VALÈNCIA, 18 (EUROPA PRESS)
Un estudi liderat pel centre d’investigació Pegaso de la Universitat Politècnica de València (UPV) apunta l'»emergent necessitat» d’identificar mesures preventives que ajuden a garantir la conservació dels edificis patrimonials i a millorar la gestió turística, tant dels edificis, com dels centres històrics de les ciutats.
És una les principals conclusions del projecte ‘HBIMSIG-TURISME’, liderat per les investigadores María José Viñals i Concepción López González.
L’objectiu final és crear un protocol de planificació turística que contribuïsca a la preservació del patrimoni cultural, evitant massificacions i aglomeracions que puguen danyar-ho i garantint el confort físic i la seguretat de les persones.
«El patrimoni cultural arquitectònic i l’entorn urbà on es troba són un element definitori de la identitat de les societats que ho alberguen i també un dinamitzador clau de l’economia local. Per açò, la seua conservació i una gestió adequada és fonamental per a garantir la seua pervivència en el temps i la seua transmissió a generacions futures en bones condicions, més en un moment com l’actual, amb els problemes de saturació turística que hi ha a les ciutats històriques», explica, en un comunicat, Mª José Viñals.
L’equip de la UPV ha estat treballant en nous models que integren informació espacial (SIG) i informació sobre els elements arquitectònics patrimonials (HBIM), integrats en la plataforma HBIM-SIG. En ella, incorporen dades extretes de sensors ambientals i d’estimació del volum, densitat i comportament dels fluxos de persones.
La informació permet identificar problemes relacionats amb la conservació dels elements patrimonials i amb el confort i seguretat de les persones a l’espai públic i als interiors dels edificis.
«La plataforma HBIM-SIG permet planificar i gestionar l’ús públic per al desenvolupament de ferramentes de gestió turística que ajuden a estimar la capacitat de càrrega de visitants tant a l’interior dels edificis com en els carrers adjacents», destaca Concepción López González.
EL CENTRE HISTÒRIC DE VALÈNCIA, CAMP DE PROVES
Com a camp de proves, l’equip de la UPV ha treballat al nucli històric de València i ha obtingut per primera vegada estimacions precises de trànsit per als vianants a espais públics de la zona. En concret, el projecte s’ha centrat en tres dels edificis religiosos més singulars de la ciutat: la Catedral, l’església de Sant Joan de l’Hospital i el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi (Patriarca) i els seus entorns urbans.
Per exemple, en una data especial com el 19 de març, els sensors van registrar 215.289 persones circulant al carrer del Micalet al llarg del dia, un volum que supera àmpliament l’establit en els estudis de capacitat de càrrega de visitants realitzat per l’equip d’investigació.
L’estudi també va detectar elevats nivells de CO2 als tres edificis religiosos quan es registra un gran nombre de visitants o feligresos. Des de gener del 2024, en la Catedral de València, s’ha superat alguns dies la xifra de 2.600 visitants.
«Tot això apunta l’emergent necessitat d’identificar mesures preventives per a la conservació dels elements arquitectònics i artístics i per a garantir el confort físic i la seguretat de les persones així com una visita de qualitat i una major sostenibilitat social per als barris històrics», subratlla Mª José Viñals.
