VALÈNCIA, 23 (EUROPA PRESS)
Juan González Valdivieso, investigador del CIBER BBN en el Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular (CBIT) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha rebut una beca postdoctoral Marie Curie (MSCA) per al desenvolupament d’un nou projecte que vol contribuir a millorar els tractaments en pacients amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).
Finançat pel programa Aristos, el projecte se centra en el teixit muscular com a diana terapèutica, i pretén validar preclínicamente l’eficàcia en teràpies contra l’ELA d’un fàrmac que és un compost de bor i que ha sigut aprovat ja com a tractament de quimioteràpia per a alguns tipus de càncer, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat. El projecte planteja una nova estratègia per a estimular la reparació muscular utilitzant dosi ultra baixes del medicament.
El grup de recerca de Juan González Valdivieso, dirigit per la doctora Patricia Rico, va descobrir en estudis previs recents que el transportador de bor, NaBC1, potencia la regeneració muscular. «Vam demostrar que el bor activa este transportador i l’activació fa que es recupere l’activitat del múscul danyat, ja siga per una lesió o per malalties musculars», ha detallat.
Per a poder traslladar a la clínica de la forma «més ràpida possible» el resultat de les investigacions, «estem explorant si altres compostos de bor que ja són medicaments aprovats per les agències regulatòries tenen el mateix efecte quant a l’activació del seu transportador NaBC1 i per tant poden contribuir a la regeneració i recuperació del múscul danyat», ha destacat Juan González Valdivieso.
MODEL 3D
En el projecte, que s’estendrà fins al 2028, l’equip del CBIT-UPV i CIBER-BBN treballarà amb cèl·lules musculars d’una biòpsia d’un pacient d’ELA com a ferramenta biològica per a la investigació de la malaltia i estudiarà la manera d’acció del fàrmac compost de bor a dosi ultra baixes en el múscul malalt d’ELA.
A més, desenvoluparà un nou model 3D de teixit muscular humà d’ELA com a eina per a identificar els mecanismes de la patogénesi muscular de la malaltia i desenvolupar nous tractaments terapèutics.
«Esperem que ajude a entendre el paper del múscul esquelètic en ELA, així com a determinar les dosis eficaces del fàrmac i provar altres fàrmacs per a noves teràpies contra la malaltia», ha apuntat Patricia Rico.
