Demanen 9 anys de presó per a Rafael Amargo per tràfic de drogues

 

La Fiscalia ha demanat una condemna de 9 anys de presó per al ballarí Rafael Amargo per vendre droga en el seu domicili. El Ministeri Públic entén provat que Amarg i altres dos persones venien droga de manera «persistent» a la seua casa o fins i tot enviant les substàncies al domicili del client. L’acusació li atribueix un delicte contra la salut pública.

 

En l’escrit d’acusació també sol·licita altres 9 anys de presó per al productor Eduardo de Santos en considerar que tots dos actuaven de manera «conjunta» en la compra i distribució d’aquestes substàncies estupefaents, principalment metamfetamina.

 

Antecedents

 

Jesús Rafael García Hernández va ser detingut fa un any en el seu domicili de Madrid i acusat d’un delicte d’organització criminal i un altre més de tràfic de drogues. Els investigadors van registrar dos habitatges i tant el ballarí com els altres dos arrestats van quedar en llibertat.

En el seu acte de procediment abreujat, el jutjat que va instruir el cas va concloure que Amargo liderava un grup de traficants de droga, sobretot metamfetamina, des del seu domicili i utilitzant «mules» per a fer arribar la droga al domicili del client.

L’escrit d’acusació explica que Amargo i el seu soci «es anaven dedicant de manera concertada i persistent a la distribució de substàncies estupefaents, entre altra metamfetamina, a terceres persones a canvi de diners» i demana altres 9 anys de presó per a ell. Per a un tercer acusat l’acusació pública demana 6 anys de presó.

La Fiscalia explica que, per exemple, l’abril de 2020 un dels acusats va ser detingut per la Policia quan es disposava a entregar 0,9 grams de metamfetamina a canvi de 50 euros. La substància, segons els investigadors, havia sigut recollida en el domicili del mateix Rafael Amargo.

Els dispositius de vigilància van comprovar que la casa del ballarí era, segons l’acusació, un punt de venda. Dos persones, per exemple, van ser detingudes quan eixien de manera precipitada amb droga que havia comprat en el domicili.

En els registres realitzats el desembre de 2020 els investigadors van trobar 3 pots amb Popper  i feniletilamina en el domicili de l’artista. En el cas d’un altre acusat els agents es van fer amb metamfetamina, ketamina i MDMA entre altres drogues.

 

El ballarí era el capitost

 

Recentment, l’acte del jutge Juan Ramón Reig, va detallar que el ballarí era el capitost d’un grup que traficava amb droga venuda des del pis que Amargo compartia amb la seua dona, Luciana.

Segons l’acte del magistrat, per a la venda, en la qual participaven la parella, el productor i un altre soci anomenat Miguel Ángel B.A. utilitzaven «mules» que portaven la droga als compradors. «Actuaven de comú acord en la recepció, preparació i distribució de substàncies estupefaents, especialment metamfetamina, a tercers. Els compradors accedien després de prémer el botó del porter automàtic corresponent o bé realitzar una trucada telefònica».

Després de diversos minuts a l’interior del domicili, «eixien portant la substància adquirida, que per la quantitat intervinguda en els supòsits en què van ser interceptats, excedia de la que pot considerar-se per a autoconsum», segons l’acte.

En l’entramat existia «un repartiment de funcions concertat i coordinat, en el qual Amargo exercia el rol de capitost, encarregant-se de la compra de quantitats de mitjana envergadura de substàncies estupefaents per a proveir al grup d’aquesta mercaderia il·lícita destinada al seu trànsit».

 

Policia corrupta

 

Per part seua, el coreògraf va negar aquestes acusacions i qualsevol vinculació amb grups traficants: «Les persones que sabem llegir entre línies també podem parlar d’una policia corrupta«.
 

Últimes notícies

La hostaleria de València exigix ajudes urgents per l’impacte de l’incendi d’El Saler

Les organitzacions de restauració de València reclamen un pla extraordinari d’ajudes per a compensar les pèrdues pels desallotjaments, tancaments i cancel·lacions provocats per l’incendi d’El Saler. Les patronals demanen ajudes directes, bonificacions fiscals i campanyes de promoció turística per a reactivar la zona.

Deting per traure quasi 5.700 euros del compte del seu veí de 83 anys a la Salzadella

La Guàrdia Civil de Sant Mateu ha detingut un home de 63 anys acusat de buidar 5.690 euros del compte bancari del seu veí malalt, de 83 anys, a la Salzadella, aprofitant-se de la confiança i de l’accés al seu domicili.

Baldoví insta a accelerar un front electoral a l’esquerra del PSPV

Joan Baldoví reclama accelerar un acord per a una candidatura única a l’esquerra del PSPV-PSOE a la Comunitat Valenciana i anuncia recursos i iniciatives de Compromís contra les polítiques del Consell de PP i Vox.

Detingut per calar foc a una vivenda d’Anna i deixar veïns i guàrdies ferits

La Guàrdia Civil ha detingut un home de 36 anys per un incendi provocat en una vivenda d’Anna el 23 d’agost, que ha causat ferits per fum i cremades entre veïns i agents.

Trenta-nou vivendes públiques a València per a jóvens amb dificultats d’accés a un pis

L’Ajuntament de València ha adjudicat 39 vivendes de protecció pública a Patraix a persones menors de 45 anys amb forts problemes per accedir al lloguer privat. Les famílies seleccionades presenten alts nivells de vulnerabilitat i un llarg arrelament a la ciutat.

Més policia al Postiguet d’Alacant per frenar furts a banyistes

La Policia Nacional ha reforçat la vigilància a la platja del Postiguet d’Alacant per previndre furts a banyistes i ha resolt diversos casos este estiu. El cos policial ofereix també consells bàsics per reduir el risc de robatoris a la sorra.

La Rambleta acollirà ‘20:11 Memòria i justícia’ amb científics i víctimes de la DANA

La Rambleta acollirà el 18 de setembre la jornada ‘20:11 Memòria i justícia’, amb científics, col·lectius socials i víctimes de la DANA que va causar 231 morts.

Xixona vol multiplicar els mesos de pasturatge controlat per a previndre incendis

L’Ajuntament de Xixona preveu augmentar de fins a sis mesos a l’any el pasturatge controlat amb ramats d’ovelles als monts públics per a reduir el risc d’incendis forestals i millorar el manteniment de camins i tallafocs.