El València travessa davant el Barcelona la pitjor seqüència de resultats que es recorda. En els seus tres últims enfrontaments ha caigut per 7-1, 0-5 i 6-0, un 18-1 agregat sense precedents entre els dos. La concatenació de golejades, i no sols la derrota, distingix esta ratxa de qualsevol altra i aprofundix un balanç històric ja negatiu per als valencianistes, amb només 60 victòries en 234 dols oficials.
La pitjor seqüència de golejades
Des del 1-1 que va interrompre una mala ratxa anterior, el València ha encadenat cinc derrotes seguides amb marcadors de 4-2, 1-2, 7-1, 0-5 i 6-0, l’última este diumenge en l’estadi Johan Cruyff. L’acumulació de tants encaixats en tan poc temps subratlla la bretxa competitiva actual i la urgència per corregir errors repetits que deriven en partits llargs a la mercè del rival.
Fins i tot en seqüències negatives recents, el castic va ser menor. Entre 2020-21 i 2022-23, l’equip va enllaçar cinc derrotes amb un global de 12-4; i en la primera mitat dels noranta va encadenar altres cinc, 16-5 en total (3-0, 3-4, 0-4, 3-1 i 1-2). Cap d’eixes tirades va igualar la contundència del 18-1 actual ni va concentrar tres golejades d’este calibre sense una reacció immediata.
Antecedents amb reacció immediata
Al llarg de la història, els grans marcadors solien tindre resposta. En la fase de grups de la Copa del Rei 1924-25, el Barcelona va guanyar 7-3, però el València va empatar 1-1 i després va véncer 2-0 en els següents creus. En la Lliga 1933-34, el 5-2 en Les Corts va ser seguit per un 2-0 a Mestalla; i en els octaus de la Copa 1952-53, darrere l’altre partit amb cinc tants encaixats, la volta va acabar 1-1.
La tendència es va repetir en 1958-59: un 6-0 en la jornada inicial i un 1-2 en la segona volta, fins a tornar a guanyar 2-0 en el següent enfrontament. Entre 1976 i 1978 es va reproduir eixe patró de caigudes àmplies seguides per victòries, i en 1981, després d’un 5-1, el València va encadenar dos triomfs. Ja en 2007, el 6-0 i el 4-0 de la temporada següent van quedar frenats amb un empat.
En la Copa 2015-16, malgrat el 7-1, l’anada havia acabat 1-1, i més tard va arribar un 1-2 al Camp Nou en la jornada 33, última victòria a domicili. En la Lliga 2019-20, el 5-2 del Camp Nou va tindre rèplica amb un 2-1 a Mestalla, l’última victòria davant este rival. La diferència amb el present és l’absència d’eixe fre: ara les golejades s’acumulen sense que l’equip aconseguisca tallar la sagnia.
Esta ratxa no sols empitjora l’estadística directa; també impacta en la confiança i en la diferència de gols, factors que condicionen el desenrotllament dels següents partits. La lectura immediata és clara: al València li urgix ajustar el seu pla competitiu enfront d’un adversari que, ara com ara, li castiga de manera reiterada i amb marcadors que marquen tendència.
