La xarxa d entitats CIES No ha denunciat que migrants que estaven en procés de beneficiar-se de la regularizacio extraordinaria del Govern han sigut internats en Centres d Internament d Estrangers (CIE) i, en alguns casos, deportats des d estes instal lacions.
Segons la plataforma, estos internaments estan suposant una amenaça directa al dret a la regularitzacio, perque el procediment no garantix l accés de les persones tancades als tràmits necessaris mentres estan privades de llibertat i sota tutela de l Administracio.
Internaments en CIE i casos concrets de deportacions
La xarxa ha llançat esta denúncia coincidint amb el Dia contra els CIE, que se celebra el 15 de juny. Expliquen que moltes persones han intentat ser deportades des d estos centres encara que, en alguns casos, han pogut frenar l expulsio a ultim moment.
En este sentit, citen el cas dels marroquins Mounir i Oussama, internats al CIE de València, i d Omar, internat al CIE d Algeciras, que finalment han aconseguit evitar la deportacio. Assenyalen, pero, que altres persones han corregut una pitjor sort.
Com a exemple, relaten la situació d Abdou, que finalment va ser retornat a Senegal. Per a la plataforma, estes diferencies de resultat mostren com el sistema depen massa de situacions particulars i no garantix una proteccio efectiva per a totes les persones en procés de regularitzacio.
El passat 1 de juny, el Defensor del Pueblo va demanar a la policia que parara les expulsions de persones en procés de regularitzacio, després de rebre diverses queixes de sol licitants que havien sigut detinguts o informats de l execucio imminent de la seua expulsio.
Segons fonts d Interior citades, ja s esta actuant baix este principi i es paralitzen les expulsions quan les persones no tenen antecedents penals ni representen una amenaça per a l orde públic, la seguretat o la salut pública. No obstant, la plataforma considera que la realitat als CIE no sempre reflectix este criteri.
La xarxa CIES No ha criticat igualment les dificultats d accés a un advocat que patixen les persones internades. Relaten que molts interns no reben assessorament juridic adequat o el reben massa tart, quan el procediment d expulsio ja està avançat.
A mes, denuncien problemes constants per a les organitzacions socials que visiten estes instal lacions, com ara la falta d intimitat en les visites i l absència d espais dignes per als trobaments amb les persones internades. Per a la plataforma, estes condicions limitadores dificulten encara mes que els migrants coneguen i exercixquen els seus drets.
Rebuig al macro CIE d Algeciras i peticio de tancar tots els centres
La xarxa d entitats ha rebutjat la inversio de mes de 30 milions d euros en el nou macro CIE d Algeciras, que definixen com un símbol d un model fallit i cruel. Consideren que estes quantitats haurien d anar destinades a politiques d acollida i inclusio, que faciliten l arrelament i la regularitzacio en lloc de reforçar espais de privacio de llibertat.
Entre les seues demandes, exigixen l alliberament de totes les persones internes en els CIE. Reclamen, a mes, mecanismes clars que garantisquen que les persones que han sol licitat la regularitzacio no siguen internades ni deportades mentres el seu expedient esta en tràmit.
Com a objectiu final, la plataforma demana el tancament definitiu de tots els CIE. Argumenten que estos centres no asseguren una proteccio adequada dels drets humans de les persones migrants i que hi ha alternatives d acollida i seguiment administratiu sense privacio de llibertat.
Per la seua part, la Conferencia Española de Religiosos (CONFER) s ha sumat també a la peticio de tancar definitivament estos centres. L organisme ha recordat, en este sentit, paraules pronunciades pel papa León XIV en el seu viatge a Espanya: ‘La dignidad humana no tiene pasaporte ni pierde valor al cruzar la frontera’.
Per a CONFER, estes paraules reforcen la idea que les politiques migratories han de posar en el centre la persona i la seua dignitat, per damunt de criteris estrictament de control de fronteres o d expulsio.
