Borriana farà un estudi per a conéixer la ubicació de les fosses de la Guerra Civil

 

L’Ajuntament de Borriana durà a terme un estudi de geolocalització per a conéixer la ubicació exacta de les fosses de la Guerra Civil que puguen haver-hi en el terme municipal. Uns treballs que s’efectuaran en una primera fase, per a continuar més endavant amb la investigació sobre cadascuna de les fosses descobertes.

Amb este projecte, el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, explica que “el que es pretén és realitzar un inventari complet i detallat de les fosses comunes de la Guerra Civil a Borriana, amb el doble objectiu de protegir el seu emplaçament i de plantejar futures intervencions d’inhumacions”.

Així doncs, el projecte compta amb una primera fase, en què es realitzarà un estudi de localització de persones represaliades i fosses mitjançant la investigació en arxius locals i nacionals, com els de l’Exèrcit o l’Arxiu General de la Guerra Civil, conegut popularment com l’arxiu de Salamanca. A més, es procedirà a la consulta de sumaríssims i altres fonts documentals, com ara arxius privats o hemeroteques.

Esta fase es complementarà amb un treball de camp intensiu amb fonts orals, enregistrament d’entrevistes i testimoniatges i recuperació de tota mena de documentació (gràfica, escrita o física) sobre les possibles víctimes. D’esta manera es crearà un fitxer de familiars per a futures fases d’intervenció en la recuperació d’inhumacions.

La segona fase es durà a terme amb la redacció d’un projecte de prospecció geofísica per a l’actuació en les zones on, gràcies a la documentació recaptada en la primera fase, es presumisca l’existència de fosses comunes. En esta exploració del subsol es pretén documentar totes les característiques físiques de cada fossa per a preparar futures actuacions.

Granel ha explicat que “existeixen dades disperses que parlen d’un mínim d’una o dos fosses”. El calendari previst d’execució és de 9 mesos per a la primera fase de documentació i de tres mesos per a les campanyes de prospecció geofísica.

En l’actualitat, Borriana no disposa de cap estudi en profunditat sobre les fosses comunes de la Guerra Civil al municipi, de tal forma que només se’n coneix l’emplaçament aproximat d’una, situada per referències orals, en la zona de l’actual cementeri municipal. També existeixen referències segons Patrimoni Nacional del trasllat d’una fossa (932/2009 CAST) al Valle de los Caidos.

Les dades concretes de les dos són pràcticament inexistents, encara que sí que consta una gran quantitat d’afusellaments a Borriana entre els anys 1939 i 1942.

Com ha explicat Granel, “és essencial documentar totes les fosses que puguen existir per a iniciar-ne de forma immediata un protocol de protecció per a evitar així la possible situació de desampar en què es puguen trobar, cosa que comporta un fort risc d’alteració, deteriorament o desaparició”.

Segons els tècnics, la repercussió del projecte s’estén territorialment, a l’àmbit de la comarca de la Plana Baixa i del seu entorn immediat, ja que Borriana comptava amb una presó d’alta capacitat, concretament l’ex convent dels mercedaris, que va arribar a albergar entre 1.600 i 2.000 represaliats oriünds de diverses poblacions.

D’altra banda, en l’àmbit provincial este projecte és de gran interés social, ja que escassegen els mapes de fosses a la província. A més, en l’apartat cultural, esta intervenció és important per a aportar nous coneixements i dades a la línia de divulgació i recuperació de la memòria històrica que ja realitza des de fa anys l’Ajuntament de Borriana, com per exemple en la recuperació i posada en valor del refugi antiaeri del camí d’Onda o les Jornades del Memorial Democràtic que s’han celebrat els últims anys.

Últimes notícies

Tres de cada quatre xiquets valencians tenen alguna alteració visual

Un 72,8 % dels xiquets i adolescents de la Comunitat Valenciana tenen alguna alteració visual diagnosticada, sobretot miopia, segons el Baròmetre de la Salut Visual 2025 del COOCV. Els experts alerten que la primera revisió arriba massa tard, cap als 10 anys de mitjana.

Gourlay defensa la seua gestió al València, demana temps i rebutja dimitir

El CEO de futbol del València, Ron Gourlay, ha defensat la seua tasca i el mercat de fitxatges, ha descartat dimitir i ha assegurat que el club no necessita un director esportiu. També ha reivindicat el projecte del Nou Mestalla com a clau per al futur econòmic de l'entitat.

Més ajudes als pobles afectats pels incendis de Tírig i Sogorb

El Govern valencià ha ampliat fins als 17,9 milions les ajudes urgents pels danys dels incendis de la Vall d’Uixó, Tírig i Sogorb, que arribaran també a set municipis de Castelló i València. El Consell estudia plans específics de recuperació i reforestació per a totes les zones afectades este estiu, inclosa El Saler.

València revisarà els tallafocs de la Devesa després de l’incendi d’El Saler

L’Ajuntament de València ha acordat revisar els tallafocs i la gestió forestal de la Devesa després de l’incendi d’El Saler, i preparar un pla tècnic de reforestació per a recuperar la zona afectada.

El Valencia CF es conjura per reaccionar i dona plena confiança a Corberán

El conseller delegat de futbol del Valencia CF, Ron Gourlay, ha ratificat la seua confiança total en Carlos Corberán malgrat l’inici de Lliga i ha fixat com a meta de la temporada avançar i millorar els resultats de l’últim curs.

Pérez Llorca acusa Sánchez de arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha acusat el Govern d'Espanya d'arribar tard a la crisi migratòria de Ceuta i ha retret a Pedro Sánchez que, segons ell, 'li sobren relats i li falten fets'. Les declaracions s'han produït a València durant l'inici de curs del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana.

Alicant tornarà a confiar en Espadero i Gómez per a les fogueres oficials de 2027

Les maquetes de Pedro Espadero i Sergio Gómez han sigut triades com a foguera oficial adulta i infantil dAlicant per a 2027, en la seua vintena i catorzena plantà davant lAjuntament.

Barrachina evita pronunciar-se sobre si un avís Es-Alert abans hauria salvat vides el 29-O

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, admet que no sap si un Es-Alert més prompte el 29 d’octubre de 2024 hauria evitat morts per la dana i remeta el debat als tècnics, en línia amb la defensa de Carlos Mazón en la causa oberta a Catarroja.