El camp de futbol de l’Sporting Benimaclet es transforma en un centre de recepció d’ajuda humanitària i atenció de mascotes
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
Persones voluntàries, entre elles veïns de València i veterinaris, conformen un «exèrcit» al camp de futbol de l’Sporting Benimaclet. Estes instal·lacions, en les quals la pilota i la porteria han cedit el protagonisme a la solidaritat, alberguen un centre logístic per a la cura d’animals afectats per la DANA. Des de fa una setmana, han rescatat més de 400, entre mascotes i animals de granja.
Amb esta labor «altruista i necessària» s’ha pogut «salvar la vida» a estos exemplars que estaven «atrapats i desorientats» per les inundacions en la província de València.
Quan entren en este «campament improvisat», els atenen veterinaris i educadors especialitzats. Després, se’ls obri una fitxa clínica i s’analitza el seu comportament per a aconseguir un ‘match’, amb un «ull clínic absolut», i aparellar la mascota amb una família d’acollida temporal.
Així ho expliquen, en declaracions a Europa Press, dos voluntàries, Alba Arévalo i Sandra Cervera. Les dos agraïxen l'»allau solidari» després de les conseqüències de la DANA.
«Amb l’ajuda dels veïns i la xarxa que es genera en Benimaclet, que és un barri social, acudim fins a on podem amb els nostres vehicles, per a rescatar estos animals dels punts rojos», assenyala Cervera.
Al centre hi ha animals de granja, porcs senglars, tortugues, furons i fins i tot cavalls, així com gats o gossos. Molts d’ells porten incorporats xips localitzadors, una cosa que els voluntaris comproven «perquè els seus amos puguen recuperar els seus companys de vida com més prompte millor o estiguen en lloc segur».
Arévalo recorda com va nàixer esta iniciativa: «Des de l’Sporting Benimaclet pensem que teníem unes instal·lacions per a poder ajudar a les protectores destruïdes per la DANA i organitzar els recursos per als animals. Una de les jugadores de l’equip femení tenia relació amb la protectora de Burjassot. A partir d’ací, tot va ser treballar sense parar».
«Hi ha rescats tremendament perillosos, per la qual cosa també valorem si podem o no efectuar-los. A voltes decidim esperar. És una llàstima, però ens veiem en l’obligació de fer-ho, perquè cal ajuda professional i podem no arribar a temps», reconeix la voluntària.
Bona part dels animals rescatats procedixen de particulars, però uns altres també venen de protectores i refugis «devastats pel temporal». Per a cuidar-los, en estos punts de donació es necessiten lectors de xips, aigua, menjar, llits grans o mitjans, bols i abeuradors, transportins, casetes per a gossos, rotllos impermeables o similars per a sòl, guants de làtex, sèrum estèril, xeringues o gases.
