Es fa pública la sentència del Tribunal Suprem a ‘La Manada’. L’escrit conclou que els autors de la violació van actuar sabent que la víctima no consentia i amb un «fort component intimidatori», cosa que justifica la condemna per agressió sexual i no per abús.
Ella, en cap moment va consentir
«Els acusats van buscar expressament la situació, sense que la víctima en tinguera coneiximent», apunta l’escrit, que remarca que ella en cap moment va consentir. També subratlla que la intimidació es desprén «sense gènere de dubtes, del terrible relat de fets provats». La voluntat de la víctima «va quedar totalment anul·lada», diu el Suprem, que assenyala que els acusats van conduir la jove a un racó «solitari, recòndit, angost i sense eixida» i que, a més, també el fet que en foren cinc, la seua edat i actitud, van «paralitzar la seua voluntat de resistència».
«Els acusats van obrar amb ple coneiximent que les accions que estaven portant a terme atemptaven contra la llibertat i indemnitat sexual de la víctima sense que, en cap moment, ella prestara el seu consentiment», conclou el Suprem.
Agredida 10 voltes en 1 minut i mig
La víctima va ser agredida en 10 ocasions en un període d’1 minut i 38 segons, sense consentir-ho «creant-se una intimidació que es desprén, sense gènere de dubtes, del terrible relat de fets provats, del que en deriva una òbvia coerció de la voluntat de la víctima, que va quedar totalment anul·lada per a poder actuar en defensa de la seua llibertat sexual», insistix.
El Suprem parla d’un «fort component intimidatori», que va fer que la xica adoptara una actitud de «sotmetiment, que no de consentiment». Els acusats, defén el tribunal, «necessàriament havien de conéixer, no només el perill concret de la seua acció, sinó que aquells actes sexuals vexatoris no eren expressament consentits per la jove».
Constata la credibilitat de la víctima
La sentència remarca que els condemnats «van aprofitar la situació de la denunciant, ficada en el citat cubicle al que l’havien conduïda per a realitzar amb ella diversos actes de naturalesa sexual, amb ànim libidinós i actuant de comú acord». De fet, argumenta que la presència de diversos individus ja comporta intimidació, amb l’agreujant —en este cas— d’un tracte degradant i vexatori.
D’esta forma, el tribunal estima els recursos presentats per la fiscalia i condemna als acusats per agressió sexual i no per abús, com havien fet les instàncies anteriors. També rebutja la pretensió de la defensa i constata la credibilitat del relat de la víctima, amb el suport dels vídeos. D’altra banda, el tribunal rebutja que la pressió mediàtica, en este cas, haja afectat les resolucions judicials.
