VALÈNCIA, 16 (EUROPA PRESS)
L’escriptor i periodista Miquel Martínez (la Vila Joiosa, 1959) acaba de publicar la novel·la ‘La meua vida en els objectes’, una «clara aposta per la llibertat individual i col·lectiva» en la qual la ciutat de València aporta el principal escenari.
L’obra, publicada per Edicions Contraban i que es presenta hui dimecres al Col·legi d’Arquitectes de València, combina «un ritme de thriller sense defugir la digressió més reflexiva», explica el propi autor.
En esta narració, els objectes no són en absolut coses simples que usem al nostre desig. Així ho creu Dámaso Apollini, protagonista i narrador d’estes curioses i instructives memòries, el fil conductor de les quals no és un altre que la convicció que els objectes governen les nostres vides.
En la seua sisena novel·la, com concert de piano a quatre mans, Miquel Martínez es desdobla, per la seua condició d’escriptor i periodista, per a interpretar les diferents claus de la realitat.
«El periodisme suscita sovint les preguntes, davant del fets quotidians que sacsegen les nostres vides, i la literatura tracta de comprendre i explicar estos fets», assevera.
La ciutat de València, recognoscible en tot moment, «embolica com una segona pell els esdeveniments pròpiament narratius de la novel·la, en la qual s’analitza el paper de la memòria, personal i històrica, la capacitat de transmetre el rancor per part d’individus o nacions i la pulsió de llibertat», afig.
L’acció, ‘in crescendo’ des del principi, adquireix un ritme de thriller, sense defugir la digressió més reflexiva», explica Miquel Martínez.
Dámaso Apollini, primogènit d’una família de bon bressol de València, amb antecedents familiars a la Toscana italiana, preferix l’anonimat al relumbrón de la vida social. Obsessiu i excèntric, viu en lloc segur dels avatars mundans, fins que la casa familiar fa emergir un objecte del passat que acabarà per donar un torne de cent huitanta graus a la seua destinació.
BON PERIODISME I MÚSICA
Amb picades d’ullet a la defensa del bon periodisme, la bellesa de la música –‘Fidelio’, l’òpera de Beethoven, encarna un dels objectes de l’obra– i el lliure albir, la novel·la complix, segons l’editor de Contraban, Manuel Turégano, amb una de les regles que Italo Calvino exigix per a la literatura del nou mil·lenni: «lleugeresa i exactitud».
Miquel Martínez, ha publicat fins hui sis novel·les. Per ‘Nòmina de dubtes’ va obtenir el Premi Ulisses. És autor de quatre poemaris, tenint en el seu poder els premis Ausiàs March i Senyoriu d’Ausiàs March pels títols ‘Ravals de l’alegria’ i ‘Llibre de família’, respectivament.
També va publicar a la Universitat de València un llibre de contes de Méndez Ferrín traduït del gallec al valencià. Ha conreat la crítica literària en diversos mitjans, entre altres, Informació, El País i Lletres valencianes. Com a periodista ha realitzat la seua activitat professional en RNE. Va ser cap d’informatius d’esta emissora i de RTVE a la Comunitat.
