Fabiola Martínez, contra Rocío Carrasco: «Hi ha coses que…»

 

Fabiola Martínez, exdona de Bertín Osborne, ha opinat sobre el tema del moment, que no és altre que la sèrie-documental de Rocío Carrasco, on la filla de ‘la més gran’ relata la seua vida en diversos episodis després de 25 anys guardant silenci, tot de l’infern viscut en molts aspectes relacionats amb Antonio David Flores i la difícil relació amb els fills. Fabiola s’ha mostrat prudent per opinar sobre això en tot moment, perquè «no conec la història i no he vist el documental», i a més, considera que «sense conéixer els detalls com a mare em resulta difícil entendre-ho».

«Este dany és el que cal arreglar, esta llavor és la que cal rascar»

«Cal estar a la pell, quan se sembra una llavor, utilitzaré metàfores que es poden interpretar d’altres maneres, però intentaré ser clara. Quan se sembra una llavor i això va creixent a poc a poc, això hi és, tant és que et converteixis en mare, que siguis àvia o que siguis qui siguis. Aquest mal hi és a dins, aquest dany és el que cal arreglar, aquesta llavor és la que cal rascar», ha declarat la veneçolana als companys de premsa de l’agència ‘Europa Press‘.

L’exdona de Bertín Osborne posa sobre la taula que potser Rocío Carrasco no va tindre la confiança necessària en ella mateixa perquè esta ‘llavor del mal’ de la qual parla no anara a més, afectant els seus fills de per vida: «Quan tu vius experiències que et minen la teua autoestima, la teua seguretat… En este cas la personalitat, ha estat la porta que ha donat l’entrada a esta llavor, si potser ella haguera tingut esta confiança en si mateixa, esta llavor no s’hauria sembrat. Ara parle més clar. La societat durant molts anys ha estat molt masclista, jo no soc feminista ni ‘feminazi’, soc dona que abans de res és persona com tu amb els mateixos drets».

«Els dos tenen responsabilitat, només que no es van fer les coses bé des del principi»

Sempre molt sincera amb els mitjans de comunicació, la model veneçolana pensa que la culpa del problema familiar no és únicament d’Antonio David: «Els dos tenen responsabilitat, només que no es van fer les coses bé des del principi. Ni tot és tan blanc ni tan negre. A mi quan em diuen per què en el divorci estàs tan bé, perquè jo vaig assumir la meua responsabilitat en esta situació i vaig acceptar-ho».

Fabiola es posa d’exemple després de ser preguntada pel divorci traumàtic de Rocío Carrasco: «Si d’alguna cosa jo no estava d’acord amb esta relació que ens va portar a trencar-la, ho vaig decidir jo. Ningú em va posar una pistola al cap, no em van amarrar, no em van menjar la moral, jo vaig prendre la decisió de seguir alimentant pel bé que fos, la meua decisió. Igual que decidisc aguantar i seguir, decidesc no fer-ho, això és el que li ha faltat, esta seguretat de prendre les decisions a temps i de fer les coses quan s’havien d’haver fet. Si tot el que ella explica és així, per què no es va fer en origen, per què no va lluitar pels seus fills, per què no va defensar d’allò que li estava matant».

Fabiola Martínez no entén per què va renunciar Rocío Carrasco als seus fills

Sobre els suposats maltractaments del tipo psicològic que denuncia Rocío Carrasco a la docu-sèrie, Fabiola considera que «hi ha coses que tu parles amb una persona que ha patit maltractament psicològic i per a persones que mai han estat en esta situació hi ha coses que és difícil d’entendre, potser cal posar-nos més en esta pell».

Finalment, Fabiola opina sobre que Rocío renuncie als seus fills: «Com a mare crec que hi ha un bé més gran encara que et mou, jo tinc fòbia a la profunditat, a l’aigua i quan em tocava banyar als meus fills al mar no tenia por, per a mi l’important és que no s’ofegassen ells. Quan em diuen que renuncia als seus fills perquè altres li deien, em costa». Així, amb estes paraules, es reafirma Fabiola en la seua forma de veure este assumpte tan complicat d’analitzar.

Últimes notícies

La UPV impulsa una campanya solidària per a sostindre dues germanes gazatines refugiades a València

La Universitat Politècnica de València ha obert una campanya per arreplegar 12.000 euros i garantir durant un any les despeses bàsiques de Nariman i Roba Irheem, dues germanes gazatines que han arribat a València després de fugir de Gaza.

Més mitjans dels bombers d’Alacant este estiu per a arribar més prompte a les emergències

El Consorci de Bombers de la Diputació d’Alacant ha reforçat el dispositiu especial d’estiu, amb més retenes, un segon helicòpter i drons per a reduir els temps d’intervenció davant incendis i grans emergències a la província.

Arresten a Alacant un fugitit buscat per Algèria per blanqueig de capitals

La Policia Nacional ha detingut a Alacant un home de 46 anys reclamat per Algèria per blanqueig de capitals, relacionat amb una xarxa de contraban i exportació il·legal de petroli.

Alliberen 9 persones trans víctimes d’una xarxa de prostitució a València

La Policia Nacional ha desarticulat a València una organització que explotava sexualment persones trans sud-americanes, amb 5 detinguts i 9 víctimes alliberades.

Dubljevic penja les botes i el València Basket retira el dorsal 14 per sempre

Bojan Dubljevic ha anunciat la seua retirada com a jugador professional i el València Basket ha decidit retirar el dorsal 14 de la primera plantilla masculina i dedicar-li una pista a L'Alqueria del Basket.

Mor un motorista de 28 anys en eixir de la carretera a Montroi

Un jove motorista de 28 anys ha mort este dissabte en eixir de la via a la CV-435, a l’altura de Montroi, malgrat els intents de reanimació dels sanitaris.

Noves ajudes perquè els ajuntaments impulsen trinquets i pistes de pilota valenciana

La Generalitat ha anunciat un pla d’ajudes perquè els ajuntaments que projectin trinquets o altres instal·lacions de pilota valenciana puguen accedir a subvencions. L’anunci ha arribat en la final del Trofeu President de la Generalitat 2026, disputada al Trinquet de Pelayo.

Les famílies de Gandia reben els primers quatre restos identificats de víctimes del franquisme

L'Ajuntament de Gandia ha entregat a les famílies els restos de quatre víctimes del franquisme exhumades de les fosses comunes del cementeri municipal, després de quasi 87 anys d'espera.