El risc de col·lapse d’Evergrande pot provocar una crisi financera global

 

El missatge que no hi ha risc sistèmic amb la possible caiguda del colós immobiliari xinés Evergrande que arriba en les últimes hores des de diversos fronts tempera els ànims en les bosses mundials després de l’esglai de la vespra. Hui els índexs es mouen en positiu, però no ha d’oblidar-se que ahir l’Eurostoxx 50 va perdre suports.

Les borses asiàtiques i occidentals van registrar este dilluns notables caigudes (l’espanyola va caure dels 8.700 punts) en aparéixer com a imminent la situació d’insolvència de l’empresa, que fa ja setmanes que va perdre el suport de bancs occidentals que operen a Àsia en els seus intents per refinançar-se i soltar llast, mentre els analistes debaten sobre si es tractarà d’un cas aïllat o en realitat és, com va ocórrer amb el banc estatunidenc Lehman Brothers, un símptoma d’una cosa més inquietant i d’abast global.

«El grup té riscos d’impagament de préstecs i litigis fora del seu curs normal de negocis», va admetre la companyia en un comunicat difós fa tres setmanes.

Què és Evergrande?

 

Amb seu en Shenzhen, en el sud del país, es tracta d’una de les principals empreses del sector immobiliari xinés, en el qual maneja una cartera de 1.300 projectes en 280 ciutats.

Segons el portal de dades financeres Tradingview, al tancament de 2020 els seus actius sumaven un valor de 351.878 milions de dòlars, després de créixer quasi un 30% en tres anys, i el seu passiu 297.888.

 

Quin és hui la situació del seu negoci?

 

No obstant això, malgrat eixa aparent solvència, en data de hui arrossega deutes per valor de 254.000 milions d’euros, l’equivalent a un 2% del PIB de la Xina (i a quasi un 23% de l’espanyol), i no disposa de recursos per a pagar els 70 que li exigeix una emissió de bons que venç esta setmana i una altra d’una mica més de 40 que ho fa a fi de mes.

Els seus compromisos de pagament aconsegueixen els 570 milions d’euros fins a final d’any mentre les seues vendes es troben en caiguda lliure, i les seues accions valien ahir 8,75 dòlars, la cinquena part que a l’inici de l’any, després d’esfondrar-se el seu valor en la borsa de Shangai.

Eixa caiguda va arrossegar a la baixa als mercats borsaris de diversos països asiàtics i occidentals, en l’enèsima manifestació de la hipersensibilitat dels parquets.

 

En què consisteixen els seus problemes financers?

 

Tenen dos vessants: d’una banda, té problemes més que seriosos per a fer front a eixos deutes, en les quals figuren com a creditors principalment bancs, inversors i fons xinesos, i, per un altre, porta cap a deixar penjades a milers de famílies que havien entregat els seus estalvis com a entrades per a adquirir unes cases que tenen bastants probabilitats d’acabar per no rebre.

A això se li suma el futur dels seus 200.000 empleats, en un quadre que evoca, encara que amb magnituds molt majors, l’ocorregut en el sector de la rajola a Espanya durant la primera dècada d’este segle.

 

Això pot tindre repercussions internacionals?

 

Està per veure, encara que el model econòmic de la globalització apunta més en aqueixa direcció que en l’oposada: Evergrande té un problema de solvència i els seus creditors s’enfronten a un altre de liquiditat per valor de 255.000 milions d’euros que no recuperaran, o almenys no íntegrament, alguna cosa que, òbviament, els farà replantejar-se les seues polítiques de negoci i d’inversió tant a l’interior de la Xina com en les seues operacions en l’exterior.

Això, si el crash de la immobiliària, que amenaça de provocar aturades productives i en els plans d’inversió dels afectats, no se’ls emporta per davant clar.

 

Com ho veuen els analistes?

 

«No afectarà directament bancs europeus per no tindre passius directes, però en una economia interconnectada pot haver-hi efectes en pocs passos», explica Carlos Sánchez Mato, professor d’Economia Aplicada en la universitat Complutense, qui alerta del risc que puguen produir-se «fallides en cadena» i «tancaments de mercats» a partir de la insolvència d’Evergrande.

Fonts del sector de la inversió, per part seua, descarten que puga haver-hi afeccions en els mercats internacionals, informa Europa Press.

«Perquè el contagi arribe als mercats financers mundials seria necessari que els efectes de la situació d’Evergrande de segon i tercer ordre desencadenaren una crisi interna molt major a la Xina, alguna cosa que considerem improbable», va indicar Paul Lukaszewski, responsable de deute corporatiu a la regió d’Àsia-Pacífic d’Aberdeen Standard Investments, que tampoc cree que hi haja un risc de contagi en els mercats mundials.

No obstant això, empreses com Amundi, un dels principals gestors d’actius financers d’Europa i que té interessos en empreses espanyoles com Repsol, es trobaven fa uns mesos entre les principals forquetes de bons d’Evergrande.

 

Què fa el Govern xinés?

 

En principi, res, ni tan sols pronunciar-se, la qual cosa en alguns àmbits s’interpreta com una decisió de deixar-la caure mentre en uns altres, més oficialistes, s’apunta al fet que l’empresa pot superar esta crisi pels seus propis mitjans i que, en tot cas, no seria el moment per a un eventual rescat.

Hi ha alguna derivada immediata per a Europa?

 

Sembla lògic que en este escenari es refreden les intencions de començar a retirar les mesures monetàries d’estímul i d’injecció de recursos en el sistema bancari que porten setmanes valorant tant la Reserva Federal dels EUA com el Banc Central Europeu (BCE). Una retirada d’aqueixes mesures implementades al començament de la crisi associada a la pandèmia comportaria el risc d’agreujar les conseqüències d’una eventual crisi global per contagi a partir del crash d’Evergrande.

Últimes notícies

Sara Sorribes confia a tornar al seu màxim nivell: encara em queda corda

La tenista castellonenca Sara Sorribes assegura que encara li queda corda per a competir al màxim nivell després de la seua retirada temporal i manté com a objectiu tornar a representar Espanya i ser als Jocs de Los Angeles 2028.

Rafa Mir, condemnat a 8 anys i mig de presó per agressió sexual i lesions a València

L'Audiència Provincial de València ha condemnat el futbolista Rafa Mir a 8,5 anys de presó per un delicte d'agressió sexual i un altre de lesions. Un segon acusat ha rebut 2 anys de presó i tots dos hauran d'indemnitzar les víctimes amb més de 70.000 euros.

Rafa Mir és condemnat a huit anys i mig de presó per agressió sexual i lesions a València

La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València ha condemnat el futbolista Rafa Mir a huit anys i mig de presó per un delicte d'agressió sexual i un altre de lesions, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

La nova campanya ‘En mi silla mando yo’ reivindica l’autonomia real de les persones amb diversitat funcional

Codifiva presentarà divendres en el MuVIM la campanya 'En mi silla mando yo', que defensa l'autonomia de les persones amb discapacitat més enllà de la mobilitat física i reclama un canvi en la mirada social.

Catalá admet en el Congrés que el pla municipal va fallar el dia de la DANA a València

La alcaldessa de València, María José Catalá, ha reconegut en la comissió del Congrés que investiga la riuada del 29 d’octubre de 2024 que el pla d’actuació municipal va fallar perquè no contemplava risc d’inundació en les pedanies del sud més afectades, on van morir 17 persones.

València Basket inicia la final de la Lliga Endesa amb pista a favor davant el Barcelona

València Basket i Barcelona reediten des de dijous la final de la Lliga Endesa de 2003, però ara amb factor pista taronja i més experiència per als valencians.

CCOO alerta d’un possible control horari al professorat en juliol sense pacte previ

CCOO-PV denuncia que Educacio vol implantar sistemes de control horari al professorat en juliol sense negociacio ni cobertura normativa clara, mentre la Conselleria assegura que no hi ha novetats respecte a altres cursos.

La proposta de finançament autonòmic obri la porta a 3.669 milions per a la Comunitat Valenciana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, insta Juanfran Pérez Llorca a abandonar les 'excuses' i a negociar un nou model de finançament autonòmic que, segons defensa, aportaria 3.669 milions d'euros a la Comunitat Valenciana a partir de 2027.