Marta Calvo: els investigadors descarten que el presumpte assassí l’esquarterara


L’Audiència de València ha celebrat aquest dimecres la dotzena sessió del judici contra Jorge Ignacio Palma, acusat d’assassinar a tres dones -Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas- i abusar sexualment d’altres huit introduint-los pedres de cocaïna de gran puresa en els genitals sense el seu consentiment.

El cos de la primera jove, desapareguda des del 7 de novembre de 2019 en la localitat valenciana de Manuel, encara no ha sigut trobat, però el seu cas va ajudar a destapar una reguera de fets similars imputats a Palma.

El processament es va entregar a la Guàrdia Civil el 4 de desembre i va confessar que l’havia esquarterada en nou trossos en el plat de dutxa de la seua casa -després d’observar que havia mort per consum de drogues- i havia distribuït les seues restes per contenidors de la zona.

A més, va relatar que va llançar posteriorment en nou bosses de fem dobles a contenidors d’Alzira i Silla, després que, segons ell, es despertara després d’una nit amb ella de ‘festa blanca’ a la seua casa de la localitat de Manuel i se la trobara morta.

No obstant això, tant el cap del grup d’Homicidis de la Guàrdia Civil de la Comandància de València com l’instructor i el secretari de les diligències de la Unitat Central Operativa (UCO) de l’Institut Armat es van mostrar contundents davant el jurat sobre el resultat de les seues investigacions. «La versió que se li va morir d’una sobredosi no se sosté«, va remarcar l’instructor.

«No em val que diga que es va espantar, la seua explicació només es produeix quan darrere hi ha una acció homicida. No hi ha més. És així«, va respondre el sergent de la Guàrdia Civil precisament davant les preguntes de la lletrada de la defensa de l’acusat.

Els investigadors no donen credibilitat a l’esquarterament

Els investigadors tampoc donen credibilitat a l’esquarterament de la jove. «Va fer els primers passos per a esquarterar-la, però no va arribar a fer-ho«, va indicar el tinent cap del grup d’Homicidis de l’UCO, argumentant que hi ha «una sèrie de fets que confirmen el seu relat«, com la compra de les eines –una serra de fusta, ampla amb mànec de fusta i tall dentat, i una altra serra de metall, guants i bosses de fem –que tenen acreditat per les imatges dels establiments i els tiquets– o els productes, com el pot d’amoníac trobat davall de l’aigüera sense obrir –del desembossador ni rastre–. Però l’instructor va remarcar que «hi havia més elements que la desmenteixen que els que la confirmaven«.

Un relat que els especialistes en escenes del crim de la Guàrdia Civil han posat en dubte davant el jurat popular. “En els últims anys he estat en cinc escenes de desmembraments, sempre queda alguna resta, és impossible netejar-lo tot, hi ha fluids que no es poden llevar, i encara que els neteges a la vista, l’olor haguera sigut captat pel gos”, ha explicat un dels agents que van inspeccionar l’habitatge del processament, que a més ha recordat que va participar en la investigació d’un crim comés a Madrid en el qual es van trobar restes de l’esquarterament fins cinc anys després.

La cerca de qualsevol resta biològica, fins i tot amb els guies canins, va ser infructuosa: pràcticament van arrancar la dutxa per a inspeccionar fins a les canonades. Tampoc van trobar rastre de químics, malgrat que les càmeres de seguretat i la geolocalització del seu mòbil situen a Palma en diverses botigues en les quals va comprar serres, guants, bosses i productes de neteja.

Els agents que han atestat davant el tribunal han coincidit a assenyalar que és “impossible» desmembrar un cos sense deixar rastre i “difícil” traslladar-lo en bosses de fems en el maleter d’un cotxe sense que pugues trobar-se proves.

Segons l’acusat, sis dels sacs van anar a parar a contenidors d’Alzira i tres a Silla, per la qual cosa es van remoure sense èxit uns 16.800 metres cúbics de fem en l’abocador de Dos Aguas, un ardu treball que van haver de realitzar durant nou mesos, fins i tot durant el confinament, una vintena d’agents de la Benemèrita per a garbellar el fem que va arribar a aquest espai en les dates posteriors a la desaparició de Calvo.

De fet, un agent d’Homicidis ha assenyalat que, pel procés que se segueix i que ell mateix va observar en les plantes de residus a les quals haurien arribat les restes de la jove, és «impossible» que no s’haguera detectat la presència d’un cos humà o de parts d’ell.

Fugida acusat

Tampoc és creïble per als guàrdies civils que van declarar el relat que va fer l’acusat després de 21 dies de fugida, sense que comptara amb cap ajuda, assegurant que menjava fruites dels arbres i dormia en cases abandonades o a la intempèrie. «És incert perquè estava endreçat, net i amb la roba en perfecte estat, excepte una mica de fang en les sabatilles. Era impossible que estiguera deambulant per ací com va dir«, va aclarir l’instructor. Igual que els va cridar l’atenció l’estat de la carta de la seua confessió, datada el 13 de novembre, «impol·luta i plastificada«.

Ansia depredadora acusat

Finalment, els investigadors van confirmar l’ànsia depredadora de l’acusat, qui lluny d’estar preocupat després de, segons ell, trobar-se morta a Marta, aqueix mateix matí, entre les 12 i les 15 hores, va cridar a altres tres dones per a contractar els seus serveis sexuals, a la recerca de més víctimes.

I va contactar amb una quarta el diumenge a la nit, res més anar-se la seua mare a Palma després de passar el cap de setmana del seu aniversari amb ella, a la qual es mostra molt unit, però a la qual curiosament no va anar a recollir a l’aeroport el divendres, a la seua arribada. Tenia altres assumptes dels quals ocupar-se.

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.