Carlos Mazón ha encadenat tres configuracions del Consell des de la seua investidura en 2023 i ha fixat el 5 de novembre per a anunciar una quarta, després de l’eixida del vicepresident segon i responsable de la reconstrucció després de la dana, Francisco José Gan Pampols. La nova reordenació obligarà a redistribuir funcions en una àrea creada per a impulsar la recuperació, obrint una altra fase en una legislatura molt dinàmica.
De la coalició amb Vox al Govern en solitari
El primer Consell va arribar l’endemà passat de la seua presa de possessió, el 17 de juliol de 2023, fruit de l’acord entre PP i Vox, el primer que les dos formacions van tancar després de les autonòmiques de maig. Aquell Executiu, al qual el president es va referir com format per ‘els millors’, va comptar amb nou conselleries i dos vicepresidències. Vox va assumir tres carteres de pes: la vicepresidència primera amb Cultura i Esport per a Vicente Barrera, Justícia i Interior per a Elisa Núñez i Agricultura, Ramaderia i Pesca per a José Luis Aguirre. El repartiment va reflectir l’equilibri propi d’una coalició, amb presència de Vox en àmbits sensibles com la cultura, la seguretat i el sector agrari.
Quasi un any després, l’11 de juliol de 2024, Vox va abandonar els governs autonòmics en els quals participava. Eixa mateixa nit Mazón va destituir els tres consellers de la formació i, l’endemà, va presentar un segon Consell integrat únicament pel PP. El moviment va suposar un reinici organitzatiu i la concentració de la gestió en un solo partit, amb ajustos dissenyats per a mantindre el rumb del canvi iniciat un any abans.
En eixe segon Executiu es van reduir les conselleries de nou a huit. Es va eliminar la vicepresidència primera, Cultura es va integrar en Educació i Esport va passar a dependre de Presidència. Salomé Pradas, fins llavors al capdavant de Medi Ambient, va assumir Justícia i Interior, mentres que Vicente Martínez Mus va prendre la cartera de Medi Ambient. A més, Miguel Barrachina, que exercia com síndic del PP en Les Corts, va ser nomenat conseller d’Agricultura. Amb esta reconfiguració, el Consell va buscar simplificar l’organigrama, reforçar àrees estratègiques sota Presidència i assegurar continuïtat en la gestió sense el soci de coalició.
Tercera remodelació per a la reconstrucció després de la dana
A penes quatre mesos més tard, Mazón va executar una tercera remodelació per a adaptar l’estructura del Consell a la reconstrucció després de la dana. Es va recuperar un esquema amb dos vicepresidències i l’Executiu va passar a comptar amb deu conselleries, a més de la Presidència. L’ampliació responia a la necessitat de donar major capacitat operativa a la resposta institucional davant els danys i a la coordinació de la recuperació econòmica i social.
Els canvis es van comunicar de manera escalonada mitjançant notes de premsa. Primer es va anunciar que Susana Camarero, vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, assumia el càrrec de portaveu, fins llavors en mans de la consellera d’Hisenda, Ruth Merino. El càrrec de portaveu integrat en l’àrea social reforçava l’enfocament de reconstrucció centrat en l’atenció a les persones.
Després es va designar a Marián Cano com a nova consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, en substitució de Nuria Montes. A continuació es va donar a conéixer que el tinent general Francisco José Gan Pampols dirigiria la nova vicepresidència per a la Recuperació econòmica i social, peça central del dispositiu de reconstrucció. Finalment es va completar el tauler amb Juan Carlos Valderrama com a conseller d’Emergències i Interior i amb Nuria Martínez Sanchis al capdavant de Justícia, funcions que fins llavors reunia Salomé Pradas. Els nous consellers van prendre possessió en un acte conjunt en el Palau de la Generalitat, sense el tradicional traspàs de carteres, la qual cosa va subratllar la urgència del canvi.
Ara, després de l’eixida del propi Gan Pampols, el president ha avançat que el 5 de novembre comunicarà la nova composició del Consell. La vacant en una vicepresidència clau obliga a reordenar l’arquitectura de l’Executiu en l’àmbit de la recuperació, en línia amb una legislatura marcada per l’adaptació a les circumstàncies polítiques i a la gestió d’emergències.
