En tot just tres dies, el València Basket ha passat de ser el màxim anotador en Eurolliga i en la Lliga Endesa a firmar els seus dos registres més baixos del curs, amb derrotes en les pistes del Zalgiris Kaunas (77 punts) i del Granada (79). El colp estadístic contrasta amb el seu perfil ofensiu de les últimes setmanes i deixa un patró clar: els rivals li van traure de la seua zona de confort en frenar el contraatac i alterar el seu volum i eficàcia exterior.
Fins a este tram, entre ACB, Eurolliga i la Supercopa, l’equip havia disputat quinze partits en els quals el seu topall per baix eren 80 punts, una barrera que no va aconseguir ni en Kaunas ni a Granada. La ruptura de tendència resulta significativa, perquè arribava amb mitjanes d’elit i diversos partits per damunt dels 100 punts.
La frenada en Kaunas
L’equip de Pedro Martínez va afrontar el dol a Lituània després de fer una mitjana de 92,3 punts en els huit primers partits europeus i amb pics de 103 davant Virtus Bolonya i Armani Milà. En el Zalgirio Arena es va quedar en 77 pels 86 dels locals. Les faltes tàctiques del Zalgiris van tallar les seues carreres i li van privar de sumar en transició, una de les seues fonts habituals. A més, va llançar menys des del perímetre: va firmar 8/22 en triples (36,4% d’encert) quan la seua mitjana d’intents era de quasi 33 per trobada, és a dir, onze més dels que va provar en Kaunas, amb un percentatge similar a l’habitual.
Eixe canvi de perfil va disparar els atacs en estàtic i va reduir el ritme. Amb menys possessions fluides i més reinicis després d’interrupcions, cada llançament valia més i els punts van arribar amb comptagotes. El resultat va ser un tanteig inusualment baix per al seu estàndard recent.
La zona de Granada i la primera ensopegada de lliga
En l’ACB, el València va arribar a Granada invicte, amb 101,4 punts de mitjana en les cinc primeres jornades i tres partits superant els 100. Allí va caure per 85-79 i va firmar la seua segona anotació més baixa del curs, només per davant de la de Kaunas. La defensa zonal agressiva dels locals va desajustar les seues rutines: esta vegada no va reduir el volum de triples (36 intents enfront dels 33 que fa una mitjana de), però sí l’encert, que va passar de més del 40% a un 33%.
La zona va convidar a tirar més des de fora i va tancar línies de penetració, la qual cosa va refredar el joc interior i el balanç dins-fora. El València va generar volum, però sense la precisió de jornades anteriors i sense la continuïtat en el ritme que li venia alimentant.
En suma, en dos contextos distints l’efecte va ser el mateix: l’oponent va aconseguir incomodar-li, ja anara tallant el contraatac i reduint intents en Kaunas o forçant-li a llançar més i pitjor a Granada. En 72 hores i amb viatges pel mig, l’equip va passar de la seua dinàmica més prolífica a dos nits de producció reduïda. La resposta passa per recuperar la fluïdesa que li va donar avantatge fins ara: circulació més neta, millors lectures enfront de la zona i protegir la seua transició davant interrupcions que busquen refredar-la.
