Per a evitar la fugida d’un client insatisfet, Vodafone es va comprometre a millorar les condicions del contracte en perill i a no atribuir-li cap permanència. Però el que va fer la teleco “va ser continuar incomplint la qualitat oferida, donar-li d’alta en serveis que no havia contractat i inventar-se 600 euros de permanència”. Després de la denúncia de FACUA Comunitat Valenciana davant la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, l’organisme ha resolt que la companyia ha d’anul·lar la quantitat que li exigia i retornar-li 280 euros.
Tot va començar al començament de 2019, quan Carlo Cortesi va sol·licitar una portabilitat de la seua companyia telefònica, Vodafone, a una altra que li oferia millors condicions.
Compte que els comercials de l’empresa “es van batre el coure perquè es quedara”. “En l’estira-i-arronsa de la negociació, l’afectat recorda haver reiterat diverses vegades una sola condició, a la qual, com veurem, no renunciaria: no pensava comprometre’s a cap temps de permanència. Deixant això explícitament clar, i en virtut de la millora en les condicions del seu contracte, va acceptar quedar-se”, expliquen des de FACUA.
Fins a 20 vegades: “Sent, que us heu equivocat…“
Mai va arribar a estar content amb la seua decisió. “I és que mai va gaudir de millores pactades, com la velocitat de la fibra òptica. Li arribaven correus amb diferents nombres de comandes; dies més tard, factures equivocades, unflades. Carlo assegura que va passar hores al telèfon i responent mails. Així, pel seu compte, va aconseguir que li retornaren bona part del cobrat indegudament”, asseguren des de FACUA.
“Crec que em van donar d’alta com quatre vegades diferents. Jo els cridava i els reexpedia l’email original amb les condicions que havia signat. Ho vaig haver de fer com 20 vegades: ‘Sent, que m’heu donat d’alta amb condicions que no són‘”, rememora Carlo, escenificant la paciència amb la qual tractava fer entrar en raó als d’Atenció al Client.
Finalment, el novembre de 2019, va decidir suspendre tota relació comercial amb Vodafone. Va cridar en diferents ocasions per a verificar que, tal com havien acordat, no anaven a cobrar-li permanència, rebent una resposta afirmativa.
Primer no té permanència i després li l’intenten cobrar
No obstant això, va començar a rebre crides d’empreses de recobraments. “Jo parlava amb ells i amb Vodafone, i els enviava la documentació que tenia“, recorda l’afectat. “Amb la primera empresa de recobraments vaig aconseguir que deixaren de cridar-me. Llavors van començar a molestar-me els d’una segona. I va haver-hi fins a una tercera“, protesta.
Va ser llavors quan va decidir acudir a FACUA Comunitat Valenciana, de la qual era soci des de feia un parell d’anys. L’equip jurídic de l’associació, després d’una conscienciosa exposició dels fets i una no menys exhaustiva fonamentació jurídica, sol·licitava en el seu escrit de reclamació a Vodafone que desistira de la seua obstinació de cobrar més de 600 euros de permanència; que retornara els 280 euros encara pendents, cobrats per l’atzagaiada de les factures de serveis no sol·licitats i les ofertes mal aplicades, i, finalment, que procedira a esborrar el nom de Carlo de qualsevol resgistre de morosos en el qual ho hagueren fet figurar.
Ni aquesta ni una segona reclamació van fer efecte. Finalment, Vodafone va ser portat davant la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals.
El client també pot gravar les converses
En la seua resolució, l’oficina, dependent del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital dona la raó al soci de FACUA i commina a Vodafone a complir les tres peticions originalment formulades, la qual cosa ja ha ocorregut.
Carlo compte que tracta de resoldre els assumptes pel seu compte: “Em moc amb atenció. Estic atent sempre a les condicions. I a més grave les converses“. Diu que, després de sentir que una conversa pot ser gravada, ell respon per la seua part si la pot gravar ell, i ho fa. Així disposa de proves en futures reclamacions.
Malgrat el seu zel, assegura no témer molt clar si hauria pogut guanyar a Vodafone en aquest cas. “Clar. Evidentment. Per descomptat“, respon categòric l’afectat en preguntar-li si se sent satisfet amb el desenllaç d’aquesta història.
