Creu convenient actuar en espais com el barranc del Poyo amb reforestació, preses xicotetes i basses de laminació per a retenir aigua
VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
El conseller del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i exdegà de la demarcació d’esta entitat a la Comunitat Valenciana, Federico Bonet, ha destacat després de les conseqüències que la DANA ha provocat en diferents poblacions de la província de Valencia que «en vint anys no s’han fet obres hidràuliques de defensa», al mateix temps que ha afirmat que «existixen punts amb risc més o menys elevat d’inundacions» i ha subratllat la necessitat de comptar amb estes infraestructures.
L’expert, que ha sigut director tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i professor a la Universitat Politècnica de València (UPV), ha manifestat a Europa Press, que estos punts de riscos són coneguts i que s’han «estudiat solucions», però ha precisat que no s’han escomès.
Bonet ha assenyalat que entén que no es poden realitzar estes actuacions «totes de colp», però ha ressaltat la «necessitat de prioritzar» i així de dur a terme les que es determine encara que siguen «obres costoses». «Existix risc, la probabilitat no és que passe tots els anys, però pot ocórrer. És necessari prioritzar. El problema és que en vint anys no s’han fet obres hidràuliques de defensa», ha afirmat.
L’enginyer, que ha atribuït esta circumstància a «problemes de finançament», ha remarcat que «solucions hi ha» per a aplicar i actuar en zones amb perill d’inundació. Així mateix, ha exposat que estes són «possibles» i ha al·ludit als plans contra riscos d’inundacions, als llistats de riscos que hi ha i a les actuacions per a «mitigar-los».
«Els punts d’inundacions són coneguts» ha insistit, a més d’assenyalar que en el Patricova (el Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana) «estan reflectides les zones inundables i les solucions per a mitigar el risc» que, segons ha dit, es dona «en deu o quinze punts» que «no estan protegits».
Junt amb el barranc del Poyo, el que naix a la zona Xiva i desemboca a l’Albufera de València i el desbordament de la qual per la recent DANA ha devastat diverses localitats d’esta província, ha citat altres espais en els quals ha reiterat que en anys no s’ha fet cap actuació com el barranc del Carraixet i els rius Canyoles, Clariano i Xúquer a la província de Valencia, o altres barrancs a la província de Castelló.
Pel que fa a la rambla del Poyo, ha comentat la necessitat de comptar amb reforestació en la part alta per a ajudar a frenar l’aigua, així com amb «hidrotecnia, preses xicotetes» i «borses de laminació» per a «retenir l’aigua» i «tractar que no s’òmpliga tot el cabal».
«Existix risc i ha de mitigar-se. És una llera natural el que s’ha inundat», ha afegit Bonet. «Caldrà seguir pensant que les obres hidràuliques són necessàries. Existixen zones en risc. El risc zero no existix», ha remarcat Bonet, alhora que ha considerat que «cada punt requerix una actuació».
Sobre el barranc del Poyo, que ha superat en esta ocasió el risc calculat –amb més de 2.000 metres cúbics d’aigua per segon– l’expert ha afegit que existia un Projecte d’Adequació Ambiental i Drenatge del compte del Poyo vessant a l’Albufera, la declaració de la qual d’impacte ambiental es publique en el BOE al gener del 2012, que va quedar «en l’aire» potser per la crisi i perquè davant d’ella «es va retallar en inversions en obres publiques».
Igualment, ha apuntat que totes les actuacions previstes en ell –cinc o sis i en diferents parts del curs del barranc– s’estimen en un muntant global de 220 milions d’euros.
«NO FER RES ÉS PITJOR»
El representant del Col·legi de Camins, Canals i Ports ha considerat que escometre este projecte ara costaria un poc més, tenint en compte els anys que han passat, però ha que esta quantitat «comparada amb les pèrdues» que hi ha hagut com a conseqüència de la DANA és «ridícula». Ha manifestat que afrontar grans obres i inversions és «una decisió complexa», però ha precisat que «no fer res és pitjor».
Federico Bonet ha esmentat també el Pla Sud de València, amb el qual es va crear la nova llera del riu Turia per a traure-ho del casc urbà de la ciutat, i ha defensat la seua utilitat, també davant de l’actual DANA. «Va canalitzar l’aigua del Turia i va evitar que fora a València. Solucions d’este tipus funcionen», ha postil·lat, alhora que ha ressaltat que «es veu on s’han pres mesures i on no».
L’enginyer, que ha destacat així mateix allò «important» és «l’ordenació del territori i no edificar on no es deu» pel risc d’inundació que puga tenir, ha parlat també de la funció de les preses.
«NO ESTAN BEN VISTES»
«Les preses últimament no estan ben vistes. Hi ha consciència en contra d’estes actuacions i no es demanden» encara que són necessàries», ha plantejat, després del que ha indicat que «si no es demanden –també perquè «la societat no és conscient del risc–, els polítics no les prioritzen».
D’altra banda, davant de col·lectius que rebutgen dur a terme intervencions com les citades en enclavaments «de risc» com els esmentats per a respectar-los, este professional ha compartit que s’han de tenir també en compte les conseqüències de no actuar i dels fenòmens naturals.
