Les conseqüències en la salut que una infecció per SARS-CoV-2 pot provocar continuen apareixent després de quasi 10 mesos de pandèmia. Els símptomes persistents, els problemes circulatoris, atacs cardíacs, patologies neurològiques, punts febrils, anul·lacions de part del cos, tos, mocs…
A més de tot el que acabem de nomenar, l’experiència clínica va revelant noves seqüeles, algunes tan aparentment poc relacionades amb el nou virus com la síndrome del túnel carpià.
I és que segons l’estudi observacional realitzat pel doctor Juan González del Pi, director de l’Institut de la Mà, «pacients que tenien síndrome del túnel carpià lleu abans del confinament, documentat per proves de conducció nerviosa, i que no requerien intervenció quirúrgica, van desenvolupar símptomes moltíssim més greus dels que abans patien, arribant a requerir cirurgia».
En general es tracta de dones d’entre 45 i 60 anys amb proves el mes de febrer i abril amb afectació lleu o molt lleu, i que van haver de ser operades el mes de setembre després de la malaltia.
Encara que també hi ha algun cas de dones menors de 45 anys que després de vàries operacions i ja estar bé del túnel carpià en passar la covid-19 li ha tornat el dolor fins al punt de què els metges no saben si tindrà algun tipo de cura.
En condicions normals, des que comencen a apreciar-se estos símptomes fins que parlem d’afectació greu passen entre 7 i 10 anys, però «després de patir COVID-19 observem que este període es redueix de manera dràstica a només 2 o 3 mesos» conclou l’expert.
Segons afirma el cirurgià, també s’han detectat casos en els quals la síndrome del túnel carpià apareix de manera brusca en pacients infectats per la Covid-19 que o no patien la lesió del nervi de la nina, o no tenien encara símptomes.
Què és el Síndrome del Túnel Carpià?
La síndrome del túnel carpià és una afecció freqüent que causa dolor, entumiment i pessigolleig a la mà i el braç. L’afecció es presenta quan un dels nervis principals de la mà, el nervi mitjà, es pinça o comprimeix quan passa per la nina.
En la majoria dels pacients, la síndrome del túnel carpià empitjora amb el transcurs del temps, per tant, són importants el diagnòstic i el tractament primerencs. En una etapa primerenca, els símptomes generalment es poden alleujar amb mesures senzilles, com usar una fèrula llaura nina o evitar determinades activitats.
No obstant això, si continua la pressió sobre el nervi mitjà, pot produir un mal al nervi i empitjorar els símptomes. Per a impedir el mal permanent, en alguns pacients es pot recomanar la cirurgia per a alliberar la pressió del nervi mitjà.
Anatomia
El túnel carpià és un conducte estret en la nina, d’aproximadament una polzada (2,5 cm) d’ample. El pis i les parets del túnel estan formats per petits ossos de la nina anomenats «ossos carpians.» El sostre del túnel és una banda resistent de teixit connectiu anomenat «lligament transvers del carp.» Pel fet que estos límits són molt rígids, el túnel carpià té poca capacitat per a «estirar-se» o augmentar la seua grandària.
El nervi mitjà és un dels nervis principals de la mà. El seu origen està en un grup d’arrels nervioses en el coll. Estes arrels s’uneixen per a formar un nervi únic al braç. El nervi mitjà s’estén pel braç i l’avantbraç, passa a través del túnel carpià en la nina i arriba fins a la mà. El nervi proporciona sensibilitat als dits polze, índex, mitjà i anul·lar. El nervi també controla els músculs al voltant de la base del polze.
Els nou tendons que flexionen els dits i el polze també s’estenen a través del túnel carpià. Aquests tendons es diuen «tendons flexors.»
Descripció
La síndrome del túnel carpià es presenta quan s’estreny el túnel o quan s’inflamen els teixits que envolten als tendons flexors, la qual cosa exerceix pressió sobre el nervi mitjà. Estos teixits es diuen «membrana sinovial.» Normalment, la membrana sinovial lubrifica els tendons, la qual cosa facilita el moviment dels dits.
Quan s’inflama la membrana sinovial, ocupa lloc en el túnel carpià i, amb el transcurs del temps, pressiona al nervi. Esta pressió anormal en el nervi pot donar com a resultat dolor, entumiment, pessigolleig i feblesa a la mà.
Causa
La majoria dels casos de la síndrome del túnel carpià són causats per una combinació de factors. Els estudis demostren que les dones i les persones adultes tenen més possibilitats de patir esta afecció.
Altres factors de risc de patir síndrome del túnel carpià inclouen els següents:
Hereditari. Probablement este és un factor important. El túnel carpià pot ser més petit en algunes persones o pot haver-hi diferències anatòmiques que canvien l’espai disponible per al nervi. Estos trets poden ser hereditaris.
Ús repetitiu de la mà. Repetir els mateixos moviments o les mateixes activitats de la mà i la nina durant un període prolongat pot perjudicar els tendons de la nina, la qual cosa causa inflamació que exerceix pressió sobre el nervi.
Posició de la mà i la nina. Fer activitats que impliquen flexió o extensió extremes de la mà i la nina durant un període prolongat pot augmentar la pressió sobre el nervi.
Embaràs. Els canvis hormonals durant l’embaràs poden causar inflamació.
Malalties. La diabetis, l’artritis reumatoide i el desequilibri de la glàndula tiroides són afeccions que estan relacionades amb la síndrome del túnel carpià.
Símptomes
Els símptomes de la síndrome del túnel carpià poden incloure’ls següents:
Entumiment, pessigolleig, cremor i dolor, principalment en els dits polze, índex, mitjà i anul·lar;
sensacions ocasionals similars a un espasme que s’irradia cap als dits polze, índex, mitjà i anul·lar;
dolor o pessigolleig que s’estén per l’avantbraç fins a l’espatlla;
feblesa i malaptesa a la mà, això pot dificultar els moviments fins, com botonar-se la roba;
deixar caure objectes; a causa de la feblesa, l’entumiment o la pèrdua de propiocepció (percepció d’on es troba la mà en l’espai).
En la majoria dels casos, els símptomes de la síndrome del túnel carpià comencen gradualment, sense una lesió específica. Al principi, molts pacients descobreixen que els seus símptomes apareixen i desapareixen. No obstant això, a mesura que empitjora l’afecció, els símptomes poden presentar-se amb més freqüència o poden persistir durant períodes més prolongats.
Són molt comuns els símptomes durant la nit. Pel fet que moltes persones dormen amb la nina flexionada, els símptomes ho poden despertar. Durant el dia, generalment els símptomes es presenten quan sosté alguna cosa durant un període prolongat amb la nina flexionada cap endavant o cap endarrere, com quan usa el telèfon, condueix o llegeix un llibre.
Molts pacients descobreixen que moure o agitar les mans ajuda a alleujar els símptomes.
