El present any hidrològic és el tercer més sec dels últims 33
VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) insistix en la necessitat d’impulsar l’estalvi i el consum responsable de l’aigua com a mesures efectives per a combatre la sequera en iniciar l’estiu amb els embassaments per sobre del 51% de la seua capacitat i amb un dèficit de precipitacions que han obligat a implementar restriccions per al regadiu en varis dels sistemes d’explotació segons ha informat l’organisme en un comunicat.
L’absència continuada de precipitacions és la principal causant de la situació de sequera que es viu en gran part de la Demarcació. Segons les dades recopilades pel Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH), el present any hidrològic és el tercer més sec dels últims 33. Malgrat que les pluges registrades durant les últimes setmanes han sigut «molt bé rebudes» en el territori, la precipitació mitjana acumulada des de l’1 d’octubre del 2023 (237 l/m2) se situa lluny de la mitjana de la sèrie històrica (362l/m2 ).
Sobre este tema, el president de la CHJ, Miguel Polo, ha comentat que «sortosament» hem començat l’estiu amb precipitacions de certa importància, però l’any hidrològic és «tan dolent que estes pluges no s’han traduït en un augment de les reserves».
Millors són les dades quant al volum d’aigua emmagatzemada en la conca, on les reserves se situen entorn de la mitat de la seua capacitat total amb 1.462,32 hm3 embassats. Es tracta d’una xifra que, si bé se situa per baix de la mitjana dels últims 10 anys (1.474 hm3), està per sobre dels registres mitjans dels últims 20 (1.395 hm3) i 30 anys (1.230 hm3).
Això es deu, en gran part, a la «bona» situació en la qual es troba el sistema Xúquer, el més gran de tota la Demarcació, amb les seues reserves per sobre de la mitjana dels últims anys. L’estat de la resta de sistemes, no obstant això, és «molt diferent». El volum embassat al Turia, per exemple, és el més baix dels últims sis anys i se situa per baix dels valors mitjans dels últims 10, 20 i 30 anys. A més, sistemes com el Cenia-Maestrazgo o el Palancia continuen en «una situació crítica», i uns altres com la Marina Baixa o el Mijares es troben «molt lluny· dels valors de normalitat.
EL SISTEMA MARINA BAIXA, EN EMERGÈNCIA PER ESCASSETAT
Així, la principal novetat de l’informe de seguiment de la sequera i l’escassetat del mes de juny és que la Marina Baixa entra en emergència per escassetat hídrica. A més, els mateixos indicadors han empitjorat en altres sistemes, com en el Vinalopó-Alacantí i Serpis, que passen a situació d’alerta per escassetat hídrica.
Respecte a la Marina Baixa, Miguel Polo ha assenyalat que el proveïment urbà està «garantit» gràcies a la planta dessalinitzadora de Mutxamel i a les plantes dessalinitzadores de la Mancomunitat de Canales del Taibilla. D’igual forma, ha recordat que el proveïment urbà és una «prioritat» per a la Confederació i que només es contemplen restriccions en el regadiu.
En se sentit, expliquen que existixen problemes de proveïment en alguns municipis, però es tracta més aviat de problemes estructurals, «evidentment agreujats» per la sequera. No obstant això, en la major part del territori «no hi haurà problemes, però convé estalviar el màxim possible».
Per això, l’Organisme insta als municipis de més de 20.000 habitants a engegar les mesures contemplades en els seus plans d’emergència davant de situacions de sequera, i convida a les localitats de menor població a impulsar mesures d’estalvi similars. En l’àmbit urbà, es recomana la reducció d’usos no essencials, com les fonts ornamentals o el baldeo de carrers, reduint al mínim el reg de jardins i fer-ho de nit, limitar o prohibir el llavat de cotxes o l’ompliment de piscines, reduir la pressió en la xarxa en horari nocturn per a evitar les fugides, així com posar-se en contacte amb grans consumidors industrials o hotelers per a reduir en la mesura del possible el consum.
En l’àmbit domèstic, la CHJ ha llançat una campanya amb l’objectiu de reduir el consum de la ciutadania a 90 l/dia, reduint el temps de dutxa, carregant al màxim la llavadora o el rentavaixella, reparant petites fugides i tancant l’aixeta quan no siga indispensable.
