Notificats 13,7 casos adversos greus per cada 100.000 dosis de vacunes contra la covid

 

A Espanya, fins al 9 de gener s’han administrat 80.109.445 dosis de vacunes enfront de Covid, de les quals s’han notificat 55.455 esdeveniments adversos i d’ells 11.048 van ser considerats greus, la qual cosa suposa 13,7 casos per cada 100.000 dosis inoculades.

Segons consta en el 12 informe de Farmacovigilància sobre vacunes Covid-19 de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), els esdeveniments adversos greus són els que requereixen hospitalització, donen lloc a una discapacitat significativa o persistent o a una malformació congènita, posa en perill la vida o resulta mortal. D’aqueixes 11.048 notificacions d’efectes adversos, 375 van presentar un desenllaç mortal. No obstant això, l’Aemps aclareix que els esdeveniments adversos que es notifiquen no significa que estiguen relacionats amb la vacunació.

En l’informe d’actualització de l’Aemps també s’identifiquen trastorns relacionats amb algunes vacunes. Així, la parestèsia (trastorn de sensibilitat de tipus irritatiu que pot donar-se en tot el cos) sembla una possible reacció adversa a la vacuna de Moderna mentre que la mielitis transversa (inflamació de la medul·la espinal) és una probable reacció adversa als sèrums d’Astrazeneca i Janssen.

L’informe constata que els efectes adversos notificats amb més freqüència són el que es corresponen amb febre o dolor en la zona de vacunació, trastorns del sistema nerviós (cefalea i marejos) i del sistema musculoesquelètic.

Les 80,1 milions de dosis administrades, des de l’inici de la vacunació i fins al 9 de gener, corresponen a 40,2 milions de persones.

El 68% de les dosis van correspondre a Pfizer, el 18% a Moderna, el 12% a AstraZeneca i el 2% a Janssen. Del total de vacunats, el 51% són dones. Quant a la distribució per edats, el 69% estan en la franja de 18 a 65 anys, el 22% són majors de 65 anys, el 6% correspon a menors amb edats compreses entre els 12 i els 17 anys, i el 3% a menors de 12 anys.

 

PFIZER

 

De les 54.129.620 dosis de Pfizer (Comirnaty és el nom oficial) administrades fins al 9 de gener, s’han registrat 31.410 notificacions d’esdeveniments adversos després de rebre la vacuna; la majoria corresponen a dones (75%) i a persones entre 18 i 65 anys 88%).

D’entre totes les notificacions registrades, 6.323 van ser considerades greus. Segons l’Aemps, no s’ha observat gens destacable en les notificacions recollides en xiquets.

Estat febril, cefalea, dolor muscular i dolor en la zona de vacunació són els trastorns més notificats. La gran majoria són reaccions transitòries que poden aparéixer en els primers dies després de la vacuna.

 

MODERNA

 

Des que es va autoritzar la seua comercialització a la UE fins al 9 de gener d’enguany, s’han administrat a Espanya 14.201.097 dosis de Moderna (Spikevax, nom oficial) que correspon a 5.262.355 persones i el 50% van ser dones. Per grups d’edat, el 80% es correspon amb persones entre 18 i 65 anys, el 12% són majors de 65 i el 8% menors entre 12 i 17 anys.

En aquest període s’han registrat un total de 9.731 notificacions d’esdeveniments adversos després de l’administració de la vacuna, dels quals 1.485 van ser considerats greus.

L’estat febril va liderar les notificacions en un 45%, seguit de cefalea (26%) i miàlgia (20%). Dolor en la zona de vacunació i malestar general van ser els següents efectes adversos més notificats.

 

ASTRAZENECA

 

L’informe de l’Aemps assenyala que, segons el Comité d’Avaluació de Riscos de Farmacovigilància (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament, no es pot descartar una relació causal de mielitis transversa després de l’administració d’aquesta vacuna (Vaxzevria, nom oficial), encara que el nombre de casos identificats és molt baix.

A Espanya, fins al 9 de gener, s’ha registrat una sola notificació que compleix amb els criteris diagnòstics de mielitis transversa després de rebre la vacuna. El pacient es trobava en recuperació en el moment de la notificació. Fins a aqueixa data s’han administrat prop de 9,8 milions de dosis.

Quant a la síndrome de la trombosi (formació de coàguls de sang en els vasos sanguinis) amb trombocitopènia (nivells baixos de plaquetes) és una reacció adversa ja coneguda que es pot presentar després de la vacuna.

La revisió actualitzada de les dades ha posat de manifest que la major part dels casos es van produir després de l’administració de la primera dosi. L’administració de la segona dosi amb aquesta vacuna està contraindicada en totes aquelles persones que hagen experimentat prèviament reacció.

 

JANSSEN

 

gual que amb AstraZeneca no es pot descartar una relació causal de mielitis transversa després de l’administració de la vacuna, encara que el nombre de casos identificats és molt baix i a Espanya no s’ha notificat cap. D’aquesta vacuna s’han inoculat dos milions de dosis.

I sobre la trombosi amb trombocitopènia és una reacció adversa ja coneguda que es pot presentar molt rarament després de la vacuna de Janssen.

Aquest trastorn s’ha identificat majoritàriament amb dones després d’una revisió actualitzada de la informació disponible, encara que la PRAC ha conclòs que la diferència de casos entre sexes és menor de la qual s’havia observat inicialment.
 

Últimes notícies

El STEPV prepara una tardor calenta amb manifestacions i protestes mensuals en educació

El STEPV ha aprovat un calendari de mobilitzacions per al pròxim curs, amb una gran manifestació el 12 de setembre i concentracions el dia 11 de cada mes a les tres capitals valencianes.

El repte de Venezuela segons González Urrutia: recuperar institucions i, sobretot, la confiança

Edmundo González Urrutia i María Corina Machado reben el XXXIV Premi de Convivència Manuel Broseta i advertixen que la reconstrucció de Venezuela exigix restablir institucions, confiança i llibertat. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ressalta la defensa compartida de la democràcia i la convivència.

INECA alerta que els pressupostos de 2026 consoliden els comptes però no transformen la Comunitat

Un informe d’INECA conclou que els comptes de la Generalitat per a 2026 consoliden la situació fiscal però continuen lligats al deute, amb poc marge polític i greus problemes d’execució i transparència territorial.

González Urrutia reclama recuperar institucions i confiança per a reconstruir Veneçuela

Edmundo González Urrutia i María Corina Machado reben el XXXIV Premi de Convivència i alerten que la reconstrucció de Veneçuela passa per recuperar les institucions, la confiança i la llibertat, mentre agraïxen la solidaritat internacional després dels últims terratrémols.

INECA alerta que el pressupost de la Generalitat per a 2026 consolida els comptes però no transforma

INECA considera que el pressupost de la Generalitat per a 2026 consolida les finances gràcies a una recaptació rècord, però critica la falta de capacitat transformadora per l’escassa execució i l’opacitat territorial, especialment en perjudici d’Alacant.

La jutgessa exigix a Emergències totes les comunicacions per ràdio amb ajuntaments del 29 d’octubre

La jutgessa que investiga la DANA ha ordenat a la Conselleria d’Emergències entregar en tres dies el registre de totes les crides per ràdio amb ajuntaments del 29 d’octubre de 2024, i ha rebutjat una nova declaració de l’alcaldessa de València, María José Catalá.

La jutgessa reclama a Emergències totes les comunicacions per ràdio amb ajuntaments el 29 d’octubre

La jutgessa que investiga la DANA ha ordenat a la Conselleria d’Emergències entregar en tres dies el llistat complet de comunicacions per ràdio amb els ajuntaments del 29 d’octubre de 2024 i ha rebutjat una nova declaració de l’alcaldessa de València, María José Catalá.

Protecció Civil activa un pla especial pel triple eclipsi que afectarà Espanya fins a 2028

El pla específic 'Trío de Eclipses. Eclipse total 2026' coordinarà administracions davant els riscos associats als tres grans eclipsis previstos entre 2026 i 2028, amb especial impacte turístic i mediambiental a Espanya.