Per un model lingüístic efectiu

En esta columneta ja m’he referit insistentment a la necessitat d’un nou pacte pel valencià, com els que es van fer per a l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) (1983, sense vots en contra)  i per a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) (1997-2001). Últimament m’he referit a la proposta d’una autoritat lingüística com és el professor i acadèmic Abelard Saragossà, continguda en l’article “Proposta per a Vicent Mompó i Natàlia Enguix”, sobre la necessitat d’un acord transversal pel valencià que tinga el màxim suport dels partits representatius valencians. I en un article meu, posterior al mencionat, “El valencià és de tots o no serà de ningú”, insistia a treballar amb eixe objectiu, si no es vol contribuir a una acceleració de la davallada d’esta llengua en tots els usos.

Entre les propostes de Saragossà, i d’altres lingüistes, està la necessitat d’arribar a acords de superació de la disgregació de models lingüístics i de normatives. Tenim el model que s’inferix de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el de les universitats públiques valencianes i el minoritari, de normativa diferent, de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Necessitem, a banda del consens i la transversalitat i de mesures de més reconeiximent constitucional de les ‘altres llengües espanyoles’, entre estes, la nostra, un patró lingüístic assimilable i practicable en què els i les valencianoparlants i valencianoaprenents ens identifiquem. Un model que concite adhesions. Això s’ha d’aconseguir per la via del diàleg i d’un acord ben ampli i  representatiu.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre altres motivacions ben justes, es va crear per a superar el conflicte lingüístic, que va arribar al punt àlgid en l’anomenada Batalla de València. I eixa contesa es va esmorteir molt gràcies al  diàleg i al pacte, en els quals sembla que van tindre un protagonisme secret, en eixe moment, però determinant, Eduardo Zaplana, llavors president de la Generalitat Valenciana i Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya. És a dir, de la disputa i la controvèrsia va sorgir el diàleg i d’este, el pacte, que va tindre els seus fruits, truncat, en gran part, per la direcció de la Política Lingüística del govern del Botànic, que pautava un model “convergent” amb patró noucentiste barceloní, en bona mesura artificiós.

El pacte de la LUEV es va fer amb el PSPV en el govern de la Generalitat i el de la creació de l’AVL amb el PP governant la Comunitat Valenciana. Ara torna a fer falta eixe diàleg i eixe pacte, si no es vol col·laborar més encara al retrocés o als pocs usos del valencià que es donen en molts àmbits. I el model lingüístic deu ser identificador per a valencians i valencianes, un patró que no margine centenars de paraules, expressions i formes usuals en la parla valenciana com afonar, apretar, assentar-se, baix de, barco, calfar, cartó,  creem, engulc, lligc, mentres, muiga, mentira, peladilla, traent, vore, xillar.

I com apunta Saragossà en la proposta citada, “En un idioma marginat socialment com és el valencià, un model lingüístic només té sentit quan, a més de ser identificador i assimilable, els parlants l’assimilen i el practiquen en la comunicació pública. Una norma que els parlants eviten convida a preguntar-se si és una norma errònia”.

I una condició molt important per a l’èxit d’un pacte pel valencià són les persones que l’han d’aplicar i els criteris i les sensibilitats a tindre en compte. L’encert de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en les seues decisions i prescripcions ha estat en la diversitat i en la integració de persones i de visions lingüístiques diverses. Els uniformismes, supremacismes i essencialismes, vinguen d’on vinguen, són verí per a esta llengua i esta parla.   

Anuncios

Últimes notícies

El vent aconseguix 129 km/h a Rossell i deixa ratxes molt fortes a la província de Castelló

El fort vent de component nord ha deixat ratxes de fins a 129 km/h a Rossell i més de 120 km/h en diversos punts de l'interior de Castelló, obligant a intervindre als bombers per la caiguda de branques i tanques.

L’equip Xaloc Powerchair d’Alacant baralla per la seua quarta Lliga de futbol en cadira elèctrica

El Xaloc Powerchair d'Alacant, format per jugadors amb gran dependència motora, aspira a conquistar la seua quarta Lliga nacional de futbol en cadira elèctrica i ultima també la seua participació en la Copa d'Espanya.

Quatre comunitats seguixen en avís per vent i fort onatge, amb Catalunya en nivell taronja

Quatre comunitats mantenen avisos per vent i temporal marítim, amb Catalunya en nivell taronja per ratxes de fins a 80 km/h i ones de fins a quatre metres.

Les comunitats autònomes mobilitzen 2.420 milions en ajudes per la guerra de l’Iran

Les comunitats autònomes han activat mesures de suport per la guerra de l'Iran per 2.420 milions d'euros, amb especial pes de País Basc, Catalunya, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó.

El fort vent dona pas a un pont de Setmana Santa estable i més càlid en la Comunitat

El fort vent previst per a este dijous, especialment a Castelló, precedix a un pont de Setmana Santa estable en la Comunitat Valenciana, marcat per cels buidats i un progressiu ascens de les temperatures màximes.

El tramvia de València torna a la normalitat després del trencament de la catenària

Les línies 4 i 6 del tramvia de València recuperen des de primera hora la circulació habitual després del tall provocat pel enganchón d'un camió amb la catenària.

El trencament d’una catenària per un camion deixa sense servici partix del tranvia a València

El trencament d'una catenària en enganxar-se un camion amb la grua desplegada ha interromput un tram de la línia 4 del tranvia de València i ha deixat sense servici tota la línia 6.

El trencament d’una catenària per un camió deixa sense servici partix del tramvia de València

El trencament d'una catenària per un camió ha obligat a tallar un tram de la línia 4 del tramvia de València i a suspendre per complet el servici de la línia 6 mentres es reparen els danys.