Per contra, Astúries, Cantàbria i Navarra van aconseguir superàvit estructural
MADRID, 30 (EUROPA PRESS)
La Comunitat Valenciana, Murcia i Catalunya van ser les tres regions que l’any 2023 van patir els dèficits estructurals més elevats, cosa que estaria provocada principalment per decisions autonòmiques i variables estructurals de despeses i ingressos i no pel cicle econòmic, segons un informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea).
El text titulat ‘El saldo estructural de les Comunitats Autònomes’, arreplegat per Europa Press, destaca les «substancials» diferències entre comunitats autònomes ja que, mentre estes tres comunitats tenen dèficits estructurals, Astúries (0,2%), Cantàbria (0,5%) i Navarra (1,3%) van aconseguir superàvits estructurals en 2023.
En el cas de la Comunitat Valenciana el saldo estructural suposa el -2,2% del PIB, mentre que el de Múrcia és del -2% del PIB i el de Catalunya va ser de -1,4% l’any 2023.
Després d’estes comunitats i amb saldo estructural negatiu se situen Andalusia (-1,2%); Castella-la Manxa i Extremadura (-1%); Castella i Lleó i Madrid (-0,7%); Balears (-0,5%); Aragó (-0,4%); La Rioja i País Basc (-0,3%) i Canàries (-0,2%).
MESURES REGIONALS
El text, que està elaborat per Manuel Díaz, Carmen Marín i Diego Martínez, de Fedea, apunta al fet que les comunitats autònomes van adoptar el 2022 mesures amb impacte en la despesa autonòmica dels pròxims exercicis.
«Només les mesures de despesa en personal previstes per les CCAA van tenir un efecte proper als 700 milions d’euros el 2023 i impactes addicionals entorn dels 300 milions el 2024», assenyala l’informe.
De la mateixa manera, Fedea postil·la que estes mesures es van concentrar en la revisió dels complements de carrera i complements específics o de productivitat, especialment en l’àmbit educatiu i en el sanitari; també en la reducció de ràtios en educació, d’hores lectives dels docents i el major cost en les quotes a la Seguretat Social del personal d’educació.
«Per tot l’anterior, i com ja indiquem l’any passat, pensem que el saldo estructural estimat per al 2022 estava esbiaixat a l’alça i, per tant, la deterioració del 2023 ja estava latent en l’exercici anterior», sentència.
