VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)
La titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València, encarregada del conegut com a cas Azud, apunta al fet que l’exvicealcalde i exregidor a l’Ajuntament de la ciutat, Alfonso Grau, va intentar obrir un compte a França per a ingressar 300.000 euros aportant un certificat bancari que va resultar ser fals.
Així consta en un de les interlocutòries dictades per la magistrada i que obra en una de les peces sobre les quals s’ha alçat el secret de sumari d’este cas, en el qual s’investiguen presumptes ‘mossegades’ a Grau a canvi d’adjudicacions d’obra pública en la ciutat. L’exvicealcalde ha sigut condemnat recentment a quatre anys i mig de presó per finançament irregular en el PP de la ciutat i el 2022 a nou mesos de presó per acceptar rellotges d’alta gamma d’un empresari que va subscriure 16 contractes amb l’Ajuntament entre 2006 i 2015.
En este resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, s’indica que Grau tenia obertes tres caixes de seguretat en diferents entitats bancàries que es van cancel·lar el 2015, com a conseqüència dels seus problemes judicials. En elles estaven autoritzades les seues dos filles, «col·laboradores en el llavat d’actius», desgrana.
I este fet es va desvetlar, segons apunta en el seu escrit, a través d’una Ordre Europea d’Investigació (Comissió Rogatòria) lliurada a França al juliol del 2021. També en ella s’apuntava que Alfonso Grau Alonso havia intentat obrir un compte bancari a França designant com a titular a la seua filla, on pretenia ingressar la quantitat de 300.000 euros.
Este ingrés no es va materialitzar perquè es va voler justificar l’origen lícit dels fons que s’anaven a ingressar amb un certificat d’un banc que va resultar ser «fals».
La raó que va donar la filla per a l’obertura del compte, segons comunicació del banc, era el «risc del resultat electoral», la qual cosa va donar origen a transmetre informació per sospita d’activitat delictiva a les unitats d’intel·ligència franceses, que ho van reportar a les espanyoles.
L’ENTRAMAT
En una altra interlocutòria de la jutgessa es desgrana la manera d’actuació en Azud. En concret, s’explica que les investigacions dutes a terme revelen l’existència d’un entramat que gira al voltant del Grup Empresarial Axis i a través de la seua empresa matriu, liderat per l’empresari investigat Jaime Febrer.
L’entramat girava entorn d’operacions urbanístiques falsejades al seu favor amb perjuí dels interessos de l’administració pública. En este context, com a conseqüència d’haver incorporat a les seues trames immobiliàries a l’investigat Grau, l’empresari va aconseguir adjudicacions de contractes de l’Ajuntament de València i de l’ens públic Aumsa en condicions que li van reportar «quantiosos beneficis».
A canvi de la seua «imprescindible» participació, Alfonso Grau va rebre grans quantitats de diners com a comissions il·lícites –entre elles, un compte a EUA va arribar a rebre un milió d’euros en diferents ingressos– que es van camuflar a través d’operacions immobiliàries per a fer aflorar estes quanties de diners, sense perjuí dels diners metàl·lics que va rebre pels seus servicis.
«Tota esta cadena d’actuacions es revela nítidament en tota la documentació intervinguda quan es va dur a terme, en el seu moment, l’entrada i registre en la seu de les mercantils que conformaven el Grup Axis, així com tot el material informàtic recopilat en el registre efectuat, ja que a través de l’estudi de correus electrònics, documents existents en els arxius, i missatges telefònics, entre altres, s’ha pogut reconstruir la manera i la forma d’actuar del Grup Axis i la participació en els fets d’Alfonso Grau Alonso i la seua família», s’afig.
De tot això es desprèn que partix dels diners ocults, sent diners producte de blanqueig i obtingut dels suborns duts a terme per Febrer a favor de Grau, «no només ha resultat beneficiada, amb els fruits i productes il·lícits, la seua família, és a dir, les seues filles, i els seus fills polítics, així com la mercantil Edifici 3000 SL, sinó que tots ells van participar activament en l’ocultació dels diners il·lícitament obtinguts i la seua posterior integració al mercat», agrega la jutgessa.
