ALACANT, 24 (EUROPA PRESS)
Un equip d’investigació de la Universitat d’Alacant (UA) –integrat per Juan José Galiana Merino, del departament de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal; Javier Valdés Abellán, del departament d’Enginyeria Civil, i Sara Gil Oncina, José Luís Soler Llorens i David Benavente, del departament de Ciències de la Terra i del Medi ambient– ha desenvolupat una nova aplicació web per a estimar i modelizar el risc potencial del gas radón.
El radón és un gas radioactiu incolor, vàter i insípid que es forma a partir de la desintegració de l’urani present en el sòl i les roques. Aquest gas exhalat des del subsol penetra a l’interior de les edificacions o instal·lacions subterrànies on pot acumular-se fins a aconseguir nivells tòxics per a la salut humana.
La seua inhalació tant en forma directa com a gas o absorbit en el particulado, constitueix una de les principals fonts de radiació ionitzant per a la població, sent reconegut com carcinógeno per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
«El principal problema de salut associat amb l’exposició al radón és el càncer de pulmó, considerant-se la segona causa de càncer de pulmó després del tabac», explica, en un comunicat, David Benavente, investigador principal de l’equip.
Per aquesta raó, en alguns països és obligatori estudiar la concentració d’aquest tipus de gas quan es va a escometre algun tipus d’edificació, una mesura que Espanya és només «recomanable», segons assenyala Benavente.
No obstant això, estimar el potencial del radón per a la salut presenta una gran complexitat a causa de la seua forta dependència amb factors ambientals i geològics, així com la seua àmplia variabilitat. El treball desenvolupat pels investigadors de la UA, publicat en la revista Earth Science Informatics, proposa una metodologia nova i original en la qual es combinen i calculen diferents paràmetres que defineixen i influeixen en el risc potencial del radón.
INFLUÈNCIA DEL CLIMA
«D’una banda, es considera l’activitat i transport del gas a través d’un perfil del sòl basat en la textura concreta del mateix i en el seu contingut d’aigua. I d’altra banda, també s’incorpora de forma nova la influència del clima, tant a llarg termini, considerant diversos escenaris climàtics, com a terminis més curts, incloent sèries de dades meteorològiques locals», apunta Juan José Galiana Merino, autor principal de l’aplicació, qui assenyala, a més, que aquesta és la primera eina que «no només identifica el nivell general, sinó també el reg potencial tenint en compte la variació en el clima».
El format web del programa, denominat Radon Potential, augmenta la difusió, ús i manejabilitat per a més usuaris que un programa instalable en l’ordinador, per la qual cosa l’aplicació desenvolupada està dirigida tant a científics com a experts tècnics i gestors en el desenvolupament d’estratègies no només per al mesurament i mitigació del radón en edificis, sinó també per a desenvolupar mapes de potencial de radón a gran escala, informen els investigadors de la UA.
