Cap sondeig posa en dubte la victòria laborista després de 14 anys de governs ‘tories’
MADRID, 3 (EUROPA PRESS)
Els col·legis electorals de Regne Unit han obert este dijous a les 7.00 (hora local) en la qual serà la primera vegada que els britànics acudisquen a votar des de les eleccions parlamentàries del 12 de desembre del 2019. En estos quatre anys i mig tres primers ministres han viscut a Downing Street, exemple d’una època convulsa que, segons tots els sondejos, precedix a un canvi de cicle en el qual els laboristes aspiren fins i tot a aconseguir la seua major victòria històrica.
Excepte sorpresa majúscula, el pròxim primer ministre serà Keir Starmer, que després d’assumir sense grans escarafalls el 2020 el lideratge de l’oposició ha anat guanyant popularitat a costa d’un Partit Conservador que no ha deixat de perdre-la, començant pels efectes col·laterals del Brexit i la controvertida gestió política de Boris Johnson durant la pandèmia.
Johnson, símbol de l’eixida de Regne Unit de la Unió Europea, va acabar dimitint víctima de pressions internes, i Liz Truss no va arribar si més no al mes i mig en el poder, durant el qual Regne Unit va viure un canvi en el tron inèdit en set dècades per la mort de la reina Isabel II. Després va arribar Rishi Sunak, que malgrat la seua experiència en diferents ministeris tampoc ha aconseguit evitar les fugides d’un vaixell que feia aigües.
Sunak, jove i milionari, va fer de l’enduriment de les polítiques migratòries un dels seus grans eixos de Govern, malgrat que ell mateix és fill d’immigrants, però el fracàs de mesures estavella com el pla de deportacions a Rwanda ha acabat per posar en qüestió la seua capacitat real de gestió.
Aspira no obstant això a la reelecció enfront de Starmer, que encara per primera vegada uns comicis com a líder laborista. La intenció de vot per al principal partit opositor s’ha disparat fins a rondar el 40 per cent, el doble que els ‘tories’, si ben el sistema electoral no permet convertir automàticament aquestes estadístiques en escons.
Regne Unit està dividit en 650 circumscripcions, tantes com a escons conformen la Cambra dels comuns, i en cadascuna d’elles es tria a un únic candidat, de tal manera que els vots dels aspirants derrotats no sumen de cap manera per al seu partit.
Este sistema, batejat amb el terme anglés ‘first past the post’, ha afavorit històricament a les dues grans formacions, en detriment d’altres minoritàries i que, a ulls dels electors, poden suposar una oportunitat malgastada en matèria de vot.
