Borriana farà un estudi per a conéixer la ubicació de les fosses de la Guerra Civil

 

L’Ajuntament de Borriana durà a terme un estudi de geolocalització per a conéixer la ubicació exacta de les fosses de la Guerra Civil que puguen haver-hi en el terme municipal. Uns treballs que s’efectuaran en una primera fase, per a continuar més endavant amb la investigació sobre cadascuna de les fosses descobertes.

Amb este projecte, el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, explica que “el que es pretén és realitzar un inventari complet i detallat de les fosses comunes de la Guerra Civil a Borriana, amb el doble objectiu de protegir el seu emplaçament i de plantejar futures intervencions d’inhumacions”.

Així doncs, el projecte compta amb una primera fase, en què es realitzarà un estudi de localització de persones represaliades i fosses mitjançant la investigació en arxius locals i nacionals, com els de l’Exèrcit o l’Arxiu General de la Guerra Civil, conegut popularment com l’arxiu de Salamanca. A més, es procedirà a la consulta de sumaríssims i altres fonts documentals, com ara arxius privats o hemeroteques.

Esta fase es complementarà amb un treball de camp intensiu amb fonts orals, enregistrament d’entrevistes i testimoniatges i recuperació de tota mena de documentació (gràfica, escrita o física) sobre les possibles víctimes. D’esta manera es crearà un fitxer de familiars per a futures fases d’intervenció en la recuperació d’inhumacions.

La segona fase es durà a terme amb la redacció d’un projecte de prospecció geofísica per a l’actuació en les zones on, gràcies a la documentació recaptada en la primera fase, es presumisca l’existència de fosses comunes. En esta exploració del subsol es pretén documentar totes les característiques físiques de cada fossa per a preparar futures actuacions.

Granel ha explicat que “existeixen dades disperses que parlen d’un mínim d’una o dos fosses”. El calendari previst d’execució és de 9 mesos per a la primera fase de documentació i de tres mesos per a les campanyes de prospecció geofísica.

En l’actualitat, Borriana no disposa de cap estudi en profunditat sobre les fosses comunes de la Guerra Civil al municipi, de tal forma que només se’n coneix l’emplaçament aproximat d’una, situada per referències orals, en la zona de l’actual cementeri municipal. També existeixen referències segons Patrimoni Nacional del trasllat d’una fossa (932/2009 CAST) al Valle de los Caidos.

Les dades concretes de les dos són pràcticament inexistents, encara que sí que consta una gran quantitat d’afusellaments a Borriana entre els anys 1939 i 1942.

Com ha explicat Granel, “és essencial documentar totes les fosses que puguen existir per a iniciar-ne de forma immediata un protocol de protecció per a evitar així la possible situació de desampar en què es puguen trobar, cosa que comporta un fort risc d’alteració, deteriorament o desaparició”.

Segons els tècnics, la repercussió del projecte s’estén territorialment, a l’àmbit de la comarca de la Plana Baixa i del seu entorn immediat, ja que Borriana comptava amb una presó d’alta capacitat, concretament l’ex convent dels mercedaris, que va arribar a albergar entre 1.600 i 2.000 represaliats oriünds de diverses poblacions.

D’altra banda, en l’àmbit provincial este projecte és de gran interés social, ja que escassegen els mapes de fosses a la província. A més, en l’apartat cultural, esta intervenció és important per a aportar nous coneixements i dades a la línia de divulgació i recuperació de la memòria històrica que ja realitza des de fa anys l’Ajuntament de Borriana, com per exemple en la recuperació i posada en valor del refugi antiaeri del camí d’Onda o les Jornades del Memorial Democràtic que s’han celebrat els últims anys.

Últimes notícies

L’exdirector d’Emergències de la Generalitat es desmarca de la gestió de la dana mortal

Alberto Javier Martín Moratilla assegura al Congrés que el dia de la dana amb 230 morts no tenia competències operatives i defensa que va fer tot el que va poder amb els mitjans disponibles.

Castelló obri una nova ruta xàrter amb l’arribada de turistes d’Eslovàquia

L’aeroport de Castelló ha estrenat una operativa xàrter que connecta amb Bratislava durant quinze setmanes i que pot portar fins a 2.700 turistes eslovacs, mentre prepara una altra programació per a rebre 11.000 visitants austríacs entre 2027 i 2028.

Les empreses valencianes busquen reforçar el seu negoci a l’Àfrica amb una aliança amb el Marroc

Quasi 3.000 empreses valencianes exporten ja al Marroc, principal soci comercial en Àfrica, i institucions i empresariat han defensat una nova aliança industrial, tecnològica i logística per a guanyar competitivitat i obrir més negoci al continent africà.

Els hotelers d’Alacant esclaten contra el caos municipal durant les Fogueres

La patronal hotelera d’Alacant acusa l’Ajuntament de falta total de coordinació en neteja i seguretat durant les Fogueres, amb hotels quasi plens i greus problemes d’operativa diària.

La calor dispara els termòmetres fins als 39,6 °C i activa avisos per risc d’incendis

Les màximes han superat ja els 39 graus en municipis de Castelló i Alacant. Aemet, Sanitat i Emergències han activat avisos per calor extrema i risc alt d’incendis en gran part del territori.

Pacients i personal d’Urgències del General de València pateixen més de 30 graus per les obres

El sindicat CSIF denuncia que el triage d’Urgències del General de València, reubicat per les obres en un espai xicotet i obert, arriba a superar els 30 graus i reclama mesures addicionals de refrigeració. L’hospital recorda que és una ubicació provisional i que ja ha instal·lat dos equips portàtils de climatització.

66,8 milions per a reforçar els recursos extraordinaris dels col·legis valencians el curs 2026-2027

Educació ha aprovat 66,8 milions d’euros per al programa REMA el curs 2026-2027, amb 1.000 docents més en centres públics i 124 en concertats per a reforçar l’aprenentatge i reduir l’abandó escolar.

Els majors de la Residència de Ferroviaris de Sant Joan viuen la cremà amb la visita de Juanfran Pérez Llorca

La Residència de Ferroviaris de Sant Joan d’Alacant ha celebrat la cremà de la seua foguera amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcalde Santiago Román, en una iniciativa que acostava la festa als residents majors.