Una carta en ‘The Lancet’ apunta que ‘les autoritats van minimitzar la gravetat’ de la dana al principi

Una professora de la UV signa la missiva perquè l’impacte siga internacional i es promoga «un intercanvi global de coneixements»

VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)

La revista científica ‘The Lancet’ ha publicat una carta realitzada per la professora de la Facultat d’Infermeria i Podologia de la Universitat de València (UV) Yasmin Ezzatvar i el professor José Francisco López-Gil, de la universitat de Las Américas d’Equador, en la qual subratllen «la urgent necessitat d’implementar estratègies de preparació per a desastres a Espanya com el de l’última dana», que ha arrasat la província de València. Així mateix, posen el focus en la falta de coordinació en la resposta inicial, i que, «les autoritats van minimitzar la gravetat en un primer moment, la qual cosa va fer que moltes persones no prengueren les mesures necessàries.

En esta carta inclouen propostes com sistemes d’alerta primerenca més sòlids, infraestructures resilients davant de fenòmens climàtics externs i protocols de resposta ràpida i coordinada, acompanyats d’una comunicació clara i recursos adequats.

El text té com a objectiu destacar la gravetat de les inundacions sense precedents que han afectat la Comunitat Valenciana des del 29 d’octubre de 2024.

Els autors destaquen la necessitat d’estar millor preparats per a desastres com este, amb sistemes d’alerta més eficaços, una millor coordinació d’emergències i recursos que arriben a temps per a protegir vides i minimitzar el patiment.

Per a Yasmin Ezzatvar «publicar esta carta en ‘The Lancet’ no sols permet documentar científicament un desastre d’esta magnitud, sinó que també assegura que el seu impacte siga conegut a nivell internacional, promovent un intercanvi global de coneixements que pot contribuir a la prevenció i gestió de futurs esdeveniments semblants».

Entre les idees principals tractades en la carta, Ezzatvar i López-Gil apunten la similitud amb altres inundacions com l’ocorreguda a Rio Grande do Sul al Brasil, on el factor comú ha estat la demora en la resposta del govern i la falta de preparació per a un escenari tan devastador. També assenyalen la falta de coordinació en la resposta inicial: «Encara que es va emetre una alerta roja pel temporal, les autoritats van minimitzar la seua gravetat en un primer moment, cosa que va fer que moltes persones no prengueren les mesures necessàries. Els avisos d’emergència per mòbil van arribar massa tard, quan les inundacions ja estaven causant danys», indiquen els especialistes en la carta.

La professora Ezzatvar i el professor López-Gil destaquen els danys en infraestructures i servicis bàsics: «Les inundacions van destruir carreteres, ponts i línies elèctriques, deixant moltes persones sense aigua potable, electricitat o medicaments essencials. Això va complicar els rescats i va augmentar els riscos per a la salut, com ara possibles brots de malalties».

FALTA RECURSOS

Els autors també dediquen un apartat a l’ajuda de la ciutadania. «Davant la falta de recursos suficients per part del Govern, moltes persones i comunitats es van organitzar per ajudar els afectats, encara que això implicara que molts voluntaris hagueren de desplaçar-se a peu. Això va ser crucial, encara que mostra que cal millorar la rapidesa i eficàcia de la resposta oficial en emergències».

En el text s’ exposen les conseqüències per a la salut física i mental. Així, expliquen que a més dels problemes mèdics, com ara la falta de tractaments importants, les persones afectades i els equips de rescat han patit un fort impacte emocional, cosa que requerix atenció psicològica per a previndre problemes a llarg termini.

Últimes notícies

Un any i quatre mesos de presó per mossegar en la cella i les galtes a la seua exparella a Dénia

L’Audiència d’Alacant ha condemnat un home a un any i quatre mesos de presó i sis anys de tractament ambulatori per amenaçar de mort i mossegar en la cara la seua exparella a Dénia el 2021.

Un ampli dispositiu de 900 agents garantirà la seguretat del FIB a Benicàssim

La Guàrdia Civil ha organitzat un dispositiu de 900 efectius per al FIB, amb unitats especialitzades i controls de trànsit reforçats fins diumenge al migdia.

Vuit alcaldes i l’exalcaldessa de Paiporta hauran de declarar per la dana el mes d’octubre

El jutjat que investiga la gestió de la dana ha citat per a octubre vuit alcaldes de municipis afectats i l’exalcaldessa de Paiporta com a testimonis, dins d’una causa on també s’analitzen comunicacions oficials i missatges de WhatsApp.

València activa una nova agència municipal de lloguer amb preus un 20 % més baixos

L’Ajuntament de València posa en marxa una agència municipal de lloguer que garanteix el cobrament a propietaris, ofereix contractes de set anys i rebaixa els preus un 20 % respecte al mercat, enmig de les crítiques de l’oposició.

Identifiquen tres persones quan intentaven robar entre les restes de l’edifici ensorrat de Benetússer

La Policia Local de Benetússer ha identificat tres persones que pretenien robar entre els enderrocs de l’edifici col·lapsat i l’Ajuntament reforça la seguretat de la zona amb més tanques i possible vigilància privada.

Més de 16 milions en ajudes per a impulsar la pesca i l’aqüicultura sostenibles a la Comunitat

La Generalitat ha anunciat més de 16 milions d’euros en ajudes fins a 2029 per a fomentar la pesca i l’aqüicultura sostenibles i finançar campanyes de promoció dels productes pesquers i aqüícoles valencians.

Els agricultors valencians perden 18 milions en una campanya nefasta de ceba i creïlla

AVA-Asaja calcula 18 milions d’euros en pèrdues per als productors valencians de ceba i creïlla en una campanya que qualifica de desastrosa, marcada per preus per sota de costos i major importació.

La Generalitat denuncia una retallada de més del 70 % en els fons per a menors migrants

La Generalitat ha criticat que el Govern central haja reduït més d un 70 % la finançació per a l atenció de menors migrants no acompanyats, mentre manté els trasllats entre comunitats autònomes. La consellera Elena Albalat alerta que el sistema valencià de protecció està col·lapsat i reclama un finançament estable i suficient.