Borriana farà un estudi per a conéixer la ubicació de les fosses de la Guerra Civil

 

L’Ajuntament de Borriana durà a terme un estudi de geolocalització per a conéixer la ubicació exacta de les fosses de la Guerra Civil que puguen haver-hi en el terme municipal. Uns treballs que s’efectuaran en una primera fase, per a continuar més endavant amb la investigació sobre cadascuna de les fosses descobertes.

Amb este projecte, el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, explica que “el que es pretén és realitzar un inventari complet i detallat de les fosses comunes de la Guerra Civil a Borriana, amb el doble objectiu de protegir el seu emplaçament i de plantejar futures intervencions d’inhumacions”.

Així doncs, el projecte compta amb una primera fase, en què es realitzarà un estudi de localització de persones represaliades i fosses mitjançant la investigació en arxius locals i nacionals, com els de l’Exèrcit o l’Arxiu General de la Guerra Civil, conegut popularment com l’arxiu de Salamanca. A més, es procedirà a la consulta de sumaríssims i altres fonts documentals, com ara arxius privats o hemeroteques.

Esta fase es complementarà amb un treball de camp intensiu amb fonts orals, enregistrament d’entrevistes i testimoniatges i recuperació de tota mena de documentació (gràfica, escrita o física) sobre les possibles víctimes. D’esta manera es crearà un fitxer de familiars per a futures fases d’intervenció en la recuperació d’inhumacions.

La segona fase es durà a terme amb la redacció d’un projecte de prospecció geofísica per a l’actuació en les zones on, gràcies a la documentació recaptada en la primera fase, es presumisca l’existència de fosses comunes. En esta exploració del subsol es pretén documentar totes les característiques físiques de cada fossa per a preparar futures actuacions.

Granel ha explicat que “existeixen dades disperses que parlen d’un mínim d’una o dos fosses”. El calendari previst d’execució és de 9 mesos per a la primera fase de documentació i de tres mesos per a les campanyes de prospecció geofísica.

En l’actualitat, Borriana no disposa de cap estudi en profunditat sobre les fosses comunes de la Guerra Civil al municipi, de tal forma que només se’n coneix l’emplaçament aproximat d’una, situada per referències orals, en la zona de l’actual cementeri municipal. També existeixen referències segons Patrimoni Nacional del trasllat d’una fossa (932/2009 CAST) al Valle de los Caidos.

Les dades concretes de les dos són pràcticament inexistents, encara que sí que consta una gran quantitat d’afusellaments a Borriana entre els anys 1939 i 1942.

Com ha explicat Granel, “és essencial documentar totes les fosses que puguen existir per a iniciar-ne de forma immediata un protocol de protecció per a evitar així la possible situació de desampar en què es puguen trobar, cosa que comporta un fort risc d’alteració, deteriorament o desaparició”.

Segons els tècnics, la repercussió del projecte s’estén territorialment, a l’àmbit de la comarca de la Plana Baixa i del seu entorn immediat, ja que Borriana comptava amb una presó d’alta capacitat, concretament l’ex convent dels mercedaris, que va arribar a albergar entre 1.600 i 2.000 represaliats oriünds de diverses poblacions.

D’altra banda, en l’àmbit provincial este projecte és de gran interés social, ja que escassegen els mapes de fosses a la província. A més, en l’apartat cultural, esta intervenció és important per a aportar nous coneixements i dades a la línia de divulgació i recuperació de la memòria històrica que ja realitza des de fa anys l’Ajuntament de Borriana, com per exemple en la recuperació i posada en valor del refugi antiaeri del camí d’Onda o les Jornades del Memorial Democràtic que s’han celebrat els últims anys.

Últimes notícies

Sagunt a Escena obri la 43a edició amb dos obres inspirades en el Segle d’Or

El Teatre Romà estrena 'El Narciso en su opinión', mentre l''Off Romà' combina teatre clàssic i dansa contemporània

El dèficit de la Comunitat Valenciana baixa al 0,71% del PIB fins als 1.180 milions

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s’ha reduït una dècima fins al 0,71% del PIB, amb 1.180 milions acumulats fins maig, en un context de menor gasto per la dana i superàvit de la Seguretat Social.

1,7 milions de la Diputació per als pobles afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

La Diputació de Castelló ha aprovat una modificació pressupostària d’1,7 milions d’euros per a impulsar la recuperació dels municipis danyats per l’incendi forestal declarat el 25 de juliol a la Serra d’Espadà, amb ajudes específiques per a pobles menuts i convenis per a la Vall d’Uixó i Onda.

Un accident a l’A-7 col·lapsa el trànsit a Bétera en ple inici d’operació eixida

Un accident sense víctimes mortals a l’A-7 a l’altura de Bétera ha provocat fins a 17 quilòmetres de retencions en sentit Barcelona i 13 en sentit Alacant, coincidint amb l’operació especial d’estiu.

Un jutjat de València rebutja ampliar la causa contra l’excomissionat de la DANA

El jutjat que investiga la presumpta falsificació del títol universitari de José María Ángel ha descartat ampliar la instrucció als delictes de prevaricació i nomenament il·legal en no vore indicis que els responsables polítics conegueren la possible manca de titulació.

El Consell reclama una investigació ràpida i responsabilitats penals pels incendis

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha agraït la faena dels efectius que lluiten contra l’incendi de la Vall d'Uixó i ha reclamat una investigació ràpida i conseqüències penals. També ha criticat que, quatre anys després de l’incendi de Bejís, les víctimes continuen sense ser resarcides ni tindre procediment judicial obert.

El jutjat de la dana crida a declarar el cap de la Policia de Turís i incorpora proves de Carlet

La Secció Civil i d'Instrucció de Catarroja ha citat com a testimoni el cap de la Policia Local de Turís i ha incorporat a la causa documentació aportada per l'alcaldessa de Carlet. La jutgessa també ha ordenat informes per danys morals vinculats a una víctima mortal i ha demanat més proves documentals.

Els grans eclipsis dels segles XIX i XX que van obrir ponts polítics entre països

El catedràtic Pedro Ruiz-Castell destaca com els grans eclipsis solars dels segles XIX i XX van impulsar col·laboracions científiques internacionals i van servir com a via de diplomàcia en moments de tensió política. Diverses expedicions vinculades a la Universitat de València i a observatoris espanyols van ser clau en este procés.
FILMOTECA D'ESTIU