CCOO crida a corregir la situació. «Si hi ha un treball temporal, reducció de jornada o desocupació, normalment té rostre de dona»
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
Les dones suposen el 51,44 per cent de la població en edat de treballar a la Comunitat Valenciana, però seguixen tenint menor presència en el mercat de treball (46,5%) –la millor dada de tota la sèrie històrica– i constituïxen el 75% de les jornades parcials.
Esta és una de les principals conclusions de l’informe sobre la situació sociolaboral de les dones a la Comunitat Valenciana, que han presentat este divendres, amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la secretària general de CCOO PV, Ana García, i la responsable de Dones i Igualtat de CCOO PV, Cloti Iborra.
Este estudi arreplega que la taxa d’activitat femenina (53,9%) és menor que la masculina (63,9%). Malgrat tenir la major taxa d’ocupació femenina de la història, existix una bretxa de més de nou punts entre tots dos sexes (de 47% dones i 56,3% homes). Correlativament la taxa d’inactivitat de les dones és major (46,1%) que la dels homes (36,1%).
Així mateix, les dones patixen una major taxa de desocupació (12,9% enfront de l’11,9% dels homes). En concret, en el quart trimestre de 2024, el 48,9% de la població parada a la Comunitat Valenciana té rostre de dona. De les 163.200 dones aturades són 9.300 les que busquen la seua primera ocupació, això és el 5,7%.
La taxa d’asalarització femenina també és major (88,2%) que la masculina (79,5%). L’11,8% de les dones que treballen ho fan com a autònomes.
Quant a les sol·licituds d’excedències per cura de menors, l’última dada disponible és el del 2023, quan es van demanar un total de 3.961 excedències per cura de menors, de les quals el 87,7% van ser instades per dones (3.474) i el 12,3% per homes (487). Les sol·licitades per homes han augmentat des del 2013 quan se situaven en un 4,6%.
Totes estes bretxes confluïxen en una reducció en els ingressos de les dones, tant en salaris com en pensions. Les últimes dades disponibles de l’Enquesta anual d’estructura salarial (EES) mostren que l’any 2022 la bretxa salarial de gènere a la Comunitat Valenciana va ser del 17,0%, és a dir, els homes van guanyar 4.549 euros més, doncs el seu salari mitjà anual va ser de 26.683 euros mentre que el de les dones valencianes va ser de 22.135 euros. L’any 2021 va ser del 20,2%, la qual cosa suposa una reducció de 3,2 punts respecte a l’any anterior.
Respecte a les pensions, segons les dades de la Seguretat Social, l’any 2022 les dones de la Comunitat Valenciana van percebre un 32% menys de pensió mitjana mensual que els homes; amb 1.395 euros al mes per als homes i 948 euros per a les dones, la qual cosa suposa una diferència de 446 euros al mes.
«DIFICULTA LA PROMOCIÓ»
García ha subratllat, en declaracions als mitjans, que la jornada parcial «dificulta a les dones la promoció i les trajectòries laborals», ja que «és molt difícil accedir a la formació dins de l’empresa –amb este tipus de jornada– i, per tant, a la promoció».
«Ens trobem amb sostres de cristall en alguns casos i amb sòls enganxosos. Per tant, és difícil que les dones puguen tenir unes carreres professionals del que solen cridar exitoses al llarg de la seua vida», ha manifestat, al mateix temps que ha defensat que «és just exigir esta igualtat real i efectiva».
En esta línia, ha subratllat que «cal corregir estes dificultats que venen d’un component purament estructural: si hi ha un treball temporal, hi ha una reducció de la jornada o hi ha desocupació, normalment té rostre de dona». «També en moltes ocasions el que ens acompanya a les dones és que ens han assignat el rol de les cures, per això és important que es realitzen polítiques públiques en este aspecte, perquè les cures s’aprenen i els podem desenvolupar tant les dones com els homes», ha remarcat.
García ha destacat que «també hi ha hagut avanços»: «Fa uns anys la bretxa salarial i en pensions era més gran. Llavors, cal quedar-se amb que les polítiques que s’han implantat, fruit moltes d’elles del diàleg social, han millorat i han disminuït aquest bretxes».
En este sentit, ha detallat que algunes d’estes mesures són «el Salari Mínim Interprofessional (SMI) o els salaris en els convenis col·lectius». «Si que hi ha hagut millores i apostem, com no pot ser d’una altra forma, per polítiques públiques amb recursos econòmics per a avançar en esta igualtat que necessitem», ha subratllat.
«ESCUT SOCIAL» ENFRONT DE LA DANA
Preguntada per l’impacte de la dana, ha indicat que «encara no es tenen xifres», però «el positiu és que s’ha engegat un escut social per a protegir l’economia i l’ocupació». «Seguix havent-hi moltes persones que continuen en ERTO, llavors no tenim una dada fidedigna per a poder dir l’impacte que hi ha hagut entre homes i dones», ha reiterat.
Per la seua banda, la responsable de Dones i Igualtat ha celebrat que les polítiques públiques «funcionen», doncs «s’estan reduint les bretxes». «Anem avançant, encara que és tan lent que és imprescindible seguir apostant per les polítiques que funcionen, però que necessiten temps, constància, perseverança, compromís i pressupostos», ha destacat, al mateix temps que ha agregat que «també cal incidir en altres àmbits com l’educatiu».
Iborra ha incidit que el canvi «és molt lent» i «necessita agilitar-se», i ha denunciat que «els partits de la ultradreta saben que les polítiques funcionen i per això les volen eliminar».
Per tot això, des de CCOO PV han proposat, entre altres mesures, seguir incrementat el SMI fins a situar-ho en el 60% de la mitjana salarial, en compliment de la Carta Social Europea, i dignificar el sector de cures, que «es troba infravalorat socialment i en conseqüència infra-remunerat».
En este sentit, han defensat que la ciutadania «té dret a la cura i l’Estat ha de ser garant d’este dret» pel que, a més d’una xarxa universal i pública de polítiques de cura, han exigit un Pacte Estatal per les cures.
