Desendolla la nevera per a carregar el mòbil i fa malbé centenars de vacunes

 

La vacunació s’ha convertit en la principal esperança de la humanitat per a véncer al coronavirus, la pitjor pandèmia en dècades. Però a vegades la irresponsabilitat no té límits, i els errors humans poden posar en risc l’estratègia de vacunació. És el que ha passat a Kirguizistan, amb mil vacunes fetes malbé.

Segons informa ‘El Periódico’, un centre de salut públic del país asiàtic ha hagut de tirar al fem prop de mil dosis de la vacuna russa. Les vacunes, que han de conservar-se a una temperatura concreta, s’han desbaratat perquè una persona ha desendollat la nevera per a posar a carregar el mòbil.

Les dosis pertanyien a un lot de 20.000 unitats de la vacuna Sputnik-V. El cas és encara més cridaner perquè les dosis havien sigut entregades com a ajuda humanitària a aqueix país. Kirguizistan va començar a vacunar al març, i des de llavors la majoria de dosis punxades són de la vacuna russa i la vacuna xinesa.

 

Conseqüències d’este fet

 

El cas ha desfermat una tempesta política i el ministre de Sanitat ha hagut d’intervindre: «Si la culpa és d’un dels empleats, de la senyora de la neteja o d’una altra persona, la clínica haurà de respondre econòmicament». El ministre ha apuntat que podria tractar-se d’un empleat de manteniment que buscava un endoll per a carregar el mòbil.

Les autoritats han obert una investigació per a aclarir l’origen de l’error, però ja han advertit a la clínica que haurà de pagar les dosis que s’han hagut de tirar. A més del que suposa econòmicament, la pèrdua de les dosis suposa un drama sanitari perquè desenes de persones es quedaran sense rebre la vacuna per culpa de la fallada.

El país no guanya per disgustos amb les seues autoritats, perquè ja el mes d’abril el ministre havia eixit en televisió promocionant l’arrel d’una planta tòxica com a suposada cura miraculosa per al coronavirus. Es tracta d’extractes d’arrel d’acònit, una planta de muntanya amb unes toxines mortals que no obstant això s’utilitza com a remei medicinal. El polític fins i tot va arribar a prendre alguns xarrups davant les cambres.

Kirguizistan, país situat a l’Àsia Central, entre Rússia i la Xina, es troba en estos moments barallant contra la tercera ona. El país té una població de 6,5 milions de persones, i ha registrat 100.000 casos i 1.735 morts.

 

Per què les vacunes han d’estar en la nevera

 

El fred és un element fonamental per a la conservació de les vacunes: les condicions de fred i llum permeten augmentar l’eficàcia de les vacunes i minimitzar els efectes secundaris. Han de conservar-se a baixes temperatures i amb poca llum. Per a això s’utilitza l’anomenada cadena de fred, un sistema de transport, emmagatzematge i distribució de vacunes en les condicions de temperatura recomanades.

Cada vacuna conté uns elements determinats que exigeixen una temperatura concreta. En el cas de la vacuna de Pfizer, per exemple, ha de conservar-se a -70 graus, mentre que la de Moderna pot romandre a -20 graus. Quant a la vacuna russa, que és la que s’ha fet malbé a Kirguizistan, es recomana tindre-la a -18 graus.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) segueix sense autoritzar la vacuna russa, a pesar que diversos governs l’estan demanant. La Sputnik-V utilitza el mateix mètode que les d’AstraZeneca i Janssen, fabricades a base de virus neutralitzats. L’avantatge d’estes vacunes és que poden conservar-se a menys temperatura, en el refrigerador.

 

 

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.