13.7 C
València
Dimarts, 23 desembre, 2025

La lava del volcà de la Palma arriba a la mar

La lava del volcà de la Palma que va entrar en erupció fa deu dies va aconseguir la mar la nit del dimarts al dimecres, un fenomen potencialment perillós, segons van informar autoritats i mostraven imatges de televisió.

L’impacte, temut des de fa dies a mesura que la lava arrasava tot en el seu camí des del volcà cap a la costa oest de l’illa, va ser anunciat per l’Institut Vulcanològic de Canàries (Involcan) en Twitter.

 

La cendra del volcà Tajogaite: un altre problema a la vista

 

David Calvo, portaveu de l’Institut Volcanológico de Canàries (Involcan), adverteix que a l’octubre arribaran les pluges a la Palma i caldrà pensar què fer amb la cendra que ha caigut a conseqüència de l’erupció del volcà de Tajogaite. Calvo assenyala que s’acumula tanta que en algunes zones d’exclusió els cotxes encallen, com en una platja, i subratlla que quan es banye pot arribar a tindre un pes «enorme» i «tombar» un edifici.

 

El volcà de la Palma es converteix en el principal focus emissor de sofre del planeta

 

 

El volcà de la Palma és, de moment, el principal focus emissor de diòxid de sofre de tot el món. Amb les més de 10.000 tones de SO2 que està expulsant diàriament a l’atmosfera, el volcà doblega les emissions de la indústria més contaminant del planeta, la d’extracció de metalls de la ciutat russa de Norilsk.

Este lloc de la costa àrtica, on es localitzen els més importants jaciments de níquel i pal·ladi del món, emet anualment 1.833 kilotonelades de diòxid de sofre, la qual cosa suposa unes 5.021 tones al dia.

La diferència, no obstant això, no suposa major mal mediambiental. Al contrari del que ocorre amb les fàbriques russes, les emissions del volcà són pràcticament innòcues donada l’altura en la qual discorren.

 

Vídeo de: Eugenio Fraile
 

La lava es precipita a l’oceà de la Palma i crea núvols de gas nociu

 

La lava expulsada pel volcà de Tajogaite ja està en la mar. Les primeres bugades van contactar amb l’oceà a les onze de la nit després d’un vertiginós descens en direcció a la costa de Tazacorte que va acabar al nord dels Guirres, concretament, a la Platja del Perdut.

El punt de trobada entre el foc i el salnitre es va produir a uns dos quilòmetres de la zona en la qual estaven confinades tres centenars de persones de San Borondón, Marina Alta, Marina Baja i La Comtessa. Juan Miguel Rodríguez, alcalde del municipi Bagañete, va ratificar la fusió entre terra i mar i, sobretot, que els veïns «estaven bé».

Finalment, es van complir els pitjors presagis i el riu de lava va desembocar en la mar, caient des d’una altura de quasi cent metres des d’un penya-segat pròxim a les platges Nova i dels Guirres, van confirmar anit tant el Ministeri de Transports com l’Institut Vulcanològic de Canàries (Involcan).

Els experts havien manifestat la seua inquietud des de fa diversos dies, quan es va reactivar de nou el volcà de Cumbre Vieja, i una nova bugada es va desviar cap a l’oest i a major velocitat que la lava expulsada en els primers dies, que arribara a la mar. S’espera que este fet genere explosions, ones d’aigua bullent o fins i tot núvols tòxics.

 

 

 

La lava acabarà amb les algues i mol·luscos, que tardaran «mesos o anys» a regenerar-se

 

La previsió per a quan la lava arribe a la mar és que sepulte per complet tota la comunitat bentònica -la formada per tots els organismes que habiten el fons dels ecosistemes aquàtics- que existisca en el lloc que abast el material.

A partir d’ací, totes les espècies hauran de tornar a colonitzar el lloc perquè la seua presència siga una realitat de nou, encara que compten amb un avantatge: les propietats de la mar.

«La colonització en el medi marí és més o menys ràpida, no és com les laves en terra. I això és per la dispersió dels oceans, perquè la connectivitat és molt major», explica José Carlos Hernández, professor i investigador de la Universitat de la Llacuna i director de l’Observatori marí de canvi climàtic de la Palma.

Últimes notícies

El València preveu multiplicar per dotze els ingressos amb butaques especials del Nou Mestalla

El club espera multiplicar per dotze els ingressos de les zones amb servicis extra del nou estadi. Presenta un centre d'experiència per a comercialitzar 6.500 seients, una mica més del 9% de l'aforament.

L’assistència al Ciutat de València cau en el primer tram del curs

El Llevant tanca 2025 amb la pitjor entrada del curs en el Ciutat de València. De l'impuls inicial davant Barça i Madrid s'ha passat a 17.346 espectadors.

Marcelino convertix La Ceràmica en un fortí

El Vila-real ha patit només huit derrotes en 41 partits com a local des del retorn de Marcelino. En 2024 i 2025 l'equip només va cedir quatre vegades per any a casa.

La mort del valencianisme en que m’he format

Intentaré seguir treballant com a gramàtic, i mirar, buscar i ajudar a conformar un valencianisme social i polític que no tinga les idees errònies del valencianisme que, este dilluns, vaig vore morir.

El Marató bp Castelló entrega cinc xecs solidaris de 1.200 euros a cinc ONG

L'organització del Marató bp Castelló i 10K FACSA Castelló va entregar cinc xecs de 1.200 euros a Youcanyolé, Telèfon de l'Esperança, AFA Castelló, Asolecas i Antian. La recaptació procedix de l'edició de febrer de 2025 i subratlla l'impacte social de la carrera.

El València entrenarà a Mestalla amb portes obertes el 29 de desembre

El club programarà una sessió oberta a Mestalla el 29 de desembre. Les portes s'obriran a les 10.30 i l'accés requerirà una entrada generada en la web.

David Cantero, millor esportista 2025 del Projecte FER després d’un any d’èxits

El triatleta valencià va ser triat millor esportista 2025 del Projecte FER en la gala nadalenca. La decisió va premiar la seua plata a Austràlia i l'or al Brasil.

2025, any ‘horribilis’ per al futbol femení valencià: descens del València i crisi del Llevant

El futbol femení valencià ha tingut en 2025 el seu any més dur: el València va descendir per primera vegada, el Llevant va tancar l'any sense victòries i el Vila-real es va refer després d'una salvació agònica.