Israel diu a Espanya que ‘els dies de la Inquisició van acabar’ i que ‘farà mal als quals li danyen’

El Govern israelià prohibeix al Consolat espanyol a Jerusalem donar servei als palestins a Cisjordània a partir de l’1 de juny

MADRID, 27 (EUROPA PRESS)

El Govern d’Israel ha amenaçat aquest dilluns amb «fer mal als quals li facen mal» i ha recalcat que «els temps de la Inquisició han acabat» i ha detallat que l’ordre prohibint al Consolat d’Espanya a Jerusalem donar servei als palestins entrarà en vigor l’1 de juny, en el marc de la resposta israeliana a la decisió de Madrid reconèixer l’Estat de Palestina.

«Els dies de la Inquisició han acabat. Hui dia, el poble jueu té un Estat sobirà i independent, i ningú ens obligarà a convertir la nostra religió ni amenaçarà la nostra existència: aquells que ens fan mal, nosaltres els farem mal en resposta», ha dit el ministre d’Exteriors israelià, Israel Katz.

Així, ha assenyalat en un missatge publicat en el seu compte en la xarxa social X que Israel «no romandrà callat davant d’un Govern que premia el terrorisme i els líders del qual, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, coregen el lema antisemita ‘Del riu al mar, Palestina serà lliure'».

«Aquells que premien a Hamàs i intenten establir un Estat terrorista palestí no tindran contacte amb els palestins», ha manifestat, abans de detallar que ha donat ordre «per a enviar una nota diplomàtica a l’Ambaixada d’Espanya a Israel prohibint al consolat espanyol a Jerusalem realitzar activitats consulars o prestar serveis consulars a residents de l’Autoritat Palestina».

Katz ha adjuntat a més la nota enviada a l’Ambaixada espanyola a Israel amb les seues mesures en resposta després del reconeixement de l’Estat de Palestina i les declaracions de Díaz, titllades per Israel d'»antisemites», text que recalca «aquestes afirmacions són un afront a la sobirania i la seguretat d’Israel», motiu pel qual limita els serveis consulars «als residents ena l districte consular de Jerusalem».

«Per ordre del Ministeri d’Exteriors, a partir de l’1 de juny del 2024 el Consolat General d’Espanya a Jerusalem podrà donar serveis consulars únicament a residents en el districte consular de Jerusalem. El Consolat General, o qualsevol en el seu nom, no donarà servei a residents en l’Autoritat Palestina ni durà a terme funcions consulars o d’un altre tipus fóra del districte de Jerusalem, sense consentiment previ per escrit del Ministeri», especifica.

En aquest sentit, destaca que «aquesta política no s’aplica als serveis consulars a ciutadans espanyols» i adverteix que «si aquesta política no és respectada, el Ministeri no dubtarà a l’hora d’adoptar mesures addicionals».

RESPOSTA AL RECONEIXEMENT DE PALESTINA

El propi Katz va anunciar el divendres la seua intenció de «tallar la connexió entre la representació d’Espanya a Israel i els palestins» i «prohibir» que el Consolat a Jerusalem done serveis als palestins residents a Cisjordània després del reconeixement de l’Estat de Palestina, si bé en aquesta ocasió el ministre d’Exteriors israelià ha elevat el to contra Madrid, a més de fixar una data per a l’entrada en vigor d’aquesta mesura.

El Consolat General, creat el 1853, està en l’actualitat encapçalat per Alfonso Lucini i s’encarrega de les relacions amb l’Autoritat Palestina, al mateix temps que serveix com a oficina consular per a tota la ciutat de Jerusalem, així com per a Cisjordània i la Franja de Gaza. L’edifici es troba en el barri de Sheij Yarrá, a Jerusalem Est.

Sánchez va anunciar el 22 de maig que Espanya reconeixerà des d’aquest dimarts l’Estat de Palestina, un pas donat el mateix dia que Noruega i Irlanda i que ha deslligat dures crítiques per part d’Israel i aplaudiments per part de les autoritats palestines, el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) i els països i blocs de la regió d’Orient Pròxim.

Hores després, Díaz va publicar un vídeo el que defensava el reconeixement de l’Estat palestí, usant a més el citat lema, i titllava de «genocidi» l’ofensiva militar llançada per Israel contra la Franja de Gaza després dels atacs perpetrats el 7 d’octubre per Hamás, que van deixar prop d’1.200 morts i uns 240 segrestats, segons els balanços oficials.

Les paraules de Díaz, que posteriorment va recalcar que «no és antisemita» i que és partidària de la fórmula dels dos Estats a Orient Pròxim, a la qual es referia amb l’ús del lema, van portar a l’ambaixadora d’Israel a Espanya, Rodica Radien-Gordon, qui ha sigut cridada a consultes pel Govern israelià, a carregar contra ella, en línia amb les declaracions formulades per part del Govern israelià, molt dur en les seues crítiques contra la vicepresidenta segona i líder de Sumar.

VÍDEO PUBLICAT PER ISRAEL

D’altra banda, Katz va publicar el diumenge un vídeo en X amb imatges de dos balladors de flamenc intercalades amb atacs de Hamàs i en el qual es dirigeix directament al president del Govern amb el missatge «Pedro Sánchez, Hamàs li agraeix el seu servei», en el marc de les crítiques a Madrid pel reconeixement de l’Estat de Palestina.

El ministre d’Assumptes exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha afirmat aquest mateix dilluns des de Brussel·les que Espanya, Irlanda i Noruega consideren «inacceptables» tant el vídeo com els enregistraments publicats dels ambaixadors d’aquests tres països després de ser cridats a consultes.

«En algun moment caldrà expressar aquest opinió que tenim de rebot a alguna cosa que no està dins de la cortesia diplomàtica i els usos de la Convenció de Viena», ha indicat, abans d’assegurar que Espanya, Irlanda i Noruega coincideixen en «no caure en cap provocació que allunye l’objectiu».

«El nostre objectiu és reconèixer matí a l’Estat de Palestina, fer tots els esforços possibles per a aconseguir l’alto el foc permanent al més prompte possible i també al final que arribe aquest pau definitiva», ha resolt, després de titllar el diumenge d'»escandalós i execrable» el vídeo i reiterar que Israel no va a acoquinar a Espanya.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.