, mentre que per a nosaltres és haver perdut el poble, amics, familiars, el lloc on vivies, la manera de vida i, en apenes a un quilòmetre i mig el món torna a ser normal», reflexiona.

Subratlla que per a recuperar la màxima operativitat de la xarxa de clavegueram són necessàries «màquines potents que siguen capaces d’alliberar-ho». «Picanya necessita mitjans d’extracció de llot, com els estan necessitant tots els pobles que han sigut afectats per la major catàstrofe natural de la història d’Espanya sense cap tipus de pal·liatius», assevera.

El portaveu de la institució municipal recalca que estan molt agraïts «als voluntaris, a tots les forces i cossos de seguretat que han arribat al poble i, sobretot, al veïnat que està treballant de manera extraordinària». «Però sí que haguérem necessitat que les coses s’hagueren fet un poc més ràpides, que s’hagueren fet d’una manera més àgil, que s’hagueren donat un poc més de facilitats», reconeix.

Un altre «pitxer d’aigua freda», segons ho ha definit, és la restricció de mobilitat que en vint poblacions de l’àrea afectada decretada entre les 18.00 hores de hui i les 18.00 de matí a causa de la nova alerta meteorològica, ja que «les persones que estan treballant en les màquines, lògicament, han de tornar a les seues cases i el problema és que nosaltres no tenim pla B». «La nostra casa és ara mateix el fang», ha lamentat.

Sobre la reconstrucció, diu ara mateix «tot és al mateix temps immediat i a llarg termini». «Nosaltres estem treballant a velocitat de sprint sabent que correm una marató. És a dir, tornar al poble que nosaltres teníem ens va a costar molts anys. Per l’edat que tinc, ja no tornaré a veure-ho. Això és així de trist, però és una veritat», declara.

Des de Barcelona s’ha traslladat a Picanya Edu, un operari de l’empresa Mesknet, detalla la labor que estan duent a terme per a netejar el clavegueram.

«El que ens trobem és que hi ha moltes restes de fang. A l’hora de netejar els carrers, es va tirar tot el que hi havia fóra al clavegueram i ara mateix ho tenim bastant col·lapsat. Hi ha molts punts que estan molt plens de llot i és molt difícil de netejar. És molt dens i és molt laboriós», comenta.

Este professional comenta que hi ha diverses empreses especialitzades que han desplaçat treballadors a València per a estes labors, però matisa que, «encara així fa l’efecte que no és suficient».

«És una labor molt dura i porta molt temps. Així que els recursos són bastants, però encara així ens està costant molt arribar al que volem fer i fer-ho de manera ràpida», manifesta Edu, que admet que «mai, mai» havia vist una cosa així.

Respecte al que es pot esperar del nou episodi de pluges, apunta que van «justs amb el temps per a deixar-ho tot correctament, perquè ha sigut molt precipitat tot». Per tant, «si tornara a ploure amb esta magnitud, endarreriríem tot el que estem avançant».

I acaba: «Això no és un treball que se solucione en dies. Jo crec que amb el que tenim ací, tenim per a mesos, almenys».

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.