El pressupost de la Generalitat per a 2026 ha consolidat la situació fiscal gràcies a una recaptació rècord, però no té capacitat real per a transformar l’economia valenciana per la baixa execució d’inversions i una falta de transparència en el repartiment territorial, segons ha advertit l’Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant (INECA).
Esta ha sigut la principal conclusió de l’estudi que INECA ha elaborat sobre els comptes autonòmics, actualment en fase de tramitació, i que ha presentat este dilluns. El document analitza tant l’estructura del pressupost com el seu nivell d’execució i l’impacte sobre el territori.
Més recaptació, però centrada en sanejar deute
Segons el centre d’estudis, el creixement nominal del pressupost “oculta” unes comptes centrades en el sanejament financer. INECA ha destacat que la recaptació fiscal ha assolit nivells rècord, impulsada sobretot pels impostos sobre el capital, que han crescut un 47,4 %, i per l’augment de les transmissions patrimonials, amb un 24 % més.
A més, l’informe ha assenyalat que s’ha produït una consolidació en la recaptació de l’IRPF i de l’IVA, amb un increment del 5,1 %. No obstant això, segons INECA, estos ingressos addicionals “es destinen a l’amortització del deute, no a expandir el gasto real”. És a dir, el marge per a impulsar noves polítiques o reforçar servicis continua sent limitat.
En este sentit, l’organisme ha remarcat que la prioritat del pressupost és reduir el deute acumulat. Açò contribuïx a la consolidació fiscal, però restringix la possibilitat d’usar la millora d’ingressos per a canvis estructurals o per a ampliar inversions productives.
Rigidesa en les grans partides de gasto
INECA ha detectat també una “rigidesa estructural” en la distribució del pressupost. Segons l’estudi, les àrees de Sanitat, Educació i el pagament del deute concentren prop del 77 % dels recursos autonòmics.
Esta concentració deixa, segons el centre d’estudis, “un marge de maniobra política a curt termini excepcionalment estret”. En la pràctica, la Generalitat té molt poc espai per a reorientar gasto cap a noves prioritats o projectes transformadors sense tocar estes grans partides considerades essencials.
Per això, l’informe interpreta que, encara que els comptes consoliden la situació financera, no generen un escenari ampli per a impulsar reformes profundes ni per a corregir desequilibris territorials ja existents.
Problemes d’execució en obra pública i gasto social
Un altre dels punts crítics que ha ressaltat INECA és el nivell d’execució del pressupost. L’informe ha assenyalat que “el coll de botella del Consell no és la dotació pressupostària, sinó la incapacitat tècnica o administrativa per a executar l’obra pública”.
Segons el centre, eixa limitació es traduïx en una merma del 21,1 % en 2025 en àrees socials considerades crítiques. Açò implica que una part important dels recursos previstos no arriba a materialitzar-se en projectes o servicis efectius per a la ciutadania.
INECA ha remarcat que estos problemes d’execució reduïxen encara més la capacitat del pressupost per a transformar el teixit productiu o millorar infraestructures, ja que molts projectes queden retardats o, directament, sense desplegar-se.
Deficiències de transparència i impacte territorial
L’informe ha posat també el focus en la transparència de les inversions. INECA ha afirmat que existix un “dèficit de transparència” perquè “l’absència de l’assignació territorial per a més de la mitat de les inversions directes impedix auditar ‘ex-ante’ l’equitat del pressupost”.
Segons el centre d’estudis, esta opacitat “perpetua desequilibris històrics documentats” en el repartiment de les inversions, amb referència expressa al dèficit inversor que consideren que patix la província d’Alacant.
Esta falta de detall territorial fa difícil comprovar, abans de l’execució, si les inversions previstes respecten criteris d’equitat entre províncies o si consoliden diferències acumulades amb el temps.
Conclusió d’INECA sobre el pressupost de 2026
En la seua valoració global, INECA ha resumit que “el pressupost de 2026 exhibix una clara consolidació fiscal impulsada per la recaptació patrimonial, però la seua capacitat transformadora real roman fortament condicionada per deficiències cròniques en l’execució material i una inacceptable opacitat territorial”.
Per tant, el centre d’estudis ha considerat que els comptes per a 2026 reforcen l’estabilitat financera de la Generalitat, però mantinen obertes les principals assignatures pendents: millorar l’execució de la inversió, donar més flexibilitat a l’estructura del gasto i garantir un repartiment d’inversions més transparent i equilibrat, especialment rellevant per a la província d’Alacant.







