El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut es reunix este divendres a Saragossa amb la polèmica pels cribratges de càncer condicionant el clima de la cita. El Ministeri va reclamar informació a totes les autonomies després de fallades detectades en el programa d’Andalusia i diverses comunitats governades pel PP han decidit no enviar eixes dades, la qual cosa eleva la tensió en plena discussió sobre com avaluar i reforçar estos programes de detecció precoç.
Tensió per les dades de cribratge
Encara que no figura en l’orde del dia, és la primera vegada que la ministra Mónica García es veurà amb els consellers després de l’acord dels governs autonòmics del PP de no remetre la informació requerida, una decisió comunicada per carta dilluns passat. El conseller andalús es va desmarcar i va demanar un Interterritorial específic per a abordar l’assumpte. La ministra va assenyalar dies arrere a Alberto Núñez Feijóo com a responsable directe de bloquejar el lliurament de dades, mentres que el líder popular va reafirmar que el Ministeri no ha establit un protocol unificat per a centralitzar la informació i que la petició obeïx a criteris partidistes. El resultat immediat és que la comparació entre territoris es dificulta i, amb això, l’anàlisi de cobertura, qualitat i equitat dels cribratges.
Més enllà del xoc pels cribratges, el ple estarà marcat per l’elaboració d’un protocol comú enfront de les malalties respiratòries, amb l’objectiu d’evitar el col·lapse que cada hivern tensiona urgències, atenció primària i hospitalització. La ministra va recordar el dilluns a València que l’any passat diverses comunitats del PP van bloquejar la possibilitat de disposar de guies i criteris homogenis davant els virus respiratoris, claus per a contindre l’ona de grip prevista per a les últimes setmanes de desembre i les primeres de gener. Un protocol comú permetria ordenar derivacions, prioritzar proves diagnòstiques i coordinar reforços assistencials en pics de demanda, de manera que el sistema responga de forma més previsible.
Altres acords i reformes
L’Interterritorial té previst informar les autonomies de l’últim informe sobre Interrupció Voluntària de l’Embaràs en la sanitat pública corresponent a 2024, que evidència grans diferències entre comunitats. Este punt ha alçat polseguera, especialment en la Comunitat de Madrid, i reobri el debat sobre la capacitat de la xarxa pública per a garantir un accés equivalent en tot el territori.
A més, els consellers debatran dos acords relatius a criteris de repartiment i distribució territorial de crèdits. Un, per valor d’1 milió d’euros, busca consolidar la xarxa europea de centres integrals de càncer a través de la participació en l’acció conjunta EUnetCCC. L’altre, dotat amb la mateixa quantitat, s’orienta al desenrotllament del sistema de vigilància de càncer. En els dos casos, es tracta d’avançar en la coordinació de recursos i en la recollida sistemàtica de dades per a millorar la planificació i l’avaluació de resultats.
El ple també votarà la inclusió d’un nou procediment que requerix designar centres, servicis i unitats de referència en l’àrea de pneumologia i cirurgia toràcica. Així mateix, estudiarà el procediment per a l’emissió de certificats de patologies derivades de l’exposició a l’amiant, una ferramenta clau per al reconeixement de malalties i l’accés a prestacions. Al costat d’això, s’abordarà el projecte d’orde que actualitza la cartera comuna de servicis en informació i vigilància epidemiològica, així com en programes poblacionals de cribratge prenatal, neonatal i de càncer colorectal, entre altres. Esta actualització pretén harmonitzar criteris i reforçar la detecció precoç i el seguiment en tot el país.
Finalment, el Consell analitzarà la reforma de la llei antitabac i el Pla Estatal de Preparació i Resposta enfront d’amenaces greus per a la salut. Els dos treballs apunten a reforçar la prevenció i la preparació del sistema davant futures crisis, amb mesures de salut pública que impacten de manera transversal en el conjunt del SNS.
L’agenda combina assumptes tècnics amb decisions de gran importància política. Encara que l’orde del dia és ampli, la disputa per les dades dels cribratges amenaça amb eclipsar la resta d’acords. Un consens sobre un marc comú d’indicadors i un calendari de remissió d’informació permetria ordenar el flux de dades i retornar el focus a la millora de la salut pública.
