Quasi un any després de la DANA que va deixar 229 morts a València, les associacions de víctimes combinen la gratitud per l’ajuda rebuda amb una reivindicació ferma: mantindre viva la memòria dels morts i aconseguir veritat, justícia i reparació. Valoren els avanços en la instrucció judicial i preparen el funeral d’Estat del 29 d’octubre com un acte de respecte en el qual reclamen protagonisme per a les famílies.
Les tres principals plataformes agrupen perfils diversos: familiars de víctimes mortals i persones amb danys físics o materials. L’Associació de Víctimes Mortals Dana 29 Octubre reunix a quasi 200 associats, entre ells famílies de 5 morts de Letur (Albacete); l’Associació de Damnificats Horta Sud suma 630 integrants; i la Associació Víctimes de la Dana compta amb 300 membres. Totes compartixen un dolor emocional persistent i seqüeles del trauma d’aquella nit, amb testimoniatges dels qui es van acomiadar de la vida, van ser rescatats en l’últim moment o van veure cossos arrossegats per l’aigua.
La trobada amb estes associacions es desenrotlla en una vivenda de Catarroja encara marcada per la riuada, on va morir el pare d’una de les portaveus. L’estat de la casa, amb estades per restaurar i la frase ‘20.11 ni oblit ni perdó’ pintada en la façana, resumix l’impacte material i simbòlic de la tragèdia i la voluntat de no passar pàgina.
Ona de solidaritat ciutadana
Les víctimes recorden una resposta social que consideren exemplar. Primer va arribar una riuada de gent de València que, segons relaten, va omplir l’anomenat Pont de la Solidaritat quan més el necessitaven; després es van sumar voluntaris de tota Espanya. Molts jóvens van acudir disposats a embarrarse, a traure cotxes bloquejats i retirar el llot, i a cobrir necessitats bàsiques amb menjar, aigua, botes, màscares i ferramentes. Eixe suport, afirmen, els va posar en el mapa en els dies en què se sentien desorientats i sense recursos, i va ser determinant per a afrontar l’emergència mentres es restablien els servicis.
El funeral d’Estat del 29 d’octubre ho viuran com un acte de memòria individual i col·lectiva. Demanen que el focus estiga en els familiars, per a reconéixer als qui ja no estan i donar un espai de dol compartit que ajude a canalitzar el dolor i l’exigència de no repetir errors.
Memòria, justícia i responsabilitats
En el pla polític, les associacions sostenen que no s’han assumit responsabilitats. Descriuen una sensació de bucle, de donar voltes sense canvis tangibles, i subratllen que no es reuniran amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, a qui demanen la dimissió. Una de les portaveus afirma que més del 80% de la societat valenciana no ho accepta i reclama la seua eixida. També critiquen que la comissió d’investigació sobre la DANA en Les Corts no haja citat encara a les víctimes.
Des del seu punt de vista, el moviment associatiu ha espentat a administracions i governs a treballar. Els últims vídeos coneguts sobre el Cecopi del dia de la DANA, expliquen, han incrementat el malestar entre les seues bases. En el seu moment van arribar a valorar una trobada amb el president sota condicions, però ara eixa opció els genera rebuig per falta d’avanços i d’assumpció d’errors.
En l’àmbit judicial, van elogiar la labor de la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, a qui descriuen com a pròxima i diligent. Destaquen la seua celeritat, actuacions clares i llenguatge directe, alguna cosa que els aporta tranquil·litat i la sensació que, a través de les resolucions, es va coneixent la veritat. No obstant això, lamenten que només s’haja imputat a dos de les sis persones la investigació de les quals reclamaven i que no s’estiga analitzant un possible delicte d’omissió de socors per part de les administracions en els dies posteriors a la DANA.
Mirant al mitjà i llarg termini, les associacions asseguren que continuaran sempre actives per a evitar l’oblit. Plantegen impulsar un memorial anual i promoure aprenentatges en centres educatius sobre què no fer davant avisos de l’Agència Estatal de Meteorologia. Assumixen que la via judicial serà llarga perquè la justícia és lenta, i per això busquen també una reparació social i política. Cada setmana se sumen nous socis i, encara que en el futur puguen canviar les persones al capdavant, l’objectiu comú es manté: que la memòria, la veritat i la justícia guien la reconstrucció i les decisions públiques.
