Sánchez reivindica que reconèixer a Palestina reflecteix el ‘rebuig a Hamàs’ i insisteix que Israel és país amic

El president es remitent a les fronteres del 1967 i defensa que només pot haver-hi canvis acordats per les parts

MADRID, 28 (EUROPA PRESS)

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat formalment el reconeixement de l’Estat palestí, que aprovarà el Consell de Ministres aquest dimarts, i ha deixat clar que aquesta «decisió històrica» no va en contra d’Israel, un «poble amic», sinó que el que reflecteix és el «rebuig a Hamàs».

En una declaració institucional al Palau de la Moncloa, ha sostingut que no es tracta d’una «decisió contra ningú», molt menys Israel, «un poble amic al que respectem, al que apreciem i amb el qual volem tenir la millor relació possible», sinó que «reflecteix el nostre rebuig total i rotund a Hamàs, una organització terrorista que està en contra de la solució de dues Estats».

«Espanya va condemnar des del primer moment i amb tota contundència els atacs terroristes del 7 d’octubre i aquest condemna és l’expressió rotunda del nostre compromís absolut en la lluita contra el terrorisme», ha reivindicat.

En aquest sentit, i com ja fera la setmana passada al Congrés dels Diputats quan va anunciar la data del reconeixement, Sánchez ha esgrimit que «es tracta d’una decisió històrica que té un únic objectiu, i és el de contribuir al fet que israelians i palestins aconseguisquen la pau».

Reconèixer a Palestina «no només és una qüestió de justícia històrica amb les aspiracions legítimes del poble de Palestina» sinó també «una necessitat peremptòria si volem entre tots aconseguir la pau», ha afirmat el president, per a qui es tracta de «l’única manera d’avançar» cap a la solució de dues Estats.

UN ESTAT VIABLE I EN LES FRONTERES DEL 1967

Sánchez ha volgut deixar clar en la seua intervenció què és el que entén el Govern per Estat palestí i quins són les seues fronteres, davant del debat suscitat per aquesta qüestió, atès que Palestina està composta per Cisjordània, governada per l’Autoritat Palestina que lidera Mahmud Abbas, i Gaza, que controla Hamàs des del 2007, i la capital de la qual seria Jerusalem Est.

Sobre aquest tema, ha sostingut que «l’Estat de Palestina ha de ser, en primer lloc, viable, amb Cisjordània i Gaza connectades per un corredor, i amb Jerusalem Est com la seua capital, i unificades sota el Govern legítim de l’Autoritat Nacional Palestina».

Encara que no li correspon a Espanya «definir les fronteres d’altres països», ha afegit, la visió del Govern «està plenament alineada amb les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides» i amb la posició tradicional de la UE, que es remeten a les fronteres del 1967, abans de la Guerra dels Sis Dies.

Per això, ha puntualitzat, «no reconeixerem canvis en les línies frontereres del 1967 que no siguen els acordats per les parts». El ministre d’Assumptes exteriors, José Manuel Albares, ja havia assenyalat que no és necessari reconèixer a un Estat amb unes fronteres concretes i havia indicat que el Govern creu que aquesta qüestió és una de les quals haurien de dirimir-se en la conferència de pau que seguisca al conflicte.

PRIORITATS A PARTIR D’ARA

El president del Govern també s’ha referit en la seua intervenció al dia després, ara que Espanya ja ha reconegut a Palestina com a Estat. Així, ha dit que «des de demà mateix» se centraran tus els esforços a «fer realitat la solució dels dos estats».

Per a això, la prioritat més urgent, ha dit, és «posar fi a la crisi sense precedents en la Franja de Gaza» per a això ha fet «una crida, un cop més, a un alto el foc permanent, a l’entrada d’ajuda humanitària i a l’alliberament immediat dels ostatges israelians en mans de Hamàs».

En segon lloc, ha dit, Espanya va a recolzar a l’Autoritat Nacional Palestina, «el nostre soci per a la pau», en el procés de reformes iniciat pel seu nou govern.

I finalment, ha afegit, «seguirem impulsant la cooperació amb els nostres socis àrabs, que també treballen per la pau i la prosperitat en la regió» i amb els qui Espanya seguirà conjuminant esforços per a la celebració d’una conferència internacional de pau que «faça realitat d’una vegada per sempre la solució de dos estats».

Espanya, que fa el pas juntament amb Irlanda i Noruega, es converteix així en un dels 146 països de tot el món que han reconegut a Palestina com a Estat, entre ells onze membres de la UE. Donada la «transcendència nacional però també internacional» de la decisió, el president ha procedit a realitzar a continuació aquesta mateixa declaració en anglès.

EL QUE VAL PER A UCRAÏNA VAL PER A PALESTINA

Com ja fera la vespra en rebre al president ucraïnés, Volodimir Zelenski, Sánchez ha esgrimit que el Govern actua mogut per «el respecte al Dret Internacional i a la defensa de l’ordre internacional basat en regles, siga el que siga el context, tant a Gaza com a Ucraïna».

«Espanya sempre defensarà els propòsits i els principis arreplegats en la Carta de Nacions Unides», ha remarcat, incidint que amb el pas del reconeixement de Palestina «assumim la nostra responsabilitat en la recerca de la pau, de la seguretat, de la prosperitat de tots els pobles, conforme al mandat que estableix el preàmbul de la Constitució però, per sobre de tot, actuem conforme al que s’espera d’un gran país com és Espanya».

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.