Compromís ha presentat una denúncia davant la Fiscalia perquè investigue presumptes gastos sense expedient de contractació ni justificació en l’Institut Valencià de Servicis Socials (IVASS) durant 2024, per un total d’1.173.362,11 euros. La formació demana la intervenció de la Fiscalia especialitzada en corrupció i criminalitat organitzada i apunta a possibles delictes contra l’Administració pública, com a prevaricació administrativa, malversació, frau a l’Administració i tràfic d’influències.
La denúncia es recolza en l’informe d’auditoria de la Intervenció de la Generalitat corresponent a 2024, que atorga una valoració global desfavorable i detalla greus irregularitats en la contractació. Entre elles, gastos massius sense expedient de contractació per al voltant de 1,1 milions en servicis i subministraments, l’ús reiterat de la contractació menor i el fraccionament de contractes per a cobrir necessitats estructurals. Este tipus de pràctiques eludixen la concurrència i la publicitat, i xoquen amb la Llei de Contractes del Sector Públic, que reserva la contractació menor per a casos puntuals i prohibix dividir contractes per a evitar controls.
L’escrit també al·ludix a pagaments de servicis no prestats o per imports superiors als pactes, la qual cosa evidenciaria falta de control en l’execució i certificació de contractes. A més, assenyala un increment exponencial i injustificat del gasto en assessoria i consultoria, que va aconseguir 570.054 euros en 2024, i l’absència de reacció davant indicis de pràctiques col·lusòries detectades per la Intervenció. Per a Compromís, estos fets suposen riscos clars per al bon ús dels recursos públics, deterioren la transparència i debiliten la competència entre proveïdors.
Què demana Compromís
La formació reclama que es prenga declaració en qualitat d’investigats als màxims responsables del IVASS entre gener de 2024 i l’actualitat, així com a altres càrrecs o personal que haguera intervingut en l’autorització dels gastos i contractes qüestionats. També sol·licita que els funcionaris de la Intervenció que van firmar les auditories de 2024 compareguen com a testimonis per a ratificar les seues conclusions i aportar aclariments. Si la Fiscalia admet la denúncia, el procediment podria derivar en la recopilació de documentació, requeriments interns i noves diligències per a delimitar responsabilitats.
La rèplica del IVASS
El IVASS sosté que en 2025 ha posat en marxa un pla d’acció per a resoldre deficiències que, assegura, s’arrosseguen des de fa més d’una dècada. Explica que l’actual equip directiu va arribar en 2023 i que, després de conéixer l’informe de 2024, va aprovar el 19 de desembre d’eixe any un pla anual que prioritza millores en l’àrea de contractació i en la gestió econòmica. L’institut subratlla a més una inversió important en digitalització amb l’objectiu de reforçar el control i la transparència.
Segons l’organisme, el desenrotllament del pla va ser revisat al juny i ja s’han completat mesures rellevants com l’aprovació del pla de contractació i la implantació del procediment de pagaments per caixa fixa, que digitalitza expedients i facturació. Afirma que s’estan millorant la verificació de tercers i la conciliació bancària, i que és pròxima l’actualització dels procediments de pagament. Afig que en 2026 hi haurà un nou pla, basat en el que determine la pròxima auditoria, i defén que l’últim informe de la Intervenció està desfasat perquè no arreplega estos avanços. El IVASS també retrau que en etapes anteriors no es van realitzar inversions en digitalització.