Desendolla la nevera per a carregar el mòbil i fa malbé centenars de vacunes

 

La vacunació s’ha convertit en la principal esperança de la humanitat per a véncer al coronavirus, la pitjor pandèmia en dècades. Però a vegades la irresponsabilitat no té límits, i els errors humans poden posar en risc l’estratègia de vacunació. És el que ha passat a Kirguizistan, amb mil vacunes fetes malbé.

Segons informa ‘El Periódico’, un centre de salut públic del país asiàtic ha hagut de tirar al fem prop de mil dosis de la vacuna russa. Les vacunes, que han de conservar-se a una temperatura concreta, s’han desbaratat perquè una persona ha desendollat la nevera per a posar a carregar el mòbil.

Les dosis pertanyien a un lot de 20.000 unitats de la vacuna Sputnik-V. El cas és encara més cridaner perquè les dosis havien sigut entregades com a ajuda humanitària a aqueix país. Kirguizistan va començar a vacunar al març, i des de llavors la majoria de dosis punxades són de la vacuna russa i la vacuna xinesa.

 

Conseqüències d’este fet

 

El cas ha desfermat una tempesta política i el ministre de Sanitat ha hagut d’intervindre: «Si la culpa és d’un dels empleats, de la senyora de la neteja o d’una altra persona, la clínica haurà de respondre econòmicament». El ministre ha apuntat que podria tractar-se d’un empleat de manteniment que buscava un endoll per a carregar el mòbil.

Les autoritats han obert una investigació per a aclarir l’origen de l’error, però ja han advertit a la clínica que haurà de pagar les dosis que s’han hagut de tirar. A més del que suposa econòmicament, la pèrdua de les dosis suposa un drama sanitari perquè desenes de persones es quedaran sense rebre la vacuna per culpa de la fallada.

El país no guanya per disgustos amb les seues autoritats, perquè ja el mes d’abril el ministre havia eixit en televisió promocionant l’arrel d’una planta tòxica com a suposada cura miraculosa per al coronavirus. Es tracta d’extractes d’arrel d’acònit, una planta de muntanya amb unes toxines mortals que no obstant això s’utilitza com a remei medicinal. El polític fins i tot va arribar a prendre alguns xarrups davant les cambres.

Kirguizistan, país situat a l’Àsia Central, entre Rússia i la Xina, es troba en estos moments barallant contra la tercera ona. El país té una població de 6,5 milions de persones, i ha registrat 100.000 casos i 1.735 morts.

 

Per què les vacunes han d’estar en la nevera

 

El fred és un element fonamental per a la conservació de les vacunes: les condicions de fred i llum permeten augmentar l’eficàcia de les vacunes i minimitzar els efectes secundaris. Han de conservar-se a baixes temperatures i amb poca llum. Per a això s’utilitza l’anomenada cadena de fred, un sistema de transport, emmagatzematge i distribució de vacunes en les condicions de temperatura recomanades.

Cada vacuna conté uns elements determinats que exigeixen una temperatura concreta. En el cas de la vacuna de Pfizer, per exemple, ha de conservar-se a -70 graus, mentre que la de Moderna pot romandre a -20 graus. Quant a la vacuna russa, que és la que s’ha fet malbé a Kirguizistan, es recomana tindre-la a -18 graus.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) segueix sense autoritzar la vacuna russa, a pesar que diversos governs l’estan demanant. La Sputnik-V utilitza el mateix mètode que les d’AstraZeneca i Janssen, fabricades a base de virus neutralitzats. L’avantatge d’estes vacunes és que poden conservar-se a menys temperatura, en el refrigerador.

 

 

Últimes notícies

Policia i Guàrdia Civil reforcen amb les autonomies la seguretat als museus per l’onada de robatoris

Policia Nacional i Guàrdia Civil han compartit amb les comunitats autònomes informació clau per reforçar la seguretat als museus després de tres robatoris recents, un d’ells al Museu de Villena. La Generalitat critica que el Ministeri de Cultura no haja presentat encara un pla de treball concret.

Desmantellen a Figueres un gran arsenal d’armes amb enviaments des de la Comunitat Valenciana

La Policia Nacional ha intervingut 644 armes en un traster de Figueres que funcionava com a taller clandestí, amb enviaments continuats des de la Comunitat Valenciana. L’operació, encara oberta, ha acabat de moment amb set detinguts i la confiscació de prop de 400 armes detonadores i milers de cartutxos.

Capturats més de 5.300 porcs senglars en el pla de xoc contra la sobrepoblació

El pla de xoc de la Generalitat contra la sobrepoblació de porcs senglars ha permés capturar 5.337 exemplars a la Comunitat Valenciana, amb especial incidència a la província de València. El dispositiu combina batudes amb caçadors, gàbies de trampeig i ajudes econòmiques als participants.

Un estudi situa les primeres vinyes de la península fa 3.000 anys al Mediterrani oriental

Una investigació internacional liderada per la Universitat de València conclou que les primeres vides cultivades de la península ibèrica arribaren fa uns 3.000 anys del Mediterrani oriental i que el seu llinatge encara és present en varietats actuals com la passa valenciana.

Mor als 81 anys Artur Heras, referent de l’art contemporani valencià

L’artista Artur Heras, figura clau del nou realisme i el pop art valencià, ha mort als 81 anys. Xàtiva iniciarà els tràmits per a nomenar-lo fill predilecte.

Levante i Elx disparen el seu límit de gasto; Vila-real i València es mantenen

Levante i Elx han multiplicat el seu límit de cost de plantilla per a esta temporada, mentres Vila-real i València es mantenen en valors similars als del curs passat, segons les xifres fetes públiques per LaLiga.

La Conselleria de Cultura reclama al Ministeri un pla urgent contra els robatoris en museus

Educació, Cultura i Universitats ha tornat a exigir al Ministeri de Cultura un pla coordinat i una fulla de ruta per a reforçar la seguretat als museus després dels últims robatoris registrats a Espanya.

Extingit l’incendi forestal de Polop dos dies després de declarar-se

El Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha donat per extingit l’incendi forestal declarat dimarts en la partida de Bacorero, a Polop de la Marina, després de dos dies de treball intensiu. El foc ha afectat unes 36 hectàrees de terreny rural muntanyós.