El risc de col·lapse d’Evergrande pot provocar una crisi financera global

 

El missatge que no hi ha risc sistèmic amb la possible caiguda del colós immobiliari xinés Evergrande que arriba en les últimes hores des de diversos fronts tempera els ànims en les bosses mundials després de l’esglai de la vespra. Hui els índexs es mouen en positiu, però no ha d’oblidar-se que ahir l’Eurostoxx 50 va perdre suports.

Les borses asiàtiques i occidentals van registrar este dilluns notables caigudes (l’espanyola va caure dels 8.700 punts) en aparéixer com a imminent la situació d’insolvència de l’empresa, que fa ja setmanes que va perdre el suport de bancs occidentals que operen a Àsia en els seus intents per refinançar-se i soltar llast, mentre els analistes debaten sobre si es tractarà d’un cas aïllat o en realitat és, com va ocórrer amb el banc estatunidenc Lehman Brothers, un símptoma d’una cosa més inquietant i d’abast global.

«El grup té riscos d’impagament de préstecs i litigis fora del seu curs normal de negocis», va admetre la companyia en un comunicat difós fa tres setmanes.

Què és Evergrande?

 

Amb seu en Shenzhen, en el sud del país, es tracta d’una de les principals empreses del sector immobiliari xinés, en el qual maneja una cartera de 1.300 projectes en 280 ciutats.

Segons el portal de dades financeres Tradingview, al tancament de 2020 els seus actius sumaven un valor de 351.878 milions de dòlars, després de créixer quasi un 30% en tres anys, i el seu passiu 297.888.

 

Quin és hui la situació del seu negoci?

 

No obstant això, malgrat eixa aparent solvència, en data de hui arrossega deutes per valor de 254.000 milions d’euros, l’equivalent a un 2% del PIB de la Xina (i a quasi un 23% de l’espanyol), i no disposa de recursos per a pagar els 70 que li exigeix una emissió de bons que venç esta setmana i una altra d’una mica més de 40 que ho fa a fi de mes.

Els seus compromisos de pagament aconsegueixen els 570 milions d’euros fins a final d’any mentre les seues vendes es troben en caiguda lliure, i les seues accions valien ahir 8,75 dòlars, la cinquena part que a l’inici de l’any, després d’esfondrar-se el seu valor en la borsa de Shangai.

Eixa caiguda va arrossegar a la baixa als mercats borsaris de diversos països asiàtics i occidentals, en l’enèsima manifestació de la hipersensibilitat dels parquets.

 

En què consisteixen els seus problemes financers?

 

Tenen dos vessants: d’una banda, té problemes més que seriosos per a fer front a eixos deutes, en les quals figuren com a creditors principalment bancs, inversors i fons xinesos, i, per un altre, porta cap a deixar penjades a milers de famílies que havien entregat els seus estalvis com a entrades per a adquirir unes cases que tenen bastants probabilitats d’acabar per no rebre.

A això se li suma el futur dels seus 200.000 empleats, en un quadre que evoca, encara que amb magnituds molt majors, l’ocorregut en el sector de la rajola a Espanya durant la primera dècada d’este segle.

 

Això pot tindre repercussions internacionals?

 

Està per veure, encara que el model econòmic de la globalització apunta més en aqueixa direcció que en l’oposada: Evergrande té un problema de solvència i els seus creditors s’enfronten a un altre de liquiditat per valor de 255.000 milions d’euros que no recuperaran, o almenys no íntegrament, alguna cosa que, òbviament, els farà replantejar-se les seues polítiques de negoci i d’inversió tant a l’interior de la Xina com en les seues operacions en l’exterior.

Això, si el crash de la immobiliària, que amenaça de provocar aturades productives i en els plans d’inversió dels afectats, no se’ls emporta per davant clar.

 

Com ho veuen els analistes?

 

«No afectarà directament bancs europeus per no tindre passius directes, però en una economia interconnectada pot haver-hi efectes en pocs passos», explica Carlos Sánchez Mato, professor d’Economia Aplicada en la universitat Complutense, qui alerta del risc que puguen produir-se «fallides en cadena» i «tancaments de mercats» a partir de la insolvència d’Evergrande.

Fonts del sector de la inversió, per part seua, descarten que puga haver-hi afeccions en els mercats internacionals, informa Europa Press.

«Perquè el contagi arribe als mercats financers mundials seria necessari que els efectes de la situació d’Evergrande de segon i tercer ordre desencadenaren una crisi interna molt major a la Xina, alguna cosa que considerem improbable», va indicar Paul Lukaszewski, responsable de deute corporatiu a la regió d’Àsia-Pacífic d’Aberdeen Standard Investments, que tampoc cree que hi haja un risc de contagi en els mercats mundials.

No obstant això, empreses com Amundi, un dels principals gestors d’actius financers d’Europa i que té interessos en empreses espanyoles com Repsol, es trobaven fa uns mesos entre les principals forquetes de bons d’Evergrande.

 

Què fa el Govern xinés?

 

En principi, res, ni tan sols pronunciar-se, la qual cosa en alguns àmbits s’interpreta com una decisió de deixar-la caure mentre en uns altres, més oficialistes, s’apunta al fet que l’empresa pot superar esta crisi pels seus propis mitjans i que, en tot cas, no seria el moment per a un eventual rescat.

Hi ha alguna derivada immediata per a Europa?

 

Sembla lògic que en este escenari es refreden les intencions de començar a retirar les mesures monetàries d’estímul i d’injecció de recursos en el sistema bancari que porten setmanes valorant tant la Reserva Federal dels EUA com el Banc Central Europeu (BCE). Una retirada d’aqueixes mesures implementades al començament de la crisi associada a la pandèmia comportaria el risc d’agreujar les conseqüències d’una eventual crisi global per contagi a partir del crash d’Evergrande.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.