À Punt ha anunciat que denunciarà la sostracció i la filtració del vídeo de la reunió del Cecopi gravat la vesprada del 29 d’octubre en el Centre d’Emergències de la Generalitat i emés dies després per rTVE. La direcció de l’ens públic recopila documentació per indicació dels seus servicis jurídics per a presentar accions legals i depurar responsabilitats pel que considera un fet molt greu que danya la imatge i la credibilitat de la cadena.
L’empresa pública sosté que l’eixida d’eixe material del circuit intern i la seua difusió qüestionen els protocols de custòdia. D’ací ve que la denúncia busque aclarir qui va tindre accés a la gravació, com es va produir la sostracció i en quin punt es va vulnerar la confidencialitat d’un registre realitzat en un àmbit operatiu de gestió d’emergències.
Investigació interna i accions legals
Segons els detalls coneguts, la reunió del Cecopi va començar cap a les 17.00 i a les 19.00 es va registrar el vídeo en el qual apareix la llavors consellera Salomé Pradas donant indicacions sobre el missatge És-Alert que va acabar enviant-se a les 20.11 als telèfons mòbils. Este itinerari temporal oferix un marc per a entendre les decisions i els temps de resposta que ara s’examinen en seu judicial.
Després de l’emissió del vídeo per rTVE, la magistrada que instruïx la causa penal sobre la gestió de la DANA va reclamar una còpia de l’arxiu. A més, va demanar al president del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Miquel Francés, un informe detallat sobre les gravacions, peces informatives i programes relacionats amb la cobertura d’eixe episodi que estiguen sota custòdia de la corporació. Estes sol·licituds apunten al fet que el material podria tindre rellevància probatòria per a reconstruir com es van adoptar les decisions durant l’emergència.
En les imatges s’aprecia també a un càmera amb un jupetí roig d’Emergències de la Generalitat. Eixe detall ha portat a l’acusació exercida per Acció Cultural a demanar que s’incorporen a la causa les possibles gravacions que eixe operari haguera pogut realitzar per a Presidència. Amb això es pretén comprovar si van existir preses paral·leles, delimitar l’origen exacte dels arxius i verificar la cadena de custòdia.
El moviment d’À Punt per a portar el cas als tribunals se suma, així, a les diligències obertes en la via judicial. En els dos fronts, l’objectiu és esclarir els fets, identificar als responsables de la sostracció i de la filtració i assegurar que els procediments interns de gravació i preservació de material sensible responguen a estàndards que eviten noves bretxes.
