Vanessa Fuentes afronta uns mesos d’incertesa des de què el propietari del seu pis de lloguer li va confirmar que haurà d’abandonar-lo pròximament. Esta psicòloga de 38 anys va nàixer amb paràlisi cerebral i viu amb sa tieta paterna de 69 anys en el barri de l’Eixample de Barcelona.
La seua família fa 53 anys que ocupa esta casa de renda limitada. Van ser els seus iaios, que van criar a Vanessa durant els seus primers anys, els qui van firmar el contracte. El problema amb el que es troba ara és que com no va ser adoptada, segons arreplega ‘La Vanguardia’, no pot optar a una nova subrogació d’eixe contracte que acaba el pròxim 10 de juliol del 2020, una volta acabe l’última pròrroga de dos anys, concedida a sa tia Joana.
Una dura vida al costat dels seus iaios
Problemes en el part, van obligar a sotmetre a sa seua mare a una cesària d’urgència. Li va faltar oxigen durant uns minuts, fet que provocar una lesió cerebral greu que li va suposar una afectació motora severa, concretament del 95%, que l’obliga a moure’s en cadira de rodes i necessitar l’assistència d’una altra persona en les faenes més bàsiques.
Sos pares eren molt jóvens i van haver de ser Amparo i Salvador els qui assumiren el rol parental i maternal amb ella. Tot i les seues dificultats, amb 18 anys va conseguir traure’s el graduat escolar i, uns anys després, el seu títol universitari.
Dificultats econòmiques per a assumir un altre lloguer
La immobiliària Nordeste de Construcciones, arrendatària del pis, argumenta que, tot i conéixer la situació especial de Vanessa, no poden fer res al respecte. Confirmen que només fan el que marca la llei, que Vanessa i sa tia Joana ja no tenen cap dret sobre el pis i que els han explicat la situació amb temps per a que puguen buscar una nova casa.
Neboda i tia veuen molt difícil trobar un pis assequible i que es puga adaptar plenament a les seues necessitats, no només per bàsiques, sinó amb espai per a que Vanessa tinga el seu despatx. Actualment, el seu lloguer superava per poc els 500 euros i no es poden permetre una quota molt més alta amb el que guanyen.
Vanessa té una xicoteta pensió de 600 que complementa amb un màxim de 2.500 euros anuals per les seues col·laboracions, si no la vol perdre. Amb només això, i la jubilació de Joana, es fa difícil pagar un pis a més d’altres servicis, com una persona que les ajude amb la seua vida diària.
