Un estudi coliderat per l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, vinculat a l’Hospital Clínic de València, i la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat una nova estratègia de nanoteràpia per a millorar l’eficàcia del tractament del càncer de mama triple negatiu, un dels subtipus més agressius i amb menys opcions terapèutiques específiques.
Esta investigació, publicada en la revista ‘Biomaterials Research’, combina l’eliminació directa de les cèl·lules tumorals amb la modificació del seu entorn i l’activació del sistema immunitari. D’esta manera, obri noves vies cap a tractaments més eficaços i potencialment més segurs per a este tipus de càncer, segons ha informat Incliva.
Clau: actuar també sobre l’entorn del tumor
El treball és fruit de la col·laboració entre el Grup de Recerca en Biologia en Càncer de Mama d’Incliva i el Grup de Recerca en Nanomaterials i Sensors (NanoSens) de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV. Este centre forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), de l’Institut de Salut Carlos III.
Segons el doctor Juan Miguel Cejalvo, investigador principal del Grup de Recerca en Biologia en Càncer de Mama d’Incliva, membre de l’àrea de Càncer del CIBER (Ciberonc) i oncòleg de l’Hospital Clínic de València, les teràpies actuals de càncer de mama se centren sobretot en les cèl·lules tumorals.
No obstant això, Cejalvo remarca que ‘el microambient tumoral juga un paper clau en la progressió del càncer, la resistència als tractaments i la immunosupressió’. En este entorn destaquen els fibroblasts associats al càncer (CAFs), que, segons l’investigador, ‘contribueixen activament a estos processos i representen una diana terapèutica prometedora’.
Dins dels subtipus de càncer de mama, el triple negatiu presenta una alta capacitat metastàtica i un pitjor pronòstic. Representa aproximadament entre el 15 % i el 20 % dels casos, i disposa de menys opcions terapèutiques específiques, fet que fa especialment rellevant la recerca de noves estratègies.
Nanodispositiu que porta la quimioteràpia al tumor
A diferència de les teràpies convencionals, centrades quasi exclusivament en les cèl·lules tumorals, este estudi posa el focus també en el teixit que envolta el tumor, el conegut microambient tumoral.
Els investigadors han estudiat especialment els fibroblasts associats al càncer, unes cèl·lules que afavorixen el creixement del tumor, contribuïxen a la resistència als tractaments i dificulten la resposta del sistema immunitari.
Per a fer front a este problema, l’equip ha desenvolupat una nanoteràpia innovadora basada en un nanodispositiu capaç de transportar doxorrubicina directament al tumor. La doxorrubicina és una quimioteràpia àmpliament utilitzada en el tractament del càncer de mama triple negatiu.
‘Les nanopartícules estan dissenyades per a reconéixer de manera específica una proteïna present en els fibroblasts associats al càncer (FAP-α), que són les cèl·lules més abundants del teixit que rodeja el tumor i exercixen un paper clau en el seu creixement, disseminació i resistència als tractaments’, explica Ramón Martínez-Máñez.
Martínez-Máñez, investigador de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic i del CIBER-BBN, detalla que estes cèl·lules també compliquen l’arribada dels fàrmacs al tumor i debiliten la resposta del sistema immunitari.
Per això, dirigir el tractament cap als fibroblasts que expressen FAP-α permet actuar sobre ‘un dels principals motors del tumor‘ i, alhora, millorar de manera més precisa l’eficàcia terapèutica.
Resultats en models cel·lulars i animals
La nova estratègia s’ha avaluat amb diferents models experimentals. Els investigadors han utilitzat cèl·lules tumorals, fibroblasts obtinguts de pacients i organoides derivats de tumors humans, que reproduïxen de forma més fidel la complexitat de la malaltia al laboratori.
A més, l’equip ha analitzat l’efecte del tractament en models animals de càncer de mama triple negatiu, la qual cosa ha permés observar el seu comportament en un context biològic més pròxim a la malaltia real en pacients.
La doctora Iris Garrido, investigadora postdoctoral del Grup de Recerca en Biologia en Càncer de Mama d’Incliva, de CIBER-BBN i última firmant de l’article, destaca que els resultats ‘mostren que esta nanoteràpia és capaç de dirigir-se selectivament a l’entorn tumoral, reduir el creixement del tumor, afavorir l’eliminació de cèl·lules canceroses i modificar el microambient per a fer-lo menys favorable al desenvolupament del càncer’.
Segons Garrido, també s’ha observat ‘una activació del sistema immunitari, amb un augment de les cèl·lules defensives i una disminució d’aquelles que afavorixen la progressió tumoral’. Això suggerix que la nanoteràpia no sols ataca el tumor, sinó que també ajuda el propi organisme a combatre’l.
Més precisió i menys efectes secundaris
Un dels aspectes més rellevants del treball és que es tracta d’una teràpia dirigida. Això permet reduir els efectes secundaris associats a la quimioteràpia convencional, ja que el fàrmac arriba de manera més concentrada on fa falta.
En el cas de la doxorrubicina, un dels riscos principals és la toxicitat cardíaca. El nanodispositiu desenvolupat la transporta de forma més específica al tumor, la qual cosa disminuïx l’impacte sobre teixits sans i reduïx la toxicitat sistèmica.
Segons els investigadors, els pròxims passos passen per optimitzar el nanodispositiu i validar-lo en models experimentals més complexos. L’objectiu final és avançar cap a una possible aplicació d’esta estratègia en pacients amb càncer de mama triple negatiu.
Este treball ha rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III, el Ministeri de Ciència i Innovació, la Universitat Politècnica de València i el Programa de Materials Avançats, sufragat per la Unió Europea–NextGenerationEU.
