VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
Una investigació de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València (UV), en col·laboració amb la Universitat Europea de València i la Universitat Europea de Madrid, constata que la contaminació plàstica no només afecta als ecosistemes marins, on més s’ha estudiat, sinó també als terrestres.
Així, el treball, publicat en la revista ‘Environmental Research’ i elaborat en un espai agrícola, destaca que el 71 per cent dels nius del gafarró (Serinus serinus) conté residus plàstics, així com el 96% dels d’urraca comú (Pica pica), ha indicat la UV en un comunicat.
A més, l’article explica que ambdues espècies preferiblement seleccionen filaments de plàstic sobre altres desfets del mateix material, a partir de contrastar els fragments que es troben en els nius amb els quals estan presents en l’entorn. En el cas de la urraca no hi ha selecció de plàstics pel color i la grandària mentre que el verdecillo selecciona els filaments més xicotets i evita el color negre.
Aquest és el primer treball que incorpora els plàstics que es troben en el mitjà com a objecte d’estudi i que en el cas de Sagunt, on s’ha elaborat, obté la xifra de 13.889 peces de plàstic per hectàrea com a millor estimació, segons els resultats de la investigació. La preferència per formes filamentoses s’explica per l’aparença similar dels filaments plàstics amb els materials naturals utilitzats per a construir els nius de les aus.
L’article descriu que tant la urraca com el gafarró seleccionen estos plàstics –que constituixen el 20% del total de peces observades en els nius– perquè els resulta avantatjós per la gran disponibilitat de materials artificials en els cultius i perquè els tenen a prop.
Respecte al rebuig al color negre, el personal investigador apunta al fet que el negre és un color que absorbix més calor. S’ha suggerit per la literatura científica que no posar elements negres evita el sobreescalfament de la posada, o de les cries. A més, el plàstic blanc és el més habitual en l’ambient agrícola en el qual s’ha realitzat el treball.
L’estudi s’ha realitzat en tarongers d’una parcel·la de Sagunt que ha sigut controlada des del 1975 per l’investigador honorari de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV José A. Gil-Delgado. Esta compta amb 17 hectàrees i en ella es van trobar peces plàstiques de fins a sis colors.
El 46% d’estes excedien els 5 centímetres de longitud, un 28% mesuraven entre 2 i 5 centímetres i el 26% restant eren peces de menys de 2 centímetres. L’estudi es va efectuar entre març i agost dels anys 2018, 2019 i 2022. Els nius es van arreplegar a principis d’agost, després del seu abandó, i es van conservar i van analitzar en l’ICBIBE.
La urraca comuna és una mena de au paseriforme (ocells i aus cantoras) que habita a Euràsia. És una de les aus més comunes a Europa i vola fins a una altitud no superior als 1.500 metres sobre el nivell del mar. Per la seua banda, el gafarró o serín és una mena de au pròpia d’Europa, nord d’Àfrica i oest d’Àsia. No està amenaçada i la seua població europea s’estima entre 17 i 40 milions d’exemplars.
Aquest estudi també ha sigut part del treball de finalització de màster de María José Espinoza i Iván Labiada, estudiants en el seu moment en l’Institut Cavanilles de la Universitat de València.
