Als seus 92 anys, Ripollés planta a l’Ateneu un univers vegetal envoltat de quadres, escultures i la seua història personal: «Seguisc sent un xiquet»
VALÈNCIA, 6 (EUROPA PRESS)
Juan Ripollés torna a exposar a València més d’una dècada després amb una retrospectiva inèdita en la qual barreja el «xiquet» que encara viu en ell, als seus 92 anys, amb la decoració floral de Francis Montesinos. Una aliança en la qual tots dos mostren la seua passió per la naturalesa i pel color en un «univers vegetal» recarregat amb els icònics quadres i escultures de ‘Ripo’, la seua història personal i fins i tot un mural amb 72 originals pintats per ell.
«Un cop més m’he sorprès a mi mateix», ha confessat l’artista en la inauguració de ‘Ripollés al nu’ junt amb Montesinos i els dos comissaris, Carmen Chaves i Marcos Campos. L’exposició, oberta fins a finals de setembre a l’Ateneu Mercantil, inclou 45 quadres i una trentena d’escultures cedides de col·leccions privades, junt amb objectes personals com a fotografies o un escriptori.
Abillat per complet de blanc, amb el seu inconfusible mocador en el cap i la seua rameta de romaní en la boca, Ripollés ha explicat que seguix «il·lusionat com quan era xicotet», ja que malgrat la seua edat està acabant de pintar el seu quadre més gran. «Jo seguisc sent el xiquet que veig i em preocupe molt poc del que veuen els altres», ha il·lustrat.
«Com a xiquet curiós, la cosa em queda a mi en la vida és la curiositat, el sorprendre’m contínuament. És molt difícil que una persona als 90 anys se seguisca sorprenent de la vida. Llavors dic: no tinc edat, desitge viure», ha manifestat, després de destacar la seua recent etapa a Taiwan que li ha demostrat que «sempre hi ha novetats, algunes que et cauen bé i unes altres no tan bé».
És més, Ripollés ha assegurat que li sorprèn tant que li pregunten si encara té ganes de treballar com que li pregunten si encara pot conduir o té «ganes de fer l’amor». «Pero què barbaritat em pregunten? Això què vol dir? Que s’equivoquen –ha asseverat–. Jo seguisc tenint la il·lusió que he tingut tota la vida (…) Seguisc estimant la vida com quan tenia 20, 40, 70 anys. Tinc ganes de menjar, de fer l’amor, de treballar; és on em senc lliure. Jo soc lliure».
«ES RESPIRA MAR DE FLORS»
Tot aquest esperit s’ha plasmat en una sala inspirada en la masia on viu i l’artista en la pedania castellonenca de Mas de Flors, amb direcció artística de Francis Montesinos. «És una prova aconseguida: es respira Mar de Flores», ha ressaltat el dissenyador, qui ha reconegut que la primera vegada que va entrar en la sala li «va horroritzar» i li «va caure el món als peus».
No obstant això, després d’un treball «costós» ha aconseguit convertir-la en un univers vegetal ple de plantes i palmeres, algunes pintades per Ripollés: «Calia fer alguna cosa que fóra diferent, es tractava que això no fóra una sala d’exposicions. Perquè ell no és tampoc a l’ús: és una persona molt diferent».
Montesinos ha destacat que tots dos compartixen que són «molt moderns» i que són «dels pocs valencians que posen una bandereta espanyola» en les seues obres –ell en un vestit i ‘Ripo’ en un quadre–, a més de celebrar haver pogut «treballar amb el mestre, sobretot amb el mestre viu». «Una vegada vaig dir, ja mai més tornaré a treballar amb un mort», ha emfatitzat.
‘Ripollés al nu’ és una de les activitats paral·leles del Festival de Cinema Infantil de València (FICIV), el director del qual i comissari de la mostra, Marcos Campos, ha explicat que l’exposició arriba després d’una etapa de l’artista a Taiwan i a Xina, on «estan enamorats d’ell i li estan demanant moltíssimes obres».
