VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
El Teatre El Musical (TEM) posa en cartell, els pròxims 11 i 12 d’octubre, una versió contemporània del clàssic de García Lorca ‘Yerma’ que analitza la pressió social sobre la maternitat.
La versió, signada i dirigida per la bilbaina María Goiricelaya i La Dramàtica Errante, és una reflexió profunda de la maternitat, l’amor i la pressió personal i social que patixen les dones que no volen o no poden ser mares.
La proposta va ser guardonada amb el Premi Max a la Millor Adaptació el 2023 i va resultar finalista en les categories de Millor Direcció, a Maria Goiricelaya, i Millor Actriu, a Ane Pikaza, qui també ha estat nominada enguany al Premi Godot a la Millor Actriu.
«Potser siga un sacrilegi plantejar una Yerma sense una paraula de Lorca, però esta conté les paraules de totes les dones que hui s’enfronten a la impossibilitat de tenir descendència», explica, en un comunicat, Goiricelaya.
L’autora assenyala com el seu protagonista representa «a totes les dones exitoses en els seus treballs que sopen en restaurants de moda, viatgen a països exòtics, es desmelenan en festivals, tenen un iPhone i cercles socials envejables». Es tracta, en suma, de dones normals, independents, amb les seues parelles, el seu aparent empoderament, els seus somnis i un únic desig no concedit: el de la maternitat.
«La seua versió feminista mai li va deixar plantejar-se que a partir de certa edat era difícil concebre i ara, la pressió no para de créixer i volen una cosa que mai van voler, una cosa que planteja un conflicte biològic i emocional ineludible», avança Goiricelaya.
Com en el drama del poeta granadí, en esta dona, el natural i bell es torna obsessiu i dolorós, i el desig és capaç de portar-se per davant l’amor. L’elenc està liderat per Ane Pikaza i ho completen Aitor Borobia, Unai Izquierdo, Loli Astoreka i Leire Orbe.
La Dramàtica Errante és el segell artístic creat per Ane Pikaza i María Goiricelaya el 2017. Estes dos creadores basques van decidir crear la seua pròpia companyia a fi d’afermar la seua pròpia forma de comptar històries. Ambdues apostes per la creació integral de les seues peces, sempre bolcades en aspectes de caràcter social i basades en el tractament de temàtiques de transcendència que fomenten el teatre com un art capaç de generar reflexió i millora.
