Borriana farà un estudi per a conéixer la ubicació de les fosses de la Guerra Civil

 

L’Ajuntament de Borriana durà a terme un estudi de geolocalització per a conéixer la ubicació exacta de les fosses de la Guerra Civil que puguen haver-hi en el terme municipal. Uns treballs que s’efectuaran en una primera fase, per a continuar més endavant amb la investigació sobre cadascuna de les fosses descobertes.

Amb este projecte, el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, explica que “el que es pretén és realitzar un inventari complet i detallat de les fosses comunes de la Guerra Civil a Borriana, amb el doble objectiu de protegir el seu emplaçament i de plantejar futures intervencions d’inhumacions”.

Així doncs, el projecte compta amb una primera fase, en què es realitzarà un estudi de localització de persones represaliades i fosses mitjançant la investigació en arxius locals i nacionals, com els de l’Exèrcit o l’Arxiu General de la Guerra Civil, conegut popularment com l’arxiu de Salamanca. A més, es procedirà a la consulta de sumaríssims i altres fonts documentals, com ara arxius privats o hemeroteques.

Esta fase es complementarà amb un treball de camp intensiu amb fonts orals, enregistrament d’entrevistes i testimoniatges i recuperació de tota mena de documentació (gràfica, escrita o física) sobre les possibles víctimes. D’esta manera es crearà un fitxer de familiars per a futures fases d’intervenció en la recuperació d’inhumacions.

La segona fase es durà a terme amb la redacció d’un projecte de prospecció geofísica per a l’actuació en les zones on, gràcies a la documentació recaptada en la primera fase, es presumisca l’existència de fosses comunes. En esta exploració del subsol es pretén documentar totes les característiques físiques de cada fossa per a preparar futures actuacions.

Granel ha explicat que “existeixen dades disperses que parlen d’un mínim d’una o dos fosses”. El calendari previst d’execució és de 9 mesos per a la primera fase de documentació i de tres mesos per a les campanyes de prospecció geofísica.

En l’actualitat, Borriana no disposa de cap estudi en profunditat sobre les fosses comunes de la Guerra Civil al municipi, de tal forma que només se’n coneix l’emplaçament aproximat d’una, situada per referències orals, en la zona de l’actual cementeri municipal. També existeixen referències segons Patrimoni Nacional del trasllat d’una fossa (932/2009 CAST) al Valle de los Caidos.

Les dades concretes de les dos són pràcticament inexistents, encara que sí que consta una gran quantitat d’afusellaments a Borriana entre els anys 1939 i 1942.

Com ha explicat Granel, “és essencial documentar totes les fosses que puguen existir per a iniciar-ne de forma immediata un protocol de protecció per a evitar així la possible situació de desampar en què es puguen trobar, cosa que comporta un fort risc d’alteració, deteriorament o desaparició”.

Segons els tècnics, la repercussió del projecte s’estén territorialment, a l’àmbit de la comarca de la Plana Baixa i del seu entorn immediat, ja que Borriana comptava amb una presó d’alta capacitat, concretament l’ex convent dels mercedaris, que va arribar a albergar entre 1.600 i 2.000 represaliats oriünds de diverses poblacions.

D’altra banda, en l’àmbit provincial este projecte és de gran interés social, ja que escassegen els mapes de fosses a la província. A més, en l’apartat cultural, esta intervenció és important per a aportar nous coneixements i dades a la línia de divulgació i recuperació de la memòria històrica que ja realitza des de fa anys l’Ajuntament de Borriana, com per exemple en la recuperació i posada en valor del refugi antiaeri del camí d’Onda o les Jornades del Memorial Democràtic que s’han celebrat els últims anys.

Últimes notícies

El president de l’Elche critica que LaLiga comence amb el mercat obert

El president de l’Elche, Joaquín Buitrago, considera que començar LaLiga amb el mercat d’estiu obert distorsiona la planificació esportiva, però es mostra tranquil amb la situació del club i amb el cas d’Abiel Osorio.

L’informe d’Emergències de les 21.30 del 29-O assegurava que la hidrologia no donava problemes

Un informe d’Emergències de la Generalitat remés a les 21.35 hores del 29 d’octubre de 2024 afirmava que no hi havia informació de problemes hidrològics durant la dana en què van morir 231 persones a València, malgrat les greus incidències recollides al document.

Els veïns de Tales reclamen tornar uns minuts per alimentar els animals

Els veïns de Tales, encara desallotjats per l’incendi de la Vall d'Uixó, demanen que els deixen entrar uns minuts al poble per donar menjar i aigua als animals. La Guàrdia Civil manté el tall de la carretera i rebutja, de moment, qualsevol accés.

La Comunitat Valenciana batrà rècord d’ingressos de finançament en 2027 amb 16.311 milions

La Comunitat Valenciana rebrà en 2027 unes entregues a compte rècord de 16.311 milions, un 8,8 % més que en 2026, que s’elevaran fins als 18.968 milions si es compta la liquidació de 2025. El ministre Arcadi España critica que el Consell haja demanat ajornar el Consell de Política Fiscal i Financera i rebutge negociar el nou model de finançament.

Més Guàrdia Civil per l’Arenal Sound mentre seguix l’incendi de la Vall d’Uixó

La Delegació del Govern ha anunciat un reforç de la Guàrdia Civil amb agents d’altres províncies per cobrir l’Arenal Sound i l’incendi de la Vall d’Uixó.

L’abandó rural convertix el territori en una mecha forestal contínua

El geògraf de la Universitat de València Javier Berenguer alerta que l’abandó rural ha creat una 'mecha forestal ininterrompuda' i augmenta el risc d’incendis, especialment en la frontera entre vivendes i muntanya a la Comunitat Valenciana.

Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’, ja està empresonat per la primera condemna del cas Imelsa

Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa conegut com el 'ionqui dels diners', ja està a la presó de Picassent per complir la primera condemna del cas Imelsa, de quasi huit anys. Va ingressar de manera voluntària abans que expirara el termini marcat per l'Audiència Provincial de València.

Air Nostrum torna als beneficis amb 10,5 milions en 2025 després d’alçar ingressos un 11 %

Air Nostrum ha tancat 2025 amb un benefici net abans d’impostos de 10,5 milions d’euros i uns ingressos de 690,1 milions, un 11 % més que en 2024. La companyia ha millorat ocupació, passatgers i resultat d’explotació, i continua tornant el deute de la pandèmia.
FILMOTECA D'ESTIU