La Comunitat Valenciana s’ha situat en 2026 entre les autonomies amb menor grau de privatització sanitària, amb un índex 19. Este valor ha baixat respecte al 26 registrat l’any passat, segons el ’12 informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP)’.
Segons l’estudi, la Comunitat Valenciana, Cantàbria i Castella-la Manxa, totes amb índex 19, només superen Castella i Lleó, amb 18,5. Per davall encara queden Extremadura, amb 17,5, Múrcia, amb 15, i La Rioja, amb 14,5, que són les més poc privatitzades.
Tot i esta posició relativa baixa, el document destaca que cada valencià ha destinat 210 euros a assegurances privades en 2026. En 2014 la mitjana era de 118 euros, així que la pujada s’acosta al 78 %. Esta evolució reflectix una major dependència de la sanitat privada malgrat el menor grau global de privatització.
Madrid, líders en privatització sanitària
L’informe assenyala que Madrid ha tornat a liderar, per dotzé any consecutiu, el pes de la sanitat privada. Li seguixen Balears i Catalunya, que també repetixen en els primers llocs del rànquing.
On la privatització ha crescut més ràpid ha sigut a Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa. En estes comunitats, el grau de privatització quasi s’ha duplicat des de 2014, segons la FADSP.
En canvi, Andalusia ha reduït el seu grau de privatització respecte a l’any passat. El text matisa que este descens s’explica per canvis en les assignacions pressupostàries, segons el mateix ’12º informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) sobre la privatización sanitaria en las comunidades autónomas’, presentat este dimarts.
Valoració de la FADSP i crítica als partits
El portaveu de la FADSP, Sergio Fernández, ha remarcat que, encara que hi ha diferències entre territoris, la situació general no és positiva. ‘Hi ha comunitats que ixen millor i pitjor, però això no significa que la situació siga bona en cap d’elles’, ha advertit.
Fernández ha insistit que ‘la privatització està present en totes’. Segons ha explicat, ‘l’únic que canvia és la seua intensitat i les fórmules que utilitza cada comunitat’.
Per la seua banda, José Manuel Aranda, president de la Asociación de Sanidad Pública de Baleares, ha assenyalat els partits als quals atribuïx l’increment privatitzador. Ha denunciat que ‘darrere d’este increment privatitzador estan el Partido Popular i Vox, PNV, Junts, Coalición Canaria, que estan estimulant la col·laboració públic-privada a través de concerts, concessions administratives’.
Malgrat tot, Aranda ha recordat que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la sanitat pública espanyola continua entre les deu millors del món. Al seu juí, ‘seguim tenint la joia, el que cal procurar és que això no seguisca avant’ perquè ‘privatitzar mata’. Ha afirmat que diversos estudis avalen esta conclusió.
Com a exemple, ha citat l’última anàlisi sobre el sistema de salut britànic. Segons ha explicat, l’externalització de servicis al sector privat va coincidir amb un augment significatiu de la mortalitat evitable entre 2013 i 2020.
Com es calcula el grau de privatització
Per establir el nivell de privatització, l’informe mesura diferents fluxos de diners públics destinats a mans privades. D’una banda, analitza la compra de servicis a empreses privades, l’anomenat ‘outsourcing’. També comptabilitza les concessions administratives de gestió d’institucions públiques, com el model de l’hospital de Torrejón.
A més, inclou els fons que l’Estat transfereix a asseguradores privades per a l’atenció de funcionaris de MUFACE, MUJEJU i ISFAS. Finalment, suma la compra directa de servicis sanitaris privats mitjançant assegurances individuals i el gasto de butxaca de les famílies.
Amb estes variables, el grau de privatització general a Espanya arriba a 21,8 punts. Diverses comunitats superen clarament esta xifra, començant per Madrid, que encapçala el rànquing des de 2014 amb un índex 34.
Balears i Catalunya se situen en 28 punts, mentres que Canàries arriba a 26 i el País Basc a 24. Astúries obté 23,5 punts, i Aragó i Galícia es queden en 22 cadascuna.
Entre les autonomies amb menor nivell de privatització apareixen, a més de la Comunitat Valenciana, altres territoris. Andalusia i Navarra registren 20,5 punts. Cantàbria, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana compartixen l’índex 19. Per davall estan Castella i Lleó, amb 18,5, Extremadura, amb 17,5, Múrcia, amb 15, i La Rioja, amb 14,5.
Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa són, però, les que més han incrementat este índex des de 2014. Astúries ha experimentat un augment del 95,8 %. En Extremadura l’increment ha sigut del 94,4 %, i en Castella-la Manxa del 90 %.
Més gasto en assegurances privades i de butxaca
L’informe també detalla l’evolució del gasto mitjà en assegurances sanitàries privades per persona a Espanya. La quantitat ha passat de 115,94 euros en 2014 a més de 210 euros en 2026, una pujada del 81 %.
‘Darrere d’eixos percentatges hi ha una realitat que coneixem bé’, ha apuntat Sergio Fernández. Segons ha denunciat, ‘cada vegada hi ha més gent que acaba pagant per aconseguir una atenció que no troba a temps en el sistema sanitari públic‘.
L’augment s’ha produït en totes les comunitats autònomes. On més ha crescut ha sigut a Astúries, amb un 147,4 %, seguida de Navarra, amb un 146,9 %, i Andalusia, amb un 115,5 %.
Si es mira la quantitat neta que es dedica a assegurances privades, Madrid encapçala també este apartat. Els madrilenys gasten 381 euros anuals de mitjana, seguits pels catalans, amb 312, i els balears, amb 304.
En l’altre extrem, els navarresos quasi no passen dels 121 euros. Els murcians destinen 132 euros i els càntabres 139, molt per davall de la mitjana estatal.
L’anàlisi incorpora, igualment, els anomenats gastos de butxaca. Es tracta de diners que les famílies dediquen a servicis que la sanitat pública no cobreix, com gran part de l’odontologia.
Els castellanomanxecs han assumit els gastos de butxaca més elevats de l’Estat, amb 638,3 euros anuals de mitjana. Després apareixen els asturians, amb 625,3 euros, i els aragonesos, amb 623,6.
On més han crescut estes despeses ha sigut de nou en Castella-la Manxa, on quasi s’han duplicat, mitjançant un increment del 96,3 %. Balears ha registrat una pujada del 75,3 %, i Canàries, del 73,5 %.
