Vox està disposat a assumir el cost d’aparéixer com ‘els dolents‘ i espentar a eleccions anticipades a Extremadura i Aragó si el PP no accepta les seues condicions per a donar suport als pressupostos autonòmics. En la seua fulla de demandes es mantenen dos eixos: rebuig a la immigració il·legal i no al pacte verd europeu. Assenyalen, a més, que on ja governen amb el PP, com en la Comunitat Valenciana i Murcia, eixes línies ja s’han incorporat a l’acció de govern.
El pols es lliura en el terreny pressupostari perquè, sense els vots de Vox, els executius populars no aconseguixen la majoria necessària per a aprovar els comptes. La primera gran votació del curs marca el rumb polític de l’any: si no hi ha acord, cap la pròrroga dels pressupostos anteriors, una eixida legal que dona continuïtat al gasto però limita noves polítiques, inversions i compromisos, i pot traduir-se en retards en projectes i en una gestió més encotillada.
Pressupostos i exigències de Vox
La direcció de Vox insistix que les seues condicions no són negociables com a punt de partida. Reclamen al PP que seguisca la senda de Carlos Mazón i Fernando López Miras, i repetixen que l’interlocutor ha de cridar-los per a negociar, alguna cosa que, segons sostenen, encara no ha ocorregut. Al seu juí, en les files populars no hi ha interés real per obrir la conversa pressupostària en les comunitats.
Per territoris, la situació es mou a distinta velocitat. A Extremadura, María Guardiola ha advertit que avançarà els comicis si no aconseguix el suport de Vox als seus comptes. A Aragó, Jorge Azcón confia a tirar avant els pressupostos i, si no prosperen, no descarta la pròrroga. Els dos escenaris condicionen el calendari polític i espenten al PP a decidir si obri una negociació de fons amb Vox per a amarrar una majoria estable.
La pugna no és només simbòlica. Les exigències en immigració i política climàtica es materialitzen en partides, programes i normes: acceptar eixos plantejaments suposa reorientar prioritats i missatges, i el PP mesura els costos interns i externs d’eixe gir, tant en el seu electorat moderat com en la seua competència pel vot conservador.
Escenari de ‘superdomingo’ i càlcul electoral
Si no hi ha acord, el bloqueig podria desembocar en un ‘superdomingo’ electoral entorn de març, quan ja toca votar a Andalusia i Castella i Lleó, al qual se sumarien Extremadura i Aragó si fallen els pressupostos. Un calendari concentrat elevaria la temperatura política, unificaria campanyes i situaria a Vox en el centre de les negociacions amb el PP, amb impacte també en el debat nacional.
En públic, Vox sosté que no busca eleccions, però subratlla que no li espanten. Esgrimixen que les enquestes els col·loquen entre el 12 i el 18% en unes generals; admeten un retrocés a Castella i Lleó, però es veuen forts en la majoria de les comunitats i resum la seua tendència en un ‘anem cap amunt‘.
En paral·lel, arremeten contra l’estratègia del PP, al qual acusen de moure’s a la calor de les enquestes i de construir la seua tàctica mirant a Vox. Recorden que Alberto Núñez Feijóo es va comprometre a no governar amb ells i esvaren que podria acabar renunciant a eixe veto, en una comparació irònica amb el gir de Pedro Sánchez quan va dir que no dormiria tranquil amb Podemos i va acabar pactant.
Amb el temps corrent i els comptes en l’aire, cada dia sense negociació efectiva reduïx el marge per a tancar acords i complica la gestió. La pròrroga permetria mantindre la maquinària en marxa, però deixaria en pausa noves iniciatives. En eixe marc, PP i Vox es juguen no sols l’aprovació d’uns pressupostos, sinó el relat amb el qual arribaran a la pròxima cita amb les urnes.
