9.9 C
València
Diumenge, 22 febrer, 2026

Dolores Vázquez va arribar a creure que va matar a Rocío i esborrat de la memòria

Fa tan sols unes setmanes la plataforma d’HBO Max llançava al món el documental inèdit de Dolores Vázquez, ‘Dolores. La verdad sobre el caso Wanninkhof’. Una estrena que ha conquistat als espectadors de la plataforma de streaming i que ara s’ha convertit en el nou fitxatge de Mediaset, qui l’ha començat a emetre en obert en Telecinco.

En aquest primer lliurament se li ha presentat a l’audiència el cas de la desaparició i assassinat de la jove Rocío Wanninhkof, que va tindre lloc en 1999 en La Cala de Mijas (Màlaga).

Un succés que va portar al fet que l’any 2000 Dolores Vázquez, exparella d’Alícia Hornos, mare de la víctima, fora detinguda.

Va ser declarada culpable, empresonada i va passar 519 dies a la presó, al que cal sumar el judici paral·lel al que va ser sotmesa per la televisió i la societat, que la va pintar com una freda assassina, unes acusacions trufades d’un cert grau de lesbofobia.

Després de demostrar-se que no va tindre a veure amb la mort de la jove, per la qual va ser condemnat el súbdit britànic Tony Alexander King, va ser excarcerada i va emigrar al Regne Unit, on es va criar de xiqueta i on ha viscut des de llavors.

 

Emissió documental

 

Ara, 22 anys després del terrible cas de Wanninhkof, Dolores ha trencat el seu silenci. «Jo sempre he cregut en la justícia, però aqueix dia vaig deixar de creure. La premsa va vendre una imatge de mi que no era jo. Sense conéixer-me, m’han fet un judici paral·lel», explica en el documental.

 

 

«Si eres allí, és perquè eres culpable. Era com si ho donaren per fet, que era jo i ja, no hi havia res més. Jo no tenia ni veu, ni paraula. He perdut molt. Ho he perdut tot», confessa Dolores Vázquez davant les cambres. Davant la pregunta del perquè ha decidit parlar ara, la protagonista ho té clar.

«Perquè em sent més fort mentalment, i perquè la gent sàpia més del cas… i no torne a ocórrer», declara. Així mateix, ha confessat que quan va estar a la presó va ser amenaçada per les preses i fins a tal punt va ser el maltractament que va arribar a plantejar-se que sí que havia comés l’assassinat i que d’alguna manera l’havia esborrat de la seua memòria. «Això és el que em deien en els interrogatoris», aclareix.

 

“Que no torne a ocórrer”

 

Preguntada per què ara s’atreveix a parlar, Vázquez diu: “Perquè em sent més fort mentalment, i perquè la gent sàpia més del cas… i no torne a ocórrer”.

En el documental, Vázquez revela que en 2007, després de la mort de la seua mare, va emigrar a Anglaterra, on es va criar de xiqueta: “Mai m’he sentit lliure, excepte el temps que he estat a Anglaterra, perquè era jo, perquè allí ningú em coneixia ningú pel carrer”.

“No va anar solament la condemna i la presó, va anar després en eixir i continuar lluitant per a tirar avant, que va ser molt difícil. Hauran passat 20 anys, però per a mi sempre va anar ahir”, sentència Vázquez en el documental.

 

Alícia Hornos i la seua relació

 

També intervé Alícia Hornos, la mare de Rocío Wanninkhof. La dona explica com es va enamorar de Dolores Vázquez: “Jo note que m’estic enamorant d’ella perquè sent moltes coses en l’estómac”. En canvi, Dolores és més reservada: “Per part meua no va haver-hi un enamorament, va anar més aviat per part seua”.

La manera de viure la relació ambdues va ser molt diferent. Malgrat el que poguera semblar, Alícia era més oberta i Dolores ho portava més discretament. “Jo als meus pares els vaig parlar molt clar del que em passava i els meus pares ho van entendre perfectament. Som set germans i les seues parelles i un munt de nebots i tots sabien que teníem una relació, per part meua, no per part seua”, diu Alícia.

En canvi, Dolores afirma: “Era una relació una mica estranya. Per a mi. Jo recorde que em va molestar molt quan em va dir que li ho havia dit a tota la seua família”. La relació va començar a enrarir-se quan es va anar a viure amb elles la mare de Dolores.

Segons Alícia, “la mare comença a ficar molta zitzània amb ella”. “A vegades menjant ella tira la taula, li la tira a la mare damunt. En un altre episodi la tira al sòl i l’arrossega dels pèls perquè la mare m’insulta a mi”, assegura la mare de Rocío.

Dolores desmenteix en el documental tot això: “Si Alícia diu que li tira dels pèls, no té perdó de déu. Jo li hauria pegat a Alícia si veig que toca a la meua mare. La meua mare és sagrada, a la meua mare no me la toques”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Galbiati reivindica la defensa de Baskonia per a tombar al Barça i ficar-se en la final

Galbiati va destacar que la defensa en l'últim quart va sostindre a Baskonia en la semifinal davant el Barça. Va elogiar a Diakité i va anticipar una final exigent davant el Reial Madrid.

Kurucs reivindica el col·lectiu després de véncer al Barça: ‘No tenim egos i juguem junts’

Kurucs va subratllar que la victòria de Baskonia davant el Barça en la Copa del Rei va arribar des del joc coral i una defensa amb energia. Diakite va decidir amb un tap a 7 segons.

Xavi Pascual apunta a l’últim quart després de l’eliminació del Barça davant Baskonia

El tècnic del Barça va lamentar una última habitació desastrosa amb només nou punts, que va fer inútil el control previ del partit i els va deixar sense final.

Laprovittola lamenta la derrota del Barça i l’avantatge de deu punts perduda davant Baskonia

El base del Barça va lamentar caure en semifinals davant Baskonia després de dilapidar una renda de deu punts en l'últim quart. Parra va assenyalar accions clau que van decantar el final.

67-70: el Baskonia sobreviu al Barça i torna a la final 17 anys després

El Baskonia va guanyar 67-70 al Barça després de resistir a rebuf i aprofitar el descans de Laprovittola per a canviar el comandament. Jugarà la final 17 anys després.

El Kosner Baskonia tomba al Barça i jugarà la final davant el Reial Madrid (67-70)

El Kosner Baskonia va véncer al Barça per 67-70 en el Roig Arena i es mesurarà al Reial Madrid en la final de la Copa del Rei, fixada per al diumenge a les 19.00 CET.

La maledicció de l’amfitrió suma 24 anys: el València Basket cau 106-108 davant el Reial Madrid

La ratxa sense campions locals en la Copa del Rei s'ha mantingut amb l'eliminació del València Basket en semifinals davant el Reial Madrid per 106-108. L'última vegada que un amfitrió va alçar el títol va ser en 2002, amb el Baskonia; abans, només el CAI Zaragoza ho va aconseguir en 1983-84.

Hezonja iguala el rècord de triples en la Copa i guia el 106-108 del Reial Madrid en una semifinal històrica

Hezonja va anotar set triples i 25 punts i va decidir amb dos encerts en els últims trenta segons el 106-108 del Reial Madrid davant el València Basket, en una semifinal sense pròrroga que va batre el rècord històric d'anotació amb 214 punts.