María Patiño és una periodista passional que moltes vegades es deixa portar per l’emoció. Aquest últim cap de setmana, la presentadora de ‘Socialité’ va passar un moment complicat quan va haver d’entrevistar a l’exministre Máxim Huerta (i excompany de treball d’ella), ja que no va poder controlar les llàgrimes mentre el seu col·lega li explicava els moments tan durs que va haver d’afrontar durant el seu via crucis com a Ministre de Cultura.
Recordem que fa 10 mesos que no es tenien notícies de Máxim Huerta, des de que va presentar la seua dimissió com a ministre. Amb motiu de la publicació del seu llibre, ha eixit del seu retir i ha explicat com es va sentir quan va haver de renunciar al seu càrrec, convertint-se en el Ministre de Cultura més breu de la història d’Espanya.
María Patiño no pot reprimir les llàgrimes
María Patiño va ser l’encarregada d’entrevistar al que va ser company seu de plató durant tants anys, quan Máxim Huerta treballava de col·laborador a Telecinco. Huerta explicava com de dur va ser el moment en què va haver de renunciar a ser Ministre mentre María Patiño aguantava com podia durant tota l’entrevista, amb les llàgrimes a punt de brotar.
Va ser quan Máxim va relatar amb detall el seu pitjor moment, quan va haver de llegir el comunicat de renúncia del càrrec, quan María Patiño no va poder reprimir més l’emoció i les llàgrimes li van saltar sense poder-ho evitar: «Vaig estar repetint-lo fins que no em fera plorar, perquè a cada paràgraf plorava, amb cada paràgraf m’enfonsava i no podia continuar. Recorde a ma mare que em va dir: ‘Com li hauria agradat a ton pare si t’haguera vist’. I vaig sentir que havia trencat el somni familiar». Amb aquestes paraules de Máxim Huerta, María Patiño no va poder aguantar més i es va enfonsar.
Es va sentir menyspreat
En ser preguntat per la reacció del president Pedro Sánchez a la polèmica que ell va viure i si li va mostrar el seu suport, Máxim Huerta va ser molt sincer davant d’aquest assumpte: «No em va telefonar Pedro Sánchez després de la dimissió. Han sigut 10 mesos de vergonya, pors, censura i dolor», responia l’exministre, que va confessar que a causa de tot açò, va haver de posar-se en mans de psicòlegs.
A més a més, l’escriptor també va tindre paraules per als mitjans de televisió que van tractar el nomenament del seu càrrec, afirmant que es va sentir molt decebut, i amb la impressió que inclús preferien a l’antic Ministre Wert: «Des de les televisions que van de progressistes i mestres del periodisme van tractar el meu nomenament amb un fons de burla. I no tant fons. Em vaig donar compte que per a alguns, jo era un intrús. No sóc estúpid, sóc major i ja tinc uns anys, i es van burlar de mi. Vaig sentir que preferien a Wert, el meu antecessor en el càrrec».
