VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha asseverat que els 50 diputats nacionals que han signat per a recórrer la nova Llei de llibertat educativa valenciana davant del Tribunal Constitucional (TC) «es volen passar per l’arc del triomf l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l’estat de les autonomies, les nostres competències executives i Les Corts perquè volen seguir recolzant el procés d’imposició i d’immersió a l’estil català».
Així ho ha valorat, en declaracions als mitjans, després que Compromís haja recaptat la signatura de diputats de Sumar, ERC, Bildu, Junts, Podem i BNG –és necessari l’aval d’almenys 50 parlamentaris– per a poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de llibertat educativa de la Comunitat Valenciana.
Mazón ha manifestat que «és sorprenent la velocitat amb la qual s’indulta i es recolzen les imposicions separatistes en una comunitat espanyola i la rapidesa amb la qual s’actua contra l’autogovern dels quals volem la igualtat, la llibertat i l’absència d’imposicions».
En esta línia, ha afirmat que els 50 diputats signataris «van a haver d’explicar si creuen o no en l’estat de les autonomies i si el que estan és tractant que seguisca a la Comunitat Valenciana este procés d’imposició catalanista que ha dominat estos últims huit anys».
El president ha assegurat que el Consell seguirà defensant l’autogovern i «la capacitat de la majoria del poble valencià que ha decidit sobre la base d’un programa electoral recolzat majoritàriament per les urnes que volien llibertat educativa» i la promoció per igual de les dues llengües, «sense imposicions a favor de la ‘nostra llengua'» i «traslladant major esfera de llibertat a les famílies».
«IMPOSICIÓ SUPREMACISTA»
Mazón ha defensat que «l’absència d’esta imposició supremacista» és un compromís del govern valencià i que forma part de les seues conviccions.
En este punt, el president ha sigut qüestionat per si considera «supremacista» a la Unió Europea després que el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals haja advertit de la «deterioració» de la situació de les llengües regionals, entre elles el valencià. Sobre este tema, Mazón ha subratllat que «el que és supremacista» és que el Govern central parle de les llengües cooficials i «s’oblide que hi ha per ací un estatut tan vàlid com el dels altres que reconeix una llengua com la valenciana».
«Si parlem de llengües cooficials, doncs cal incloure a la valenciana, perquè si no és supremacisme», ha afirmat el cap del Consell.
