Un any després de la dana que va assotar València i va deixar 229 morts, la faula sobre suposades víctimes en el pàrquing de Bonaire ha desaparegut. Durant els dies de rescat i neteja, eixe subterrani es va convertir en el símbol de la incertesa: van circular missatges que asseguraven que allí s’ocultaven cossos. Quan les forces de seguretat van accedir, no es van trobar víctimes, i amb el pas de les setmanes ningú va reclamar desapareguts vinculats a eixe lloc.
La magnitud de la catàstrofe, la més mortífera a Espanya en el que va de segle, va ser terreny fèrtil per a narratives falses. Es van difondre mentides sobre preses i pantans o sobre l’ús de donacions per part de oenegés, però el corrent principal va apuntar a la idea que les autoritats ocultaven el verdader número de morts. Eixe enfocament va prosperar perquè, en el caos inicial, la informació verificada va arribar a comptagotes i l’accés a zones negades era limitat, la qual cosa va alimentar sospites i especulacions.
El factor emocional
Els estudis acadèmics realitzats en este any han posat xifres i patrons a eixe fenomen. Una investigació de la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb la Universitat de Navarra, va analitzar 650 publicacions en xarxes socials i va concloure que en X dominaven la tristesa i la por, mentres que en TikTok destacaven reaccions més viscerals, vinculades a la ira i el fàstic. El format textual de X deixava un cert marge per a la reflexió, enfront dels estímuls intensos de música i efectes visuals en TikTok, la qual cosa va afavorir continguts impulsius.
Els investigadors van detectar a més trets lingüístics propis de les faules: apel·lacions a familiars o coneguts com a presumpta font i relats en aparença pròxims, amb xifres desorbitades, per a donar versemblança. En contrast, els missatges amb contingut real tendien a ser més elaborats i coherents, recolzats en dades i en confirmacions oficials.
Una altra línia de treball, elaborada per investigadors de la UPV i la VIU, va trobar que 3 de cada 4 faules van ser creats intencionadament per a enganyar, i que el 28% de les desinformacions analitzades es va amplificar en mitjans de comunicació que no van filtrar adequadament en ple context de crisi. Eixa amplificació va atorgar a les falsedats una aparença de legitimitat que va accelerar la seua difusió i les va instal·lar en la conversa pública.
Les conseqüències socials van ser clares: la desinformació va aprofundir la desconfiança cap a les institucions, va alimentar la sensació d’abandó i desmobilització i va obrir la porta a la violència cultural contra determinats col·lectius. També va incrementar la polarització i l’enfrontament ideològic, en convertir la tragèdia en un camp de batalla emocional.
Entre les lliçons que deixa el cas, els especialistes subratllen que el paper de la verificació no consistix només a desmuntar una faula, sinó a fomentar audiències crítiques que comprenguen els danys que pot causar. Encara que sempre hi haurà qui done per bona la falsa història de Bonaire, creix la consciència sobre el seu impacte i la necessitat de contrastar abans de compartir.
