Demanen 9 anys de presó per a Rafael Amargo per tràfic de drogues

 

La Fiscalia ha demanat una condemna de 9 anys de presó per al ballarí Rafael Amargo per vendre droga en el seu domicili. El Ministeri Públic entén provat que Amarg i altres dos persones venien droga de manera «persistent» a la seua casa o fins i tot enviant les substàncies al domicili del client. L’acusació li atribueix un delicte contra la salut pública.

 

En l’escrit d’acusació també sol·licita altres 9 anys de presó per al productor Eduardo de Santos en considerar que tots dos actuaven de manera «conjunta» en la compra i distribució d’aquestes substàncies estupefaents, principalment metamfetamina.

 

Antecedents

 

Jesús Rafael García Hernández va ser detingut fa un any en el seu domicili de Madrid i acusat d’un delicte d’organització criminal i un altre més de tràfic de drogues. Els investigadors van registrar dos habitatges i tant el ballarí com els altres dos arrestats van quedar en llibertat.

En el seu acte de procediment abreujat, el jutjat que va instruir el cas va concloure que Amargo liderava un grup de traficants de droga, sobretot metamfetamina, des del seu domicili i utilitzant «mules» per a fer arribar la droga al domicili del client.

L’escrit d’acusació explica que Amargo i el seu soci «es anaven dedicant de manera concertada i persistent a la distribució de substàncies estupefaents, entre altra metamfetamina, a terceres persones a canvi de diners» i demana altres 9 anys de presó per a ell. Per a un tercer acusat l’acusació pública demana 6 anys de presó.

La Fiscalia explica que, per exemple, l’abril de 2020 un dels acusats va ser detingut per la Policia quan es disposava a entregar 0,9 grams de metamfetamina a canvi de 50 euros. La substància, segons els investigadors, havia sigut recollida en el domicili del mateix Rafael Amargo.

Els dispositius de vigilància van comprovar que la casa del ballarí era, segons l’acusació, un punt de venda. Dos persones, per exemple, van ser detingudes quan eixien de manera precipitada amb droga que havia comprat en el domicili.

En els registres realitzats el desembre de 2020 els investigadors van trobar 3 pots amb Popper  i feniletilamina en el domicili de l’artista. En el cas d’un altre acusat els agents es van fer amb metamfetamina, ketamina i MDMA entre altres drogues.

 

El ballarí era el capitost

 

Recentment, l’acte del jutge Juan Ramón Reig, va detallar que el ballarí era el capitost d’un grup que traficava amb droga venuda des del pis que Amargo compartia amb la seua dona, Luciana.

Segons l’acte del magistrat, per a la venda, en la qual participaven la parella, el productor i un altre soci anomenat Miguel Ángel B.A. utilitzaven «mules» que portaven la droga als compradors. «Actuaven de comú acord en la recepció, preparació i distribució de substàncies estupefaents, especialment metamfetamina, a tercers. Els compradors accedien després de prémer el botó del porter automàtic corresponent o bé realitzar una trucada telefònica».

Després de diversos minuts a l’interior del domicili, «eixien portant la substància adquirida, que per la quantitat intervinguda en els supòsits en què van ser interceptats, excedia de la que pot considerar-se per a autoconsum», segons l’acte.

En l’entramat existia «un repartiment de funcions concertat i coordinat, en el qual Amargo exercia el rol de capitost, encarregant-se de la compra de quantitats de mitjana envergadura de substàncies estupefaents per a proveir al grup d’aquesta mercaderia il·lícita destinada al seu trànsit».

 

Policia corrupta

 

Per part seua, el coreògraf va negar aquestes acusacions i qualsevol vinculació amb grups traficants: «Les persones que sabem llegir entre línies també podem parlar d’una policia corrupta«.
 

Últimes notícies

València s’unix al minut de silenci per les víctimes de l’incendi forestal d’Almeria

L’Ajuntament de València s’ha sumat al minut de silenci convocat per la FVMP per les 12 víctimes mortals i 23 desapareguts de l’incendi forestal de Los Gallardos, a Almeria.

Morant acusa el PP i assegura que la climatització dels col·legis es pagarà amb fons de l’Estat

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi. També carrega contra la gestió del PP durant la dana a València.

Els col·legis valencians es climatitzaran amb fons de l’Estat, remarca Diana Morant

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es farà amb finançament del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir en esta mesura. També retreu la gestió del PP durant la dana a València.

Morant assegura que la climatització dels col·legis valencians es pagarà amb fons del Govern espanyol

Diana Morant afirma que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi res. També retreu a l equip de govern de València la seua actuació durant la dana i considera que avisant a temps es podrien haver evitat morts.

Els centres educatius rebran ajudes per a climatització a partir del 16 de juliol

Tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran a partir del 16 de juliol entre 5.000 i 25.000 euros per a atendre les primeres necessitats de climatització, dins del pla anunciat per Juanfran Perez Llorca.

Els col·legis valencians rebran diners per a climatització a partir del 16 de juliol

Els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran entre 5.000 i 25.000 euros des del 16 de juliol per a atendre les primeres necessitats de climatització. La mesura s’emmarca en el Pla de Climatització del Consell i es complementa amb actuacions en La Nucía dins del Pla Edificant i del Pla Recole.

Anabel Medina destaca la maduresa d’Alcaraz i confia en la seua tornada a l’elit

Anabel Medina assegura que Carlos Alcaraz afronta amb molta maduresa la lesió del canell dret i confia que recupere forces per a tornar a l’elit. La directora del BBVA Open Internacional de Valencia també explica el canvi de dates del torneig i analitza el moment del tenis femení espanyol.

El gasto social per habitant puja un 27 % en cinc anys a la Comunitat Valenciana

El gasto social per habitant de la Generalitat ha passat de 2.912 euros en 2020 a 3.465 en 2025, un augment del 27,6 %, encara que la Comunitat Valenciana se situa en desena posició en el rànquing autonòmic.