Dolores Vázquez va arribar a creure que va matar a Rocío i esborrat de la memòria

Fa tan sols unes setmanes la plataforma d’HBO Max llançava al món el documental inèdit de Dolores Vázquez, ‘Dolores. La verdad sobre el caso Wanninkhof’. Una estrena que ha conquistat als espectadors de la plataforma de streaming i que ara s’ha convertit en el nou fitxatge de Mediaset, qui l’ha començat a emetre en obert en Telecinco.

En aquest primer lliurament se li ha presentat a l’audiència el cas de la desaparició i assassinat de la jove Rocío Wanninhkof, que va tindre lloc en 1999 en La Cala de Mijas (Màlaga).

Un succés que va portar al fet que l’any 2000 Dolores Vázquez, exparella d’Alícia Hornos, mare de la víctima, fora detinguda.

Va ser declarada culpable, empresonada i va passar 519 dies a la presó, al que cal sumar el judici paral·lel al que va ser sotmesa per la televisió i la societat, que la va pintar com una freda assassina, unes acusacions trufades d’un cert grau de lesbofobia.

Després de demostrar-se que no va tindre a veure amb la mort de la jove, per la qual va ser condemnat el súbdit britànic Tony Alexander King, va ser excarcerada i va emigrar al Regne Unit, on es va criar de xiqueta i on ha viscut des de llavors.

 

Emissió documental

 

Ara, 22 anys després del terrible cas de Wanninhkof, Dolores ha trencat el seu silenci. «Jo sempre he cregut en la justícia, però aqueix dia vaig deixar de creure. La premsa va vendre una imatge de mi que no era jo. Sense conéixer-me, m’han fet un judici paral·lel», explica en el documental.

 

 

«Si eres allí, és perquè eres culpable. Era com si ho donaren per fet, que era jo i ja, no hi havia res més. Jo no tenia ni veu, ni paraula. He perdut molt. Ho he perdut tot», confessa Dolores Vázquez davant les cambres. Davant la pregunta del perquè ha decidit parlar ara, la protagonista ho té clar.

«Perquè em sent més fort mentalment, i perquè la gent sàpia més del cas… i no torne a ocórrer», declara. Així mateix, ha confessat que quan va estar a la presó va ser amenaçada per les preses i fins a tal punt va ser el maltractament que va arribar a plantejar-se que sí que havia comés l’assassinat i que d’alguna manera l’havia esborrat de la seua memòria. «Això és el que em deien en els interrogatoris», aclareix.

 

«Que no torne a ocórrer»

 

Preguntada per què ara s’atreveix a parlar, Vázquez diu: «Perquè em sent més fort mentalment, i perquè la gent sàpia més del cas… i no torne a ocórrer».

En el documental, Vázquez revela que en 2007, després de la mort de la seua mare, va emigrar a Anglaterra, on es va criar de xiqueta: «Mai m’he sentit lliure, excepte el temps que he estat a Anglaterra, perquè era jo, perquè allí ningú em coneixia ningú pel carrer».

«No va anar solament la condemna i la presó, va anar després en eixir i continuar lluitant per a tirar avant, que va ser molt difícil. Hauran passat 20 anys, però per a mi sempre va anar ahir», sentència Vázquez en el documental.

 

Alícia Hornos i la seua relació

 

També intervé Alícia Hornos, la mare de Rocío Wanninkhof. La dona explica com es va enamorar de Dolores Vázquez: «Jo note que m’estic enamorant d’ella perquè sent moltes coses en l’estómac». En canvi, Dolores és més reservada: «Per part meua no va haver-hi un enamorament, va anar més aviat per part seua».

La manera de viure la relació ambdues va ser molt diferent. Malgrat el que poguera semblar, Alícia era més oberta i Dolores ho portava més discretament. «Jo als meus pares els vaig parlar molt clar del que em passava i els meus pares ho van entendre perfectament. Som set germans i les seues parelles i un munt de nebots i tots sabien que teníem una relació, per part meua, no per part seua», diu Alícia.

En canvi, Dolores afirma: «Era una relació una mica estranya. Per a mi. Jo recorde que em va molestar molt quan em va dir que li ho havia dit a tota la seua família». La relació va començar a enrarir-se quan es va anar a viure amb elles la mare de Dolores.

Segons Alícia, «la mare comença a ficar molta zitzània amb ella». «A vegades menjant ella tira la taula, li la tira a la mare damunt. En un altre episodi la tira al sòl i l’arrossega dels pèls perquè la mare m’insulta a mi», assegura la mare de Rocío.

Dolores desmenteix en el documental tot això: «Si Alícia diu que li tira dels pèls, no té perdó de déu. Jo li hauria pegat a Alícia si veig que toca a la meua mare. La meua mare és sagrada, a la meua mare no me la toques».

Últimes notícies

Javi Guerra tanca la temporada amb un sabor agredolç malgrat la victòria davant el Barcelona

Javi Guerra celebra el triomf del València per 3-1 davant el Barcelona, però admet que la temporada deixa un sabor agredolç per les opcions perdudes de jugar a Europa.

València tanca la presentació de les germanors de la Rosada després de més de deu hores de desfilada

La Germanor de València ha posat fi a més de deu hores de presentacions de les 127 filials davant la Germanor Matriu de Almonte en La Rosada, abans de l'esperada processó de la Verge pel llogaret.

El València encadena la seua pitjor ratxa històrica sense competicions europees

El València encadenarà set temporades consecutives sense classificar-se per a competicions europees i superarà el seu rècord de dies seguits sense jugar en el continent, un contrast amb el seu exitós passat.

Carlos Espí celebra la permanència del Llevant com el millor moment de la seua carrera

Carlos Espí, autor del gol del Llevant davant el Betis, definix la permanència reeixida en La Cartoixa com el millor de la seua carrera i una salvació molt complicada fa uns mesos.

Álvaro Rodríguez posa per davant a l’Elx a Girona al descans

Un gol d'Álvaro Rodríguez en el minut 39 dona avantatge provisional a l'Elx en Montilivi i deixa al Girona molt prop del descens a LaLiga Hypermotion.

Empat al descans entre Betis i Llevant en La Cartoixa amb gols de Abde i Carlos Espí

Betis i Llevant marxen al descans amb 1-1 en La Cartoixa després dels gols matiner de Abde i el de Carlos Espí a la vora del descans, un marcador que asseguraria la permanència matemàtica dels valencians.

El València domina al Barça però es queda sense premi a Mestalla

El València va sotmetre al Barcelona amb un setge constant en la primera part a Mestalla, però va malgastar diverses ocasions clares i va acabar firmant un 0-0 que li complica l'accés a la Lliga Conferència.

DocsValencia premia un retrat humà del moviment veïnal després de la DANA

La desena edició de DocsValencia reconeix documentals i curts que posen el focus en el moviment veïnal sorgit després de la DANA, la preservació de llengües minoritàries i la memòria del territori.