VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
El Parc Científic de la Universitat de València, situat al campus de Burjassot-Paterna, comptarà amb el primer accelerador lineal compacte de ions d’Espanya, una instal·lació científica «única» gràcies a una tecnologia «molt prometedora» que permetrà avançar en la investigació contra el càncer. El projecte té un termini d’execució de cinc anys i compta amb una dotació econòmica de 21,8 milions d’euros.
Amb l’acte de cessió de terrenys de la Universitat de València al CSIC, dut a terme hui, s’inicia el projecte de construcció del primer accelerador lineal compacte d’ions d’Espanya. Impulsat per l’Institut de Física Corpuscular (UV-CSIC), es tracta d’un equipament basat en hadroteràpia, tècnica de radioteràpia que es perfila com una de les més efectives per al tractament del càncer en el futur. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha presenciat l’acte al costat de la presidenta del CSIC, Eloísa del Pi, i el vicerector d’Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo.
El projecte, la construcció del qual està finançada pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI) mitjançant un procés de Contractació Pública Precomercial (CPP) i un conveni amb el CSIC, compta amb un pressupost de quasi 22 milions d’euros i respon a dos reptes.
D’una banda, desenvolupar la tecnologia d’acceleradors lineals compactes amb feixos d’ions, amb la col·laboració entre empreses i organismes públics d’investigació espanyols; i d’una altra, realitzar estudis radiobiològics únics a nivell mundial. La instal·lació s’alçarà en terrenys de la Universitat de València situats al seu Parc Científic, en els voltants del campus Burjassot-Paterna.
La ministra Diana Morant ha explicat la importància de conjuminar l’esforç públic i privat quan es tracta d’innovacions. «Al nostre país estem fent la major inversió que s’ha fet mai per a la investigació de malalties que tant ens afecten, com és el càncer. Parlem de tecnologies d’alt risc financer, perquè estem parlant d’innovació, i allà on el mercat no arriba, ha d’entrar la inversió pública», ha dit.
«Per això és tan important posar en valor la ciència pública del nostre país, perquè, a través dels impostos de tots els ciutadans, serem un dels primers països que investiga en una tecnologia que, sens dubte, serà el futur i l’esperança de moltes persones amb càncer», ha conclòs la ministra de Ciència, Innovació i Universitats.
«Este projecte amb ions de carboni té un gran abast social i el CSIC està profundament compromés amb la seua realització, conjuminant esforços des de la ciència, la tecnologia i la cooperació pública-privada per a la seua implementació final en la sanitat espanyola i en la seua lluita contra el càncer», ha afegit la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino.
El tractament de tumors amb protons, l’anomenada prototeràpia, és ja una realitat que s’està implantant a Espanya i que permet modular la irradiació sobre els teixits tumorals amb gran precisió i menor invasió que la radioteràpia convencional. Així i tot, la teràpia amb ions -àtoms amb càrrega elèctrica més pesats que els protons- presenta major eficàcia radiobiològica, menor toxicitat i una resposta immunològica més favorable.
El nou accelerador d’ions permetrà, d’entrada, avançar en l’avaluació de l’impacte de l’hadroteràpia, ja que permetrà modelitzar i sistematitzar el comportament dels ions, estudiar noves tècniques de deposició de dosi, analitzar la complementarietat de diferents energies de radiació i comparar efectes segons el tipus d’ions, entre altres qüestions. A més, el projecte abordarà la primera etapa dels estudis biomèdics necessaris per a posar a punt un programa de teràpia clínica amb ions.
La construcció d’este edifici en la parcel·la de 8.500 metres quadrats, la cessió dels quals s’ha formalitzat hui, arrancarà previsiblement en 2025. En 2027, la instal·lació podrà incorporar les diferents parts de l’injector per al seu acoblament, adequació i revisió, i s’espera que comence a funcionar a la fi de 2028.
«DE PRIMERA LÍNIA»
«La Universitat de València i el CSIC porten molts mesos treballant en este important projecte i l’acte de hui suposa un pas significatiu en el procés de desenvolupament d’una instal·lació científica de primera línia en un centre d’investigació mixt», ha dit Carlos Hermenegildo, vicerector d’Investigació de la UV.
«En esta aliança, la Universitat no sols cedix els terrenys per a la instal·lació de l’accelerador d’ions, sinó que, a més, es compromet a través de l’IFIC amb el desenvolupament científic de l’accelerador i amb l’exploració de les seues aplicacions en ciència bàsica i també aplicada, com és el cas del potencial tractament de malalties oncològiques», ha dit.
Amb una dotació econòmica de 21,8 milions d’euros procedents de Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER 2021-27) finançats per la Unió Europea, el projecte té una termini d’execució és de cinc anys. En la construcció de la instal·lació participen, a més, el CIEMAT (Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) i l’empresa espanyola AVS, especialitzada en indústria de la ciència.
Les principals institucions implicades han subscrit ja acords de col·laboració per a treballar en aquest projecte, que compta també amb l’assessorament del CERN, el major laboratori mundial de física de partícules. També s’ha constituït l’equip que assessora sobre els aspectes mèdics del projecte, format per oncòlegs radioteràpics.
